Del 16 al 18 de setembre van tenir lloc a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola a Madrid les Jornades de Pastoral de la salut que organitza el Departament de Pastoral de la Salut de la CEE dins de la Comissió Episcopal de Pastoral. Enguany el tema fou “Acompanyar en la solitud” i l’objectiu de les jornades era prendre consciència d’aquesta nova “malaltia” de la solitud, conèixer millor aquesta realitat, analitzar les causes de les diferents formes de soledat, i compartir experiències sobre l’acompanyament a les persones que se senten soles. De la Diòcesi d’Urgell hi va participar la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, Gna. Visitación Lorenzo, S.F.U.
Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona i Delegat Episcopal de la Pastoral de la Salut en la Conferencia Episcopal, va obrir les jornades amb aquests pensaments:
“L’experiència de la solitud no minva, sinó que va sumant en la societat i cultura dels mitjans de comunicació digital. Ens cal descobrir causes i conseqüències de la solitud que pateixen no sols les persones grans, sinó ja, a partir de la infantesa. Tenir en compte les nostres pròpies experiències de solitud, al llarg de la nostra vida”.
Una senzilla presentació dels ponents, i quatre pinzellades per remarcar la importància d’aquesta realitat en el món que ens envolta:
A– En una primera Conferència, ens ha ajudat a reflexionar Don José Ángel Ceballos Amandi, Professor. Coordinador de les Ètiques Professionals de la Universitat de Comillas. Amb el tema: “Perspectiva Antropològica de la Solitud». Podem afirmar que la solitud no és un defecte antropològic. La condició humana té com element constitutiu la solitud. El problema és quan la solitud es converteix en desemparament, abandonament.
B– En una segona Conferència, la Sra. Rosa María Pinto Lobo. Catedràtica de Teoria de la Comunicació. Universitat Pontifícia de Salamanca. Titulant la seva ponència: La Solitud 3.0.- Va versar sobre “La sociologia, tipologia, proximitat, característiques, grups social que ho pateixen i grups més vulnerables». Aquest títol té a veure amb la WEB, 3.0, web semàntica. Relacions interpersonals són les relacions cara a cara, no virtuals. Negociació en els EE.UU., amb la solitud on es compren i venen petons i abraçades. Camí vers el suïcidi. Dificultat en passar de vida rural a urbana. Els canvis influencien molt negativament en les relacions que porten a la solitud.
C– En una tercera i quarta Conferència, la Sra. Pilar Castro que coopera en Càritas Diocesanes de Bilbao, en programes de Relacions Socials Humanes, ha abordat el tema; “La solitud en les persones grans”, amb tots els components que produeixen aquesta situació. Influencies de l’entorn en la vida de cada individu. L’afecte, l’acolliment, la acceptació. Diferència entre ESTAR o SENTIR-SE sols. Sentir-se sol és sempre negatiu i dolorós. Estar sol ens parla d’una solitud profunda, positiva, enriquidora, que pot ser antropològica i teològica .Depenent de com es viu.
D– En una cinquena i sisena Conferència, ens ha parlat; el Dr. Pablo Morales Álvarez. Coordinador de la Pastoral. Hospital Beata Maria Ana de Madrid, sobre. “La Solitud en la Malaltia”. I “La Solitud en les malalties mentals”.
Estem cridats a acompanyar des de la mirada amorosa i el escalf humà. El estar amb l’altre amb tot el que som i tenim. Qualitat de solituds. Connectar amb els desitjos dels altres.
E– En la setena i vuitena Conferència ens ha ajudat el Sr. Miguel Fernández, Col·laborador en “Programes de Família i Pastoral de la Salut” i coneixedor de les noves formes adoptades en els EE.UU., com especialistes i pioners en els temes de la Solitud. Ens ha impartit en dues Conferències, el tema: ”Noves formes de solitud”. Veient les diferents formes de solitud que està generant la nostra societat, amb tota raó és anomenada com epidèmia del segle XXI.
