Les Germanes Fidela Oller, Josefa Monrabal i Facunda Margenat, que van desenvolupar la seva labor amb l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, van ser beatificades el dia 5 de setembre el marc d’una multitudinària cerimònia a la Catedral de Girona presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. L’acompanyaren el cardenal Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo. També hi foren presents Mons. Lluís Martinez Sistach, Cardenal de Barcelona; Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona; Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell, el Rvdm. P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat i Mons. Renzo Fratini, nunci apostòlic a l’estat espanyol i Andorra, entre altres prelats.
Uns 2.000 fidels provinents d’arreu del món volgueren acompanyar les germanes de l’Institut en aquest dia històric, reunint-se a la catedral i al seu voltant, on es pogué seguir la cerimònia a través d’una pantalla gegant. A la cerimònia concelebraren més d’un centenar de sacerdots, entre ells 15 bisbes i cardenals, a més de familiars de les beatificades, autoritats polítiques i civils.
Durant la seva homilia, el delegat del Papa Francesc, el cardenal Angelo Amato va reconèixer el testimoni valent de vida de les religioses màrtirs, de qui digué «eren persones virtuoses, exemplars, autèntiques serves de la caritat de Déu envers els malalts». També es referí a «l’herència preciosa que deixen les seves germanes, convidant-les a continuar amb alegria i sacrifici l’apostolat en el món del patiment, prestant assistència corporal i espiritual als malalts».
El cardenal Amato també recordà que «encara en els nostres dies, els cristians són la minoria més perseguida del món. Algunes estadístiques assenyalen que la xifra de cristians morts a causa directa o indirecta de la seva fe són més de 100.00 cada any».
Un dels moments més rellevants de la cerimònia va tenir lloc després de la pronunciació de la fórmula solemne de beatificació per part del cardenal Amato, quan es descobrií la imatge de les noves beates. Tanmateix, un altre punt destacat de la missa fou el trasllat a l’altar de les relíquies de les tres beates, portades per germanes de l’Institut i familiars.
En finalitzar la celebració, el bisbe de Girona, Francesc Pardo remarcà, dirigint-se a totes les religioses de Sant Josep de Girona: «La beatificació de les vostres germanes màrtirs manifesta la veracitat de l’Evangeli que viviu i testimonieu».
Després de la cerimònia, la Mare Mª Carmen García, superiora general de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, afegí que «avui és un dia històric pel nostre Institut, estem plenament emocionades i agraïdes per aquest reconeixement a la labor de les nostres germanes. Això ens reafirma en la missió que seguim realitzant actualment: alleujar el dolor i sembrar la pau».
La presència de fidels arribats de deu països diferents, posà de manifest la universalitat de la labor realitzada a tot el món per l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, present actualment a 54 comunitats repartides per Europa, Àfrica i Llatinoamèrica.
Els més de 7.000 euros recaptats a través de les inscripcions es destinaran íntegrament a les entitats benèfiques Metges sense Fronteres i Ajuda a l’Església Necessitada, que treballen amb els afectats per la persecució religiosa a Síria i per la crisi migratòria del Mediterrani.
Les germanes màrtirs que foren beatificades, i que pertanyien a l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, són Fidela Oller (Banyoles, 1869), Facunda Margenat (Girona, 1876), així com Josefa Monrabal (Gandía, 1901). Les tres van oferir testimoni de fidelitat a Jesucrist en ser assassinades per la seva condició de religioses a la persecució religiosa que va tenir lloc del 1931 al 1939.
Fidela Oller, la mare bona i prudent, va exercir la seva tasca a localitats gironines com Banyoles, Girona, Olot, Malgrat de Mar, Camprodon y Palamós. Per la seva banda, la germana Josefa Monrabal, destinada a la capital gironina, és recordada per la seva humilitat i elegància en el tracte als malalts. Totes dues van ser martiritzades al camí de Xeresa (València).
La tercera de les màrtirs, la germana Facunda Margenat, que es caracteritzava per la seva caritat, senzillesa i gran personalitat, també a exercir a diversos municipis del Baix Empordà, entre altres, tot i que vivia a Barcelona en el moment del martiri.
Fundat l’any 1870 per la venerable Maria Gay Tibau, l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona (IRSJG) desenvolupa la seva tasca en els àmbits de la salut, l’educació i l’assistència geriàtrica, portant a terme una labor d’acompanyament en la malaltia, la vellesa i la marginalitat.
Actualment, l’Institut està present a tres continents -Europa, Amèrica Llatina i Àfrica-, desenvolupant el llegat de la Fundadora d'»alleujar el dolor i sembrar la pau» entre els més desfavorits. Així, més de 400 germanes col·laboren en les 54 comunitats repartides arreu del món.
L’obra social de l’Institut té com a finalitat l’atenció en els centres de proximitat europeus, així com l’assistència de les necessitats de països i zones d’Àfrica i Amèrica Llatina. Hi destaquen projectes concrets com els centres d’assistència i promoció de la salut a Rubare, Nyarusange, N’kolondom i Bata en territori africà així com a Aguablanca, Arequipa i Lima a Amèrica Llatina. L’acció de l’obra social impacta de forma positiva en més de 200.000 persones anualment.
