Catequesi d’adults de Mn. David Codina sobre la 1ª Prioritat pastoral del Bisbat

Amb aire renovat i de gent jove, Mn. David Codina va fer el dia 2 de desembre una exposició molt bonica de la Primera Prioritat Pastoral aplicada a la Parròquia de La Seu d’Urgell, remarcant els tres aspectes principals: Una Parròquia oberta al món i servidora, dins les Catequesis d’adults de la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell.

1ª part. Oberta al món, a tot el món. És presencia eclesial sense deixar de ser parròquia, necessària a l’església diocesana però subordinada a ella on es neix i creix en la fe,autèntica comunitat matriu de la vida cristiana, on s’alimenta i es nodreix per la força dels sagraments. Cal cultivar i mantenir sempre el sentit de Diòcesi de la qual és una cèl·lula amb “sortida missionera com a paradigma de tota l’obra de l’Església” (EG15).

Tots poden entrar-hi com a casa seva, però no tots s’atansen i senten la necessitat de fer-ho. Molts no la coneixen ni han sentit parla d’ella, altres en tenen una idea falsa, altres una experiència negativa… Cal sortir al seu encontre amb alegria contagiosa, pastoral, provocativa. Tots tenen el dret de rebre l’evangeli i tots els cristians hem de ser anunciadors, de paraula i  d’obra, sense excloure ningú.

La dimensió evangelitzadora ha de tenir en compte aquesta obertura i atenció. Cal passar d’una fe tradicional heretada a unes comunitats més corresponsals, formades, personalitzades en la seva fe, més confessants en el seu testimoniatge compromès.

2ª part. Ens cal informar més, fer que la gent allunyada conegui el que fem, no esperar que la gent vingui a l’església, sortir i donar-ho a conèixer, no ser grups tancats.

Cal potenciar també l’acompanyament personal dels qui tornen, creant grups d’acolliment i escolta. Fomentar relacions de proximitat,coneixement i afecte.

Manifestar la tendresa i misericòrdia de Déu en totes les nostres actuacions on diverses situacions exigeixen una atenció especial.

Oferir acollida de qualitat quan la gent s’atansa a demanar els sagraments.

Valorar tota la devoció popular: aplecs, novenes, cançons, festes processons,etc.

Sense perdre els elements més significatius de Jesús i el  seu evangeli. Tenir a l’abast totes les tecnologies i mitjans que els ajuden a conèixer les activitats parroquials.

Obrir tota la riquesa cultural al coneixement dels qui ens visiten:museu, catedral, claustres. En definitiva, saber perdre temps amb la gent que s’atansa. 

I que es portin bon record i ganes de tornar-hi.

Ha seguit un diàleg molt animat i enriquidor.

Compartir