«Jesús cridà els qui estimava perquè estiguessin amb ell i els enviar a predicar i a guarir el mal del món». Mons. Vives va evocar aquest passatge de l’Evangeli de Sant Marc (Mc 3, 14) en la salutació de benvinguda als fidels d’arreu del Bisbat que aquest matí s’han aplegat a l’auditori del col·legi La Salle de La Seu d’Urgell per participar en la II Jornada Diocesana d’Urgell per compartir amb ells la idea que la trobada volia ser també una ocasió per «estar amb Jesús i sortir després a portar arreu el seu missatge, com aquells primers apòstols. Jesús ens rep i ens envia cap a totes les perifèries, hem de deixar-nos enviar per Ell allà on vulgui», digué l’Arquebisbe fent-se ressò també del magisteri del Sant Pare Francesc. I hi afegí que «estem amb Jesús perquè aquest és el sentit de la nostra vida».
L’auditori gairebé es va omplir amb les persones que havien anat arribant a La Seu per prendre part en aquesta II Jornada Diocesana, unes 400 si fa no fa, que venien de tots els racons del territori diocesà, alguns amb els seus vehicles particulars, i molts d’altres en autocar, acompanyats dels Rectors de les respectives Parròquies. Van ser rebuts a l’ampli pati del col·legi per un grup de voluntaris de Càritas que els oferiren coca i entrepans per refer forces després d’un viatge que per a alguns, els que arribaven de més lluny, havia començat ben d’hora, però el temps i els quilòmetres del viatge van quedar oblidats tan bon punt van començar a retrobar-se amb amics i coneguts d’altres trobades diocesanes o dels moviments eclesials dels qual molts d’ells en formen part. Mentre anaven arribant i esperaven el començament de l’acte a l’auditori, en un plafó situat al vestíbul on hi havia representada una vista de la façana principal de la catedral van anar enganxant petites notes en les quals havien resumit què és la Parròquia per a cada un d’ells. A moltes de les notes es podia llegir que la Parròquia és una casa d’acollida per a tothom, un lloc de recolliment i de comunió, per pregar i parlar amb Jesús… I d’alguna manera totes aquestes definicions particulars les sintetitzà Mons. Vives en el seu parlament inicial quan manifestà que per a ell la Parròquia és «la meva segona família», i per això agraí especialment als presents que també volguessin ser part de la mateixa família i els desitjà que la trobada els dugués a tots ells «a una relació més estreta amb Jesús i a una intimitat de pregària i de joia».
Després de la salutació es donà pas a un seguit de testimonis que començaren amb la projecció d’un vídeo enregistrat durant la recent trobada de Taizé a Barcelona, en la qual hi va participar un grup de joves d’Urgell. Tots els testimonis coincidien en destacar com la pertinença als grups de joves del Bisbat els han ajudat i els ajuden a trobar un sentit diferent en el seu dia a dia, a reflexionar sobre l’entorn en què viuen i en les actituds i els valors que els fan créixer com a persones, en la importància de tenir a prop una veu amiga quan passes un moment difícil, i, indirectament, anaven configurant un relat col·lectiu que palesava com la convivència entre ells es va conformant d’acord amb els principis cristians, en la joia de poder ajudar qui ho necessita i alhora de ser ajudat en les dificultats, d’escoltar i de ser escoltat, d’estimar i de ser estimat.
Tot seguit, un dels monitors dels grups TXt imposà el fulard a dues noies després que aquestes expressessin el seu compromís amb els valors del grup, i a continuació es projectà un segon vídeo, en aquest cas sobre la important tasca que Càritas d’Urgell du a terme arreu de la Diòcesi. Hi intervenien en el vídeo la coordinadora del Centre Sant Domènec de Balaguer, Marta Fortuny; la coordinadora de Càritas Puigcerdà, Anna Morer; i el Director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, que, en conjunt, van traslladar un panorama força acurat dels diferents àmbits d’actuació de l’entitat, des del programa de reforç escolar, on els alumnes que hi assisteixen no tan sols reben els coneixements necessaris per a les diferents assignatures sinó també, i sobretot, el suport i l’estima que, per la raó que sigui, potser no troben en un grau suficient als entorns dels quals provenen; fins a les ajudes directes a persones en risc d’exclusió social i a famílies amb dificultats econòmiques.
També es va fer un esment especial del darrer projecte que Càritas ha posat en marxa, l’empresa d’inserció laboral NougrapatsEls testimonis de Càritas es van completar amb la intervenció al mateix auditori d’un dels voluntaris de l’entitat, que va expressar el goig de poder ajudar aquells que passen per un moment difícil en la seva vida i que va encomanar als presents la convicció que «cada cop som més gent al servei d’un mateix objectiu: ajudar els necessitats», que és també, afegí, una manera de transmetre el missatge de Jesús, i que encara que de vegades sembli que les dificultats són moltes, la tasca feta entre tots acaba sent com el gra de mostassa, que és una llavor molt petita però quan germina acaba essent un arbust ben ufanós.
