El dia 24 de desembre va tenir lloc la tradicional felicitació de les festes de Nadal de la Cúria diocesana a l’Arquebisbe d’Urgell, incloent-hi l’homenatge al qui fou arquitecte diocesà Sr. Josep Danés i Torras (*Olot 1891-+Olot 1955). Enguany, per les mesures sanitàries, l’acte tingué lloc a la Catedral de La Seu d’Urgell.
L’acte va començar amb unes paraules de felicitació de Nadal del Vicari General Mn. Josep M. Mauri que va aprofitar per desitjar al Sr. Arquebisbe i a tots els assistents un Sant Nadal i que la llum de Jesús dissipi les tenebres que l’actual pandèmia ens ha portat.
La lliçó de Laudatio sobre el Sr. Josep Danés anà a càrrec del Sr. Carles Freixes Codina, Director del Museu Diocesà de Solsona. Carles Freixes és arquitecte tècnic especialitzat en el camp de la restauració patrimonial i postgrau en direcció estratègica de museus i centres patrimonials. Forma part de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Solsona i ha treballat intensament en la conservació i salvaguarda del fons d’art de la diòcesi. La seva vinculació amb el Museu és estreta des de l’any 2014 i n’és membre del Patronat.
Josep Danés cursà el batxillerat en els Escolapis d’Olot i, el 1909, es traslladà a Barcelona per fer la carrera d’arquitectura. Ja a l’inici dels estudis va ingressar en el Centre Excursionista de Catalunya, on va anar exercint diverses responsabilitats al llarg dels anys. En els seus viatges i excursions per Catalunya va desenvolupar la seva curiositat per la masia i l’arquitectura de muntanya. El 1914 va guanyar el concurs d’arquitectura convocat pel CEC amb la monografia d’una masia catalana de la comarca d’Olot. També durant l’època d’estudiant va entrar en contacte amb el catalanista i conservador partit de la Lliga Regionalista que, junt amb el seu convençut catolicisme, van constituir els seus grans eixos ideològics. El 1915 l’Institut d’Estudis Catalans li va encarregar l’estudi de l’església de Sant Joan les Fonts i del pont romànic de Besalú (1917).
Per ajudar a finançar-se els estudis va treballar per l’arquitecte Bernat Pejoan (1864-1926), un antic col·laborador d’Elies Rogent, en la restauració del monestir de Ripoll, cosa que va despertar el seu interès per l’art romànic català. En acabar la carrera el 1916, havia tingut com a companys els arquitectes Joan Bergós, Lluís Bonet i Garí, Francesc Folguera i Grassi, Cèsar Martinell i Brunet, Isidre Puig i Boada, Antoni Puig i Gairalt, Josep Francesc Ràfols i Ramon Reventós, tots ells integrants de l’anomenada segona generació d’arquitectes noucentistes que, malgrat la influència gaudiniana, van trencar amb el modernisme incorporant en la seva arquitectura un cert llenguatge clàssic i elements de l’arquitectura rural catalana. El seu interès per la masia va fer que el 1924 se li encarregués la codirecció de l’Estudi de la Masia Catalana, un gran projecte d’investigació finançat pel científic i mecenes Rafael Patxot (1872-1964). L’interès que tenia per l’estudi sistemàtic de la masia segurament va influir en que afegís rellotges de sol en diversos dels seus treballs arquitectònics.
Un cop llicenciat compartí despatx amb Bernat Pejoan durant dos anys, de qui va acabar heretant la clientela i el càrrec d’arquitecte del Bisbat d’Urgell. Després va obrir un despatx propi a Barcelona on aviat va tenir importants encàrrecs com la torre de José Luis Pascual de Zulueta (1924) a la ciutat jardí de la Cooperativa de Periodistes del barri de la Salut. També diversos blocs de pisos situats als voltants de Montjuïc (Gran Via de les Corts Catalanes, carrer Tamarit, carrer França Xica n. 13, 15 i 17), ampliacions i reformes a la Fàbrica de Sanitaris Sangrà (1924-1932) a la Carretera del Port i dos grans temples: el de la Mare de Déu dels Àngels (1934) i el de la Bonanova (1940).
La seva obra s’estén a vint comarques catalanes, a més d’Andorra, València i Mallorca. Hi trobem especialment moltes actuacions a Ribes de Freser, on va ser l’arquitecte municipal, i a Olot, on hi conservava vincles socials, amistats i família. La seva relació amb el CEC i la seva afició per l’arquitectura de muntanya el van portar a actuar en pràcticament tot el Pirineu on, a més, va estudiar in situ les esglésies romàniques de la Vall de Boí pel Servei de Catalogació de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya, i l’arquitectura aranesa, que seria una de les seves fonts d’inspiració.
El 1922 va rebre l’encàrrec d’un nou santuari i complex hoteler de Núria per part del bisbe d’Urgell Justí Guitart i també diverses obres públiques a Ribes de Freser, com l’ampliació de l’escorxador (1933-1934), la Font de la Margarideta (1933), una important reforma i ampliació de l’Escola Pública (1936), un jardí públic (1936), mobiliari urbà (1934), urbanització de la plaça del Mercat (1941-1943), un indicador turístic (1942-1944), el pont sobre el riu Segadell (1943), ampliació i la creu del cementiri (1945-1946) i el monument als Caiguts de la Guerra Civil (1942-1943), entre altres obres menors. A fora de Catalunya va fer els pavellons escolars del Castell d’Onda, a Castelló de la Plana, les reformes i ampliacions de Can Tem de Camps, a Mallorca i una fàbrica a Oriola (Alacant).
A continuació, Mn. Ignasi Navarri, Vicari General, va fer un repàs del que havia estat l’any 2020 per a la Diòcesi i el Coprincipat episcopal d’Andorra,
L’Arquebisbe Joan-Enric va tancar l’acte felicitant el Nadal als col·laboradors i membres de la Cúria i a les seves famílies, i es van cantar algunes nadales.
https://youtu.be/P_2P1M7Fj1g