SÍNTESI D’URGÈNCIA
La llum de la fe (Lumen Fidei) és la primera encíclica signada pel Papa Francesc. Dividida en quatre capítols, una introducció i una conclusió, la Carta -explica el Papa- se suma a les encícliques del Papa Benet XVI sobre la caritat i l’esperança i assumeix el «valuós treball» realitzat pel Papa emèrit, que ja havia » pràcticament completat «l’encíclica sobre la fe. A aquest «primera redacció» el Sant Pare Francesc afegeix ara «algunes aportacions».
La introducció (nn. 1-7) de la LF il·lustra els motius en què es basa el document: En primer lloc, recuperar el caràcter de llum propi de la fe, capaç d’il·luminar tota l’existència de l’home, d’ajudar a distingir el bé del mal, sobretot en una època com la moderna, en la qual el creure s’oposa al buscar i la fe és vista com una il·lusió, un salt al buit que impedeix la llibertat de l’home. En segon lloc, la LF – just en l’Any de la Fe, 50 anys després del Concili Vaticà II, un «Concili sobre la Fe» – vol revifar la percepció de l’amplitud dels horitzons que la fe obre per confessar a la unitat i la integritat. La fe, de fet, no és un pressupost que cal donar per descomptat, sinó un do de Déu que ha de ser alimentat i enfortit. «Qui creu veu», escriu el Papa, perquè la llum de la fe ve de Déu i és capaç d’il·luminar tota l’existència de l’home: procedeix del passat, de la memòria de la vida de Jesús, però també ve del futur perquè ens obre grans horitzons.