El darrer testimoni va ser el de la Gna. Beatriz Ferreiro, religiosa claretiana que actualment treballa amb persones en condicions marginals al barri de Vallecas (Madrid), i que en el passat ha estat destinada a altres poblacions d’Espanya, d’Honduras i d’El Salvador, sempre en tasques d’ajuda a persones amb dificultats de diversa mena, com ara infants i famílies sense recursos, en la rehabilitació de drogoaddictes, amb malalts de la sida o amb la població reclusa. La Gna. Ferreiro començà la seva aportació advertint del perill de «quedar-nos en la teoria i oblidar-nos de les persones; ens hem de preparar per treballar amb la realitat, perquè moltes vegades amb la bona voluntat no n’hi ha prou». La seva experiència personal al llarg de 25 anys l’ha dut, segons explicava, «a veure Déu d’una altra manera, a no queixar-me tant i a donar gràcies pel que Déu m’ha donat, a ser millor persona i a no jutjar els altres pel seu aspecte», i també a la convicció personal que el deure dels cristians és «ser-hi allà on altres no volen o no hi poden ser». I concloïa recordant les paraules de Sant Pau en la carta als Gàlates: «per saber si la nostra fe és autèntica hi ha un criteri clar de discerniment: no oblidar-nos dels pobres».
El testimoni de la religiosa claretiana va ser el darrer del matí, però quedava encara una sorpresa per als presents: una breu actuació, no anunciada al programa, de la cantant Marina Rossell, que va començar interpretant dues cançons, una de les quals els Goigs a la Mare de Déu del Castell del Remei, i tot seguit, en una conversa improvisada, reflexionava sobre la importància dels petits gestos, d’un somriure o d’una paraula amable, per construir entre tots una convivència més humana. El moment més entranyable, però, va arribar poc després, quan va convidar l’Arquebisbe a pujar a l’escenari i a cantar amb ella a capella «Rosa d’abril» («la cançó dels pelegrins que anaven a Montserrat», explicà la cantant del Baix Penedès), i de mica en mica tot l’auditori s’hi va sumar espontàniament mentre l’emotivitat del moment s’enfilava fins ben amunt.
En acabar l’acte a l’auditori, tothom es va traslladar fins a la Catedral de Santa Maria d’Urgell per participar de l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per un bon grup de preveres de La Seu i pels que havien vingut acompanyant els fidels de les seves Parròquies. Després del cant d’entrada i abans de començar la Litúrgia de la Paraula, Mns. Vives va voler expressar la joia per compartir la celebració amb tots els participants a la Jornada, «perquè tots sou llavor de l’Evangeli i llavor de l’Amor de Déu en el món», i fer-ho a més «sota l’aixopluc de la Mare de Déu d’Urgell, que és el prototipus del que hem de viure com a cristians».
Poc després, a l’homilia, es referí novament a la necessitat de cercar sempre la protecció i la guia de la Mare de Déu, en qualsevol de les moltes advocacions amb que se la venera arreu de la Diòcesi, perquè «Maria és el model de l’Església, és la Mare de l’Església», i també, tot recordant que enguany celebrem l’Any de la Vida Consagrada, «és el model de tota vida consagrada i l’escoltadora de les nostres súpliques».
I tot glossant les lectures proclamades va voler resumir la Jornada Diocesana amb tres paraules: gràcies, humilitat i compromís. «Gràcies per ser missatges, apòstols de la Paraula de Jesús. Tota pregària hauria de començar donant gràcies al Senyor, perquè, com ens mostra Maria, ningú no quedarà decebut si hi confia i fa el que Jesús ens diu».
A la Diòcesi d’Urgell, continuà l’Arquebisbe, «no podem no ser humils, perquè coneixem els nostres límits. Però alhora hem de tenir present que la humilitat està renyida amb el desànim, perquè l’humil sap que sempre pot millorar. Com deia Sant Ignasi, hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu». I, per últim, compromís: «Maria diu: feu tot el que Ell us mani. No diu que mireu de fer-ho més endavant o de tant en tant. Diu «feu», i en aquest imperatiu hi és el compromís amb Jesús. Compartim amb Ell el compromís de la caritat, l’alegria de la fe.
I conclogué: «Avui és un bon dia per dir: gràcies Senyor; fes-nos humils; acompanya el nostre compromís».
Després de l’Eucaristia, els participants en la Jornada van anar fins al Parc del Segre per compartir un dinar de germanor i, després de la sobretaula, els que van voler van poder allargar l’estada fen un tomb en barca o practicant esports aquàtics a les instal·lacions del parc abans de tornar a les respectives Parròquies d’origen.
