L’Arquebisbe de Saragossa, Mons. Vicente Jiménez Zamora ha dictat la conferència de la Jornada Sacerdotal, que s’ha celebrat el 30 de març a la sala d’actes del Seminari Diocesà d’Urgell. Mons. Jiménez és president de la Comissión Episcopal para la Vida Consagrada de la CEE, i per aquesta raó ha fet una profunda reflexió sobre la Vida Consagrada en la diòcesi.
Ha expressat la seva alegria de participar en la Missa Crismal juntament amb els sacerdots de la diòcesi, que en gran majoria han estat presents i han participat en la renovació de les promesses sacerdotals.
En la seva ponència ha fet referència a la celebració del cinquè centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, i ha parlat a bastament del paper dels religiosos i religioses en l’Església, el caràcter profètic de la Vida Consagrada i de la riquesa de carismes i del dó de l’Esperit que signifiquen per l’Església. També ha parlat dels criteris pastorals per a la relació dels consagrats amb la diòcesi: de la creació de vincles de fraternitats i col.laboració i també de comunió i de la seva relació amb els sacerdots i els laics i de com millorar-la.
L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, ha fet la presentació de Mons. Jiménez i ha posat èmfasi a més, en el moment litúrgic que estem vivint : «son dies d’alegria per què fem present el Sagrament de Crist el Bon Pastor, i el rememorem». Ha tingut un especial record per a Mn. Manuel Moncunill, de cos present, en morir el darrer cap de setmana, i per a Mn. Blai Cots, també mort en els darrers mesos. Ha felicitat per la celebració dels seus 25 anys de capellà a Mn. Jaume Mayoral, i pels 50 anys de sacerdoci a Mn. Xavier Parés, Mn. Josep M. Mauri, i Mn. Josep Font i Gallart.
Durant la Missa Crismal Gabriel Casanovas ha iniciat el camí cap el diaconat, ja que rebut els ministeris de Lector i Acòlit.
Homilia Missa Crismal 2015.- 30 de març 2015
«Vuestra soy para Vós nací, ¿qué mandáis hacer de mi?»
Davant una cultura del provisional i del descartarles persones, hem de ser persones d’opció definitiva, i cuidar aquesta opció fonamental de la nostra vida. Ser pastors…i Evangelitzadors amb esperit
Homes d’alegria i d’oració amb gran unió a Jesucrist
• Alegria de seguir a Jesucrist, la que dóna l’Esperit Sant
• Alegria que neix de l’encontre amb Aquell per a qui un és important; cal cuidar el trobament personal amb l’Amor de Jesús que ens salva; contemplar l’Amor.
Configurar-se amb tota la vida de Jesús;
«si no estem enamorats, convençuts, entusiasmats, no convencerem ningú».
• Som mirats, escollits, per Jesús; estimats de Déu i cridats a una gran i bella missió, que humanitza, que salva, que dóna esperança, que condueix a una Vida Nova. La llibertat del profeta Isaïes i de Natzaret, com ens diuen les lectures de la Missa Crismal «L’Esperit del Senyor reposa sobre mi»… «per proclamar l’Any de gràcia del Senyor», l’alliberament.
• Viure l’alegria de Jesús, no la del món, no la de tenir coses, o utilitzar persones, o figurar, de ser mundans que es queden en la superfície o en la eufòria (Cf. les 15 malalties descrites pel Papa de què us he parlat a la Quaresma)
Estiguem contents de «ser del Senyor», de viure la crida en el celibat, a donar-ho tot i a donar-se del tot «per amor, només per amor».
• Consagrar el cor a Jesús
• Ser homes de paternitat pastoral, pares de la comunitat
• Fecunds i que donem vida, la vida que trobem en Jesús
Anunciar l’Evangeli amb coherència i autenticitat
• «Amb les obres, i si convé, també amb la paraula» (cf. St. Francesc)
• Coherència amb l’estil de vida; el gust espiritual de ser poble (cf. La teologia del poble del Papa): estimar la gent; estar prop de la vida de la gent: «davant el ramat, al mig, darrere…»
• No distanciar-se de les llagues de Crist, de la misèria humana
• Amb gran amor preferencial als pobres
No perdre mai de vista que som pecadors amb procés de conversió
• Viure en la veritat; No al descontentament crònic per l’accídia que asseca l’ànima;
• Sempre oberts a la gràcia, a la transparència; que els altres puguin llegir l’Evangeli en la nostra vida.
Cal que cuidem la nostra preparació cultural i intel•lectual per donar raó de la fe i l’esperança; per ajudar amb les homilies (Cf. el Directori), la predicació; la resposta als temes que avui preocupen… saber respondre als interrogants.
• Formació que uneixi totes les dimensions de la vida: espiritual, intel•lectual, pastoral-apostòlica i comunitària. La formació dels preveres-pastors no s’acaba mai
Cuidem l’amor fratern, sense queixes, enveges i murmuracions; la fraternitat presbiteral, l’ajuda mútua; la compartició de béns…
• Potser pocs amics però sempre amb fraternitat
• Sortir de nosaltres mateixos per anunciar l’Evangeli a les perifèries
• No ser illes i estar sempre disposats a l’encontre
• Sense aïllament ni dissipació.
Ser contemplatius i missioners ; Oració i anar als altres, als més marginats
Amb el Papa Francesc hem d’estar compromesos per una Església missionera, menys tranquil•la; hagan lío; salida; no balconear;
Tenir a la Verge Maria «a casa», com l’Apòstol Joan.