A la Residència Sda. Família de La Seu d’Urgell, el dia abans de la diada de la Mare de Déu del Carme i per sisè estiu, els membres de Vida Creixent van celebrar una «tertúlia» amb el matrimoni Fdez-Coll –Josep Lluís i Maria Dolors- una parella jove, jove d’esperit que han complert 94 anys de vida (cadascun d’ells). Els dos són persones de cor sincer, anys d’experiència de matrimoni, de pares, d’avis, d’amics, de donació mútua i enamorats del Moviment, essent conjuntament amb en Joan Viñas els fundadors de Vida Creixent a Catalunya.
En aquesta trobada d’estiu sota els arbres i la imatge de Maria presidint el jardi de la Residència de la Sagrada Família, així com el cant insistent d’uns ocells que ens acompanyaven en aquesta senzilla i bonica reunió de membres i amics de Vida Creixent, des del primer moment agraíem la sort de retrobar-nos i sentir que la pregària és la força que avui novament ens uneix. Entre els convidats no hi ha mancava el Consiliari Mn. Manuel Pal qui també oferia les paraules de confiança amb Déu, la pregària tan important, el procès d’oblidar-se d’un mateix, de les seves mancances i pregar per l’altre…
En Carles Dalmau al qui també cedíem la paraula, expressava la seva gratitud des del fons de l’ànima al matrimoni Josep Lluís i M Dolors per venir a La Seu, i perquè se saben estimar i deia molt emocionat «us dic una cosa molt simple, que us estimo a tots, gràcies perque heu pregat per la meva salut !».
El testimoni de vida d’en Josep Lluis tractava del missatge del proper tema DE LA VELLESA A LA BELLESA, escrit pel monjo de Montserrat P. Bernabé Dalmau. La vellesa -la tercera o quarta edat- no s’ha de considerar com un deteriorament, un decaïment sinó com una plenitud, una maduració. També ens deia que hem d’estar plenamente conscients que estem en aquesta societat, en aquestes circumstàncies i que no podem viure només del passat. Hem d’afontar les vivències reals, la importància de la gent gran avui al nostre país és molt important. L’experiència i l’exemple de la nostra actitud cap a les necessitats dels propers o allunyats és decisiva. I amb una condició important, la de no voler viure dels records, sino acceptar i saber viure l’avui amb les seves coses bones i les menys bones. Déu hi era abans, hi és ara i hi serà sempre. Tenir present les benaurances perquè no són paraules passades, són actuals. Són «EL REGNE DE DÉU»… i ens toca als grans, als vells, d’estar en aquesta societat, on hi ha una autentica revolució social i on els joves ens necesiten.
Finalitzava aquesta entranyable reunió amb coca i xocolata, aigua fresca i moscatell, donant gràcies als amics, als que hi ha pogut estar i als que no hi han pogut assistir.
