Els dies 2 i 3 de desembre ha tingut lloc, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, un Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), integrada en l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i l’arquebisbat de Barcelona. El Simposi ha tractat sobre “L’Església del diàleg i del servei”, commemorant el 50è aniversari de l’aprovació de la Constitució pastoral Gaudium et spes, el 7 de desembre de 1965, en la vigília de la cloenda del Concili Vaticà II.
En la inauguració del Simposi, el cardenal Lluís Martínez Sistach, Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha saludat els participants, ha subratllat la importància i actualitat de la constitució Gaudium et spes (Goig i esperança) i ha felicitat els organitzadors per fer present avui tot allò que el Concili va proposar. Per part seva, el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià, ha notat que estem en una nova etapa de la recepció conciliar, un segon postconcili; fins ara, els Papes postconciliars havien estat presents en el mateix Concili (Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI); avui, el Papa Francesc pertany ja a una nova generació que ha de fer present en l’Església i en el món els fruits del Concili. I el Dr. Joan Planellas, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha fet referència al fet que els quatre Simposis anuals celebrats fins ara, amb un total de trenta-sis ponències, han anat aprofundint els distints aspectes de la labor conciliar.
La primera ponència del Simposi l’ha pronunciada Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, sobre el tema “La Paraula s’ha fet diàleg”. Mons. Cortés ha tractat dels límits i les possibilitats de la categoria ‘diàleg’ aplicada a la revelació cristiana, de la Trinitat i l’encarnació del Verb de Déu com a fonaments de la revelació cristiana com a diàleg, del diàleg redemptor i del diàleg a l’Església. Ha conclòs amb aquestes paraules: “Sortosos aquells que, posseint la veritat, encara la busquen, a fi de renovar-la, d’aprofundir-la, de donar-la als altres. Sortosos els qui, no havent-la trobada, caminen vers ella amb un cor sincer: que busquin la llum de demà amb la llum d’avui, fins a la plenitud de la llum”.
La segona ponència ha estat a càrrec de Mn. Emili Marlès, que ha tractat de “Creació i nova creació”, en relació al Cel Nou i a la Terra Nova, termes bíblics presents en alguns textos del Concili, que atrauen molta gent. Mn. Marlès ha desenvolupat aquest tema i ha explicat com al llarg de la història la ciència i la fe han dialogat sobre aquests conceptes.
El Dr. Joan Planellas ha dictat la ponència “Una Església pobra i per als pobres. Del Concili Vaticà II al papa Francesc”, en la qual ha afirmat que els documents conciliars revelen quines són les actituds veritablement cristianes en relació a la pobresa evangèlica, ha subratllat els passatges on explícitament es parla d’una “Església pobra” o d’unes institucions eclesials més pobres, a imitació de Crist, i ha parlat de l’Església samaritana, servidora i pobra que proposa el papa Francesc. Aquest retorn a la vegada evangèlic i antropològic obrat pel Concili Vaticà II, i expressat d’una forma admirable per Pau VI en el dia de la seva clausura, és columna essencial del programa pastoral del papa Francesc.
Per part seva, el Dr. Gaspar Mora ha parlat sobre “L’Església, arrelada en la història humana. Els signes dels temps”, i ha reflexionat sobre l’Església com a comunió de comunitats inculturades, en el marc de la Constitució Dogmàtica Lumen gentium. I també ha parlat de la Constitució Gaudium et Spes, que anuncia el misteri del món i la missió de l’Església en ell. El Dr. Miguel García Baró, de la Universitat de Comillas, ha dissertat sobre “La dignitat de la persona humana. El debat antropològic”, el qual condiciona la mirada sobre el món i les accions que hi duem a terme.
El segon dia, la primera ponència ha estat a càrrec d’Eduard Ibañez, director de Justícia i Pau de Barcelona, sobre “Cap a una civilització de la pau i la convivència”. Ha afirmat que la pau és el nucli de la Doctrina Social de l’Església i ha explicat com el Concili Vaticà II va treballar en favor de la pau. Ha tractat també de la visió de la pau des del Magisteri social, afirmant que la pau no és la simple absència de violència, sinó la plenitud de la vida, és un do de Déu i una tasca humana i la fraternitat és el camí per assolir-la. En un món ferit per la violència i les injustícies, els grans reptes de la construcció de la pau són el respecte als drets humans de les persones i dels pobles, la consecució d’un ordre social i econòmic just i el respecte a la Creació. Ha conclòs tractant de la importància de l’educació per assolir una cultura de la pau i de l’aportació de les religions per a fer-la possible.
Altres ponències han estat la del professor d’Economia Alfredo Pastor, sobre “Una economia equitativa” i la del Dr. Mario Giro, de Roma, sobre “Una política de participació al servei de tots”. Per part seva, el Dr. Francesc Torralba ha parlat sobre “Cultura i cultures en un món global, mig segle després de la Gaudium et Spes”; el P. Francesc Riu, sobre “La família i l’educació, als cinquanta anys de la Declaració conciliar Gravissimum Educationis” i Mons. Dario E. Viganò, de Roma, sobre “Els mitjans de comunicació: d’una visió comunicativa instrumental en la Declaració Inter mirifica a la comunicació de proximitat del papa Francesc”.
Les nou ponències del Simposi han parlat d’una Església de diàleg, d’una Església més pobra i més arrelada en la història humana, una Església que, tot promovent la pau entre pobles i cultures diverses, ha de treballar sempre per a la dignitat de la persona humana en el marc d’un món global. Les ponències seran publicades pròximament en la Revista Catalana de Teologia.
Amb aquest Simposi Internacional es tanca el cicle de quatre que s’han anat celebrant des de 2012 a la Facultat de Teologia de Catalunya, per tal de commemorar l’esdeveniment conciliar, que el pròxim dimarts 8 de desembre complirà els 50 anys de la seva conclusió.
