La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el dissabte dia 3 de novembre la solemne celebració de la festa de Sant Ermengol, patró secundari de la diòcesi d’Urgell i també l’acte de pressa de possessió d’un nou canonge, Mn. Antoni Elvira i Gorgorió, Vicari episcopal d’acció pastoral, delegat de catequesi i rector d’Encamp.
Al matí va reunir-se el Capítol presidit pel Degà M.I Mn. Xavier Parés i després tingué lloc el tradicional dinar fratern amb l’Arquebisbe.
Al vespre, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir la celebració de Sant Ermengol a la Catedral. St. Ermengol, bisbe d’Urgell, qui va fundar la Canònica a la Catedral.
La celebració s’inicià amb el cant de Vespres i en acabar, el Secretari del Capítol, Mn. Ramon Sàrries, va llegir el nomenament del nou canonge, i el Degà del Capítol, Mn. Xavier Parés li adreçà unes paraules de benvinguda en nom de tots els canonges, i va destacar la renovació que suposa la seva incorporació al capítol, i les qualitats que hi aportarà -qualitats musicals, trajectòria intel.lectual i catequètica. Mn. Elvira va respondre a les paraules de benvinguda destacant l’esperit de servei amb què es proposava dur a terme el seu ofici de canonge i també amb agraïment a Mons. Vives pel nomenament, per la benvinguda dels companys canonges, per totes les persones que l’acompanyaven en la cerimònia i que s’havien desplaçat del Pallars, d’on és fill, de les parròquies on ha servit i especialment Encamp, on és Rector. Va posar-se sota la intercessió de Sant Ermengol i va demanar la pregària de tots els presents per la seva nova missió.
Després el nou canonge va fer el jurament de fidelitat davant de l’evangeliari i en presència de l’Arquebisbe. El Degà li assignà la cadira coral i tot seguit, i després que els canonges es revestissin, va començar l’Eucaristía de la solemnitat.
Mons. Vives va iniciar la seva homilia glossant la personalitat del Bisbe Ermengol i les principals dades de la seva vida, en el segle XI, destacant les reformes de la clerecia que va dur a terme, com alimentà els pobres i foragità els alarbs. La santedat del bisbe es féu palesa en la seva pietat i amor als pobres, la seva insistència en un culte a Déu esplendorós, el seu amor a l’Eucaristía, i el desig d’una vida reformada dels preveres amb la institució d’una canònica amb la pregària i la vida en comú dels seus clergues. Bastí esglésies i ponts, arranjà i preparà camins i treballà molt perquè es milloressin les condicions de vida dels fidels. També parlà del sant bisbe com a advocat per a la pluja, pluja que assaona els camps i millora la vida, i li va demanar una pluja de gràcia que ens faci arribar amor, bondat i justícia. En uns dies difícils i tristos com els que viu Catalunya, demanà una justícia que hauria de ser realment justa i equitativa que promogui el bé de tots i no que hi vagi en contra. Igualment, una pluja que encoratgi els joves, després del Sínode que s’ha celebrat; una pluja en l’àmbit vocacional i en una vida laïcal compromesa; també va demanar pluja fina per al Capítol Catedral i el prevere Mn. Antoni Elvira.
Finalment va recordar el servei que significa l’ofici de canonge i els noms d’alguns canonges il.lustres d’Urgell com els històrics St. Josep de Calassanç; Pau Claris; Jaume Fiella, Joan Brudieu, i dels més propers i ja traspassats Pere Pujol, Albert Vives, Gregori Creus o Josep Mas.
Després de la celebració litúrgica, Mons. Vives va poder saludar la família de Mn Antoni Elvira, que s’havien desplaçat per acompanyar-lo, així com la Cònsol Menor d’Encamp, Hble. Sra. Esther París i catequistes d’Encamp que també hi eren presents. Així mateix, Mn. Elvira va saludar i agrair personalment la presència de tots els que van omplir la Catedral en una celebració tan joiosa i oberta al futur.
