Durant la congregació general del dia 24 d’octubre, en vigílies de la clausura del Sínode, els Pares Sinodals han llançat una nova crida per la pau i la resolució dels conflictes al Pròxim Orient, Àfrica i Ucraïna, demanant a la Comunitat internacional que recorri als canals diplomàtics i al diàleg per acabar amb els patiments de milers de persones. En la declaració, que reproduïm a continuació, els Pares tenen un record especial per les famílies obligades a fugir de les seves terres i donen les gràcies als països que han acollit els refugiats.
»Reunits al voltant del Sant Pare Francesc, successor de Pere, nosaltres els Pares Sinodals, juntament amb els delegats fraterns, els auditors i auditores participants en la XIV Assemblea General del Sínode dels Bisbes dirigim els nostres pensaments a totes les famílies de l’Orient Mitjà.
Des de fa anys, a causa dels sagnants conflictes en curs, són víctimes d’atrocitats indicibles. Les seves condicions de vida han empitjorat en els últims mesos i setmanes. L’ús d’armes de destrucció massiva, els assassinats indiscriminats, les decapitacions, els segrestos d’éssers humans, el tràfic de dones, l’enrolament de nens soldats, la persecució per motius de religió i d’origen ètnic, la devastació dels llocs de culte, la destrucció del patrimoni cultural i una infinitat d’altres atrocitats han obligat milers de famílies a abandonar les seves llars i a buscar refugi en un altre lloc, sovint en condicions extremadament precàries. Actualment se’ls impedeix tornar i exercir el seu dret a viure amb dignitat i seguretat en el seu propi territori, contribuint a la reconstrucció i el benestar material i espiritual dels seus respectius països.
En aquest context dramàtic es violen contínuament els principis fonamentals de la dignitat humana i de la convivència pacífica i harmònica entre les persones i els pobles, els drets més elementals, com el dret a la vida i a la llibertat religiosa, i el dret humanitari internacional.
Volem, per tant, expressar la nostra proximitat als patriarques, bisbes, sacerdots, als consagrats i fidels, així com a tots els habitants de l’Orient Mitjà, manifestar-los la nostra solidaritat i garantir-los la nostra oració. Pensem en totes les persones segrestades i demanem el seu alliberament. Les nostres veus s’uneixen al crit de tants innocents: Prou violència, no més terrorisme, no més destrucció, no més persecució! Que cessin immediatament les hostilitats i el tràfic d’armes!
La pau a l’Orient Mitjà no es busca amb opcions imposades per la força, sinó amb decisions polítiques que respectin les particularitats culturals i religioses de cada nació i de les diverses realitats que les componen.
Estem agraïts, d’una manera particular, a Jordània, Líban, Turquia i als nombrosos països europeus que donen acollida als refugiats. Llencem una nova crida a la Comunitat Internacional perquè, deixant de banda els interessos particulars, en la recerca de solucions utilitzi els instruments de la diplomàcia, del diàleg, del dret internacional.
Recordem les paraules del Papa Francesc a «totes les persones i comunitats que es reconeixen en Abraham: respectem-nos i estimem-nos els uns als altres com a germans i germanes -va dir-. Aprenguem a comprendre el dolor de l’altre. Que ningú no instrumentalitzi el nom de Déu per a la violència. Treballem junts per la justícia i per la pau.
Creiem que la pau és possible i és possible aturar la violència que a Síria, a Iraq, a Jerusalem i a tota la Terra Santa, cada dia sacseja més famílies i civils innocents i agreuja la crisi humanitària. La reconciliació és el fruit de la fraternitat, la justícia, el respecte i el perdó.
El nostre únic desig, com el de les persones de bona voluntat que formen part de la gran família humana, és que es pugui viure en pau. Que jueus, cristians i musulmans redescobreixin un dels desitjos divins, el de la unitat i l’harmonia de la família humana. Que jueus, cristians i musulmans descobreixin en l’altre creient un germà que s’ha de respectar i estimar, en primer lloc per donar a les seves terres el bell testimoni de la serenitat i la convivència entre els fills d’Abraham.
Els nostres pensaments i oracions s’estenen, amb la mateixa preocupació, sol·licitud i amor, a totes les famílies afectades per situacions semblants en altres parts del món, especialment a l’Àfrica i a Ucraïna. Les hem tinguts molt presents durant els treballs d’aquesta Assemblea sinodal, així com a les famílies de l’Orient Mitjà, i també per a elles demanem amb força el retorn a una vida digna i tranquil·la.
Encomanem a la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, experta en sofriment, les nostres intencions, perquè el món esdevingui aviat una família de germans i germanes»