El Papa Francesc va rebre el migdia del dia 27 de novembre els participants de la segona fase del Congrés Internacional de la Pastoral de Grans Ciutats que s’ha celebrat del 24 al 26 de novembre a Barcelona.
L’Audiència privada del Sant Pare amb els cardenals i arquebisbes de vint-i-dues diòcesis d’arreu del món, entre ells el Cardenal i Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, es va celebrar a la Sala del Consistori del Palau Apostòlic, on el Pontífex va aprofitar l’ocasió per a aprofundir sobre els quatre desafiaments i possibles horitzons de la pastoral urbana, «els llocs des d’on Déu ens està cridant (…) i els aspectes als quals crec que hem de parar atenció».
En primer lloc va mencionar la necessitat d'»implantar un canvi en la mentalitat pastoral» ja que, segons Francesc, ja no estem en l’època de la cristiandat, on l’Església era l’únic referent de la cultura, i com a autèntica mestra, sentia la responsabilitat de delinear i d’imposar no només les formes culturals sinó també els valors. «Avui ja no som els únics que produïm cultura, ni els primers, ni els més escoltats. Per tant, necessitem un canvi de mentalitat pastoral, però no d’una «pastoral relativista». Per això «és necessari el valor de conduir una pastoral evangelitzadora audaç i sense pors, perquè l’home, la dona, les famílies i els diferents grups que habiten la ciutat ho esperen de nosaltres, i necessiten, en les seves vides, la Bona Nova que és Jesús i el seu Evangeli».
Com a segon desafiament va destacar «el diàleg amb la multiculturalitat» i la necessitat d’un diàleg pastoral sense relativisme, que no negocia la pròpia identitat cristiana, però que vol arribar al cor dels altres, fins i tot d’aquells que són diferents a nosaltres, i sembrar-hi l’Evangeli. «Necessitem una actitud contemplativa que, sense refusar la contribució de les diverses ciències per a aprendre sobre el fenomen urbà, tracta de descobrir el fonament de les cultures, que en el seu nucli més profund està sempre oberta i assedegada de Déu». Per superar aquest repte, Francesc ha assenyalat que serà de gran ajuda conèixer els imaginaris i les ciutats invisibles, és a dir, els grups i/o territoris humans que s’identifiquen en els seus símbols, llenguatges, rituals i formes de parlar de la vida.
«La religiositat del poble», va ser el tercer punt a tractar. «En ella hem d’apurar l’autèntic substrat religiós, que en molts casos és cristià i catòlic -va afegir reconeixent que a cada continent és diferent-. No hem de negar ni menysprear aquesta experiència de Déu que, tot i que a vegades dispersa o barrejada, demana ser descoberta i no construïda. Allí es troben les llavors de la Paraula sembrades per l’Esperit del Senyor».
El Papa va recordar tots els emigrants i pobres que omplen les ciutats, «pelegrins de la vida –els ha anomenat- a la recerca de salvació», que constitueixen un doble desafiament: ser hospitalaris amb ells, cosa que la ciutat en general no ho és, sinó que els aparta; i augmentar la seva fe. El tema dels «pobres urbans», va ser el quart aspecte amb el qual el Sant Pare va acabar la seva reflexió. Pobres, exclosos i descartats. «L’Església no pot ignorar el seu clam, ni entrar en el joc dels sistemes injustos, mesquins i interessats que tracten de fer-los invisibles».
Dues han estat les propostes de Francesc davant aquests quatre desafiaments: sortir per a trobar Déu que viu a la ciutat i en els pobres, facilitant a la gent la trobada amb el Senyor, i treballar per una Església samaritana, ‘»amb un testimoni concret de misericòrdia i dolcesa present a les perifèries existencials i pobres, actuant directament sobre l’imaginari social. Orientant i oferint sentit a la vida de la ciutat».
