Diumenge dia 13 de novembre es va clausurar de forma ben emotiva arreu de la Diòcesi d’Urgell l’Any de la Misericòrdia que el Papa Francesc havia convocat amb la Butlla Misericordiae Vultus i que s’havia inaugurat el 8 de desembre de l’any passat. Especialment significativa va ser la clausura als 5 temples jubilars d’Urgell: la Catedral de Santa Maria; la Basílica-Santuari de la Mare de Déu de Núria; la Basílica-Santuari de la Mare de Déu de Meritxell; la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors a Tremp; i la Basílica-Santuari del Sant Crist de Balaguer.
A la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell la celebració fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric acompanyat pel Rector i Degà del Capítol de Canonges Mn. Xavier Parés.
A la seva homilia Mons. Vives va subratllar com en aquell diumenge no es tancava cap porta perquè la Porta que és Jesucrist i el seu Amor i Misericòrdia resten sempre obertes, com diu el seu Sagrat Cor, sempre obert des de la Creu per misericordiar, acollir, rentar, perdonar, guarir, amorosir ferides i salvar-nos i ressuscitar-nos amb Ell a una nova vida de la gràcia i de l’amor ardent de l’Esperit. L’Arquebisbe va posar en relleu com tot cristià és un ambaixador del perdó i la reconciliació que Crist ens ha obtingut i que ens envia a ser misericordiosos amb tothom, especialment sortint a l’encontre dels pobres i marginats. El lema d’aquest Any de la misericòrdia, Misericordiosos com el Pare (Lc 6,36), no pot quedar en un simple eslògan sinó que ha de ser un compromís de vida per tot cristià. Quan Jesús ens demana ser misericordiosos com el Pare no pensa en la quantitat, ja que el nostre amor humà sempre és limitat i imperfecte, sinó que ens demana ser canals, testimonis de la seva misericòrdia.
També Mons. Vives va glossar les lectures proclamades del diumenge XXXIIIè. durant l’any que, en cloure’s l’any litúrgic, ens parlen de la fi de la història personal i col·lectiva, i l’arribada del Dia del Senyor, que és de justícia, de perdó i de salvació. Les lectures recorden que el futur és en mans de Déu i que la nostra pàtria definitiva no és aquesta sinó la del cel. Estem cridats a la vida per sempre, i per això no ens podem aferrar a aquesta vida caduca, moridora… I cità Sant Agustí quan ens encamina cap a la plenitud, recordant que “estem fets per a Déu i el nostre cor no reposarà fins que descansi en Déu”, i també el poeta Miquel Martí i Pol en el seu famós vers «Tot està per fer i tot és possible» que segons una enquesta del Diari Ara (2012) era la més estimada del pública català amb 18,32% de vots en una votació popular entre els seus lectors. L’Arquebisbe clogué la seva homilia recordant com el Papa Francesc concreta la misericòrdia en dues actituds fonamentals: perdonar i donar, que comentà.
Després de la comunió la celebració es clogué amb el cant del Magnificat a la Mare de Déu, recordant la misericòrdia de Déu de generació en generació, i fent una breu memòria de tants actes i actituds viscuts a la Diòcesi i arreu del món en aquest Any jubilar de gràcia. Clogué amb la benedicció del Sr. Arquebisbe sobre el Poble de Déu demanant al Senyor que ens mostri la seva misericòrdia i ens assisteixi perquè sapiguem reconèixer a Crist com a Pastor i Guia de les nostres ànimes i ens renovem espiritualment.