L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dilluns dia 1 de setembre la diada festiva de Sant Gil, al Santuari de la Mare de Déu de Núria, Patrona del Bisbat d’Urgell. Hi assistiren les M.I. Autoritats encapçalades pel Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Santi Vila; el President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Sr. Enric Ticó; el Diputat a Corts Excm. Sr. Pere Macías, els M.I. Alcaldes de Queralbs i Ribes de Freser, Il·lma. Sra. Immaculada Constans i Il·lm. Sr. Marc Prat; l’Excm. President de la Diputació de Girona, i altres Alcaldes, Diputats i representants d’institucions polítiques i socials.
A la seva arribada al Santuari l’Arquebisbe fou rebut per l’Hble. Sr. Conseller i pels Rectors in solidum de la Vall de Ribes de Freser, Mn. Joan Perera i Mn. Joaquim Cebrian, que participava per primera vegada en la diada de St. Gil després del seu nomenament com a Rector en substitució de l’anterior, Mn. Melcior Querol que també estigué present a la festa. Acompanyaven l’Arquebisbe d’Urgell, l’Il·lm. Vicari General de la Diòcesi, Mn. Josep M. Mauri; Mn. Salvador, prevere d’Argelés i Canonge representant de Perpinyà i Mn. David Codina.
Després de la salutació inicial amb el poble fidel i les Autoritats tingué lloc la solemne celebració de l’Eucaristia de St. Gil amb la presència de les M.I. Autoritats i la ja tradicional dels pastors que honoren St. Gil com el seu Sant Patró. A la seva homilia Mons. Vives exhortà els fidels a viure l’alegria de l’Evangeli que ens proposa el Sant Pare Francesc concretada en el que el Dr. Francesc Torralba anomena «la revolució de la tendresa». L’Església ha de ser en un món marcat per múltiples ferides com l’odi, l’enveja, les lluites, les guerres, la manca de feina i d’esperança, com un «hospital de campanya» on s’atenguin i es curin les principals ferides dels homes i dones del nostre món. L’Arquebisbe posà St. Gil com a exemple que ens ensenya a elevar-nos vers Déu i a no quedar-nos en la mundanitat de les coses de la terra, a tots els qui tenen alguna responsabilitat d’acompanyament i pasturatge. Els tres signes de Núria ens ho recorden: la campana com a element que ens avisa que cal elevar la nostra mirada envers Déu Pare i no oblidar-nos mai que som éssers espirituals; la creu com a signe de l’amor incondicional i que la vida té dolor i patiment i que aquest dolor i sofrença ha de comptar amb l’ajuda i solidaritat dels cristians; i finalment, l’olla com a signe que el Regne de Déu és la taula parada on Jesús mateix es posarà a servir i on hi som convidats tots sense cap mena de distinció. Finalment l’Arquebisbe d’Urgell subratllà la necessitat de pregar per totes les famílies, encomanant ben especialment aquelles que passen moments de dificultat i posà el nou curs que comença a les mans de la Mare de Déu de Núria.
En acabar l’Eucaristia tingué lloc la tradicional processó des del Santuari de la Mare de Déu fins a l’ermita de St. Gil mentre es cantaven els goigs a llaor de la Mare de Déu de Núria i els goigs de Sant Gil.
