El dia 6 d’octubre a la Parròquia de la M. de Déu Assumpta de Gósol, dins l’Eucaristia dominical del diumenge, l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir una Eucaristia en sufragi de l’ànima de Mn. Ramon Anglerill i Vilar, prevere incardinat a Solsona, Rector de Gósol, Tuixent i pobles veïns des de feia 48 anys, que havia mort a Berga el passat dia 28 de setembre. Concelebraren amb l’Arquebisbe Mons. Josep M. Mauri, Vicari General, i Mn. David Codina, Secretari general.
A l’Eucaristia hi van assistir la família de Mn. Ramon Anglerill i una gran quantitat de fidels de Gósol i dels pobles veïns de Tuixent, Adraén, La Vansa i Fornols del Cadí encapçalats per l’Il·lm. Sr. Alcalde de Gòsol, Sr. Lluís Campmajó. La Missa fou solemnitzada bellament pels cants de la coral parroquial de Gósol, Saldes i Tuixent.
A la seva homilia l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell diumenge XXVII durant l’any. Recordà la profecia d’Habacuc, que “el just viurà perquè ha cregut”. Ens cal tenir fe i esperança en el Senyor de la història que venç amb la seva passió, mort i resurrecció tots els mals i ens dóna la salvació. I féu notar que a la segona lectura St. Pau recorda a Timoteu que ha de procurar “revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans” perquè el tresor del ministeri ordenat “és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”. Aquest tresor del ministeri ordenat que té tot prevere per l’ordenació presbiteral va brillar intensament en la vida de servei abnegat i entregat pastoralment de Mn. Ramon Anglerill. Finalment, a l’Evangeli els apòstols demanen tenir més fe, una pregària que hem de fer nostra. Jesús diu que només ens caldria tenir “una fe menuda com un gra de mostassa”. Tot cristià és un home de fe i el prevere especialment ja que ha de donar testimoni amb les seves obres i l’exercici de la caritat pastoral de la seva pròpia fe. L’Arquebisbe destacà com a Mn. Ramon Anglerill li esqueien les paraules que Jesús destaca a l’Evangeli d’aquest diumenge, que convé que ens creiem: “Som servents sense cap mèrit, inútils: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure». Treballar en la vinya del Senyor, cooperar com a deixebles, però sempre amb humilitat, sense donar-nos importància ni esperar condecoracions. Estar contents de poder treballar amb Jesús i per a Jesús, i pel seu Cos que és l’Església, sempre al servei de tothom sense distincions. Mn. Ramon n’és bon exemple. L’entrega senzilla, constant i exemplar al poble acompanya la lluminositat del testimoniatge sacerdotal de Mn. Ramon, i n’hem de donar gràcies a Déu, tot esperant la seva intercessió per nosaltres.
Al final de l’Eucaristia l’Arquebisbe acompanyat de la família de Mn. Ramon i de molts fidels es van adreçar al cementiri on reposen les seves despulles, al costat de les de Mn. Josep M. Ballarín, i allà va presidir una darrera pregària per l’etern repòs de la seva ànima acompanyada dels cants de la coral parroquial que li van dedicar els goigs a llaor de la Mare de Déu de Gósol.
