Dissabte dia 21 de novembre va tenir lloc a la Catedral de Barcelona l’Eucaristia solemne on foren beatificats el P. Agustí de Montclar OFM Cap., nascut a Montclar d’Urgell, juntament amb Frederic de Berga i altres 24 caputxins més companys de martiri en la persecució dels anys 1936-1939. L’Eucaristia fou presidia pel Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, el Cardenal Angelo Amato. Concelebraren amb ell el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el Ministre general de l’Orde de Framenors Caputxins, Fra Mauro Jöhri, el Nunci apostòlic a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini, els Arquebsibes de Tarragona i d’Urgell, així com molts altres bisbes de Catalunya i una gran quantitat de preveres, entre ells Mn. Llorenç Utgés, familiar directe del P. Agustí de Montclar que era cosí germà de la seva mare, el qual participà a la joiosa celebració eucarística acompanyat d’un bon grup de familiars i fidels de la Diòcesi d’Urgell provinents de les parròquies de Montclar d’Urgell, Agramunt, Penelles, Castellserà i Preixens.
Fra Agustí de Montclar (que es deia Josep Alsina Casas) va néixer el dia 8 de desembre de 1907 a Montclar, bisbat i província de Lleida en aquell moment, i actualment bisbat d’Urgell. En Josep era el setè de deu germans. Els pares eren petits propietaris de terres. Estudià les primeres lletres a l’escola del poble. Era un noiet aplicat i dòcil. Quan tenia 11 anys entrà al Seminari diocesà de Lleida, però per l’exemple del seu germà i altres nois del poble que estudiaven al Seminari menor caputxí d’Igualada es va determinar a entrar-hi. Fou admès l’octubre de 1923 i només hi estudià un curs, ja que el 13 de juliol de 1924 vestí l’hàbit caputxí a Manresa i des d’aquell dia se’l coneixeria com fra Agustí de Montclar. Estudià els tres anys de Filosofia a Olot (1925-1928) i la Teologia a Sarrià, Barcelona (1928-1932). El 9 de desembre de 1928 emeté els vots solemnes, i el 20 de febrer de 1932 rebé el presbiterat de mans del bisbe de Barcelona, el Dr. Manuel Irurita Almàndoz.
Va ser professor de filosofia dels estudiants del convent de Sarrià (Barcelona). El Capítol provincial de 1936 el va nomenar Secretari provincial. Va ser secretari del P. Miquel d’Esplugues i tenia un gran interès i sensibilitat per la literatura i la poesia. També era un bon predicador. Va viure de prop i amb intensitat el començament de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
El juliol de 1936, en esclatar la revolució, va haver d’abandonar el convent i trobà refugi a casa de la família Quadras. El domicili sofrí diversos registres. El 12 d’agost els milicians es van presentar al domicili amb la certesa que hi tenien un frare amagat. Van agafar els tres homes que hi havia a la casa i demanaven qui era el frare. Com que cap d’ells no deia res decidiren emportar-se’ls tots tres. Llavors el pare Agustí va dir amb decisió: «El frare sóc jo. Deixeu el altres». Eren les 3 de la tarda del 12 d’agost de 1936. El pare Agustí havia manifestat que estava disposat a donar la vida per la seva condició de sacerdot i religiós. Poc després era assassinat a Pedralbes en el lloc conegut com «Els Garrofers». Abans de ser afusellat va demanar als botxins que el deixessin preparar-se, i li ho van concedir, però com que la cosa s’allargava, un dels milicians va perdre la paciència, li va disparar i va caure mort a l’acte. El cadàver va entrar a l’Hospital Clínic a les 8 del matí del dia 13.
La Diòcesi d’Urgell rep amb agraïment aquest nou testimoni de santedat martirial entre els seus fills i filles, i tota l’Església s’alegra per aquest nou grup de 26 beats màrtirs de l’Orde Caputxí a Catalunya, i es recomana a la seva intercessió pel creixement de la fe i de la caritat i per les noves vocacions a la vida consagrada i sacerdotal.
Properament al seu poble natal de Montclar (Diòcesis d’Urgell) se celebrarà una Missa d’acció de gràcies.
