Més de 30 participants, religiosos, religioses, verges consagrades, Seminari del Poble de Déu, etc., de diferents indrets del Bisbat ens hem trobat a Balaguer per participar en el recés presidit i dirigit pel nostre Sr. Arquebisbe Joan-Enric Vives. Un recés que ha resultat molt adient per a començar aquest nou Advent 2015.
Ha tingut dues parts: exhortació i pregària.
1.La primera part a la Sala d’actes “Bisbe Ramon Iglesias” de la Casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer, el Sr. Arquebisbe va fer una exposició molt bonica i profunda, reflex del sentir i dir del Sant Pare Francesc que portava el rerefons de l’espiritualitat i dinàmica ignasianes. Tres remarques a desenvolupar, tres forces que han d’animar el nostre camí de l’Advent: la memòria, la fidelitat i l’oració.
Fer memòria dels que ens han precedit i ajudat en el nostre camí de seguiment de Jesús. És una gràcia que l’hem de demanar. Som hereus d’un passat carregat de vida plena, donada amb generositat. No perdre el tresor de gràcia i santedat que ens han llegat els nostres avantpassats, com llavor que creix i dóna continuïtat. No podem acostumar-nos a l’herència que hem rebut dels nostres màrtirs. Feia referència al diàleg del Papa amb els consagrats a Uganda el dia anterior.
La fidelitat a la memòria, a la vocació, als compromís, al zel apostòlic. Fidelitat al camí emprès de santedat en una cultura on la fidelitat no és el plat fort per a mantenir-se en forma. També ha remarcat que la memòria significa fidelitat i fidelitat que només és possible amb l’oració.
L’oració que significa també humiliació, reconeixent el que som, el que hem fet i també el que hem deixat de fer. La humiliació d’anar amb certa freqüència al confessor a reconèixer els propis pecats, que és humiliació però que ho hem de fer. Si els consagrats deixem de resar o resem poc podem perdre la memòria i amb la memòria la fidelitat.
2. “El Senyor arriba amb poder”, el poder de l’Amor. Iniciem l’Any de la Misericòrdia.
2.1. Ha deixat que ens féssim una pregunta: ¿Per què necessito que vingui el Senyor aquest Advent-Nadal, aquest Any de la Misericòrdia?
I ha propsat una lectio-contemplativa del salm 129 (130), “Des de l’abisme us crido Senyor…” que ens revela el misteri de l’Encarnació i és per això que el resem a les II Vespres de Nadal.
Des de quins abisbes clamo al Senyor? I repassar amb afecte i dolor els abismes que el món viu avui: guerra, terrorisme, causes, pobreses, solituds,
Clamem al Senyor, demanem perdó, confiem en el Senyor perquè són d’Ell l’amor fidel i la Redempció generosa.
2.2. També en aquest Any obrirem diverses portes a 5 llocs de la Diòcesi. Estem cridats a contemplar el Crist com la Porta. “Jo sóc la Porta de les ovelles” (Jo 10,9). La porta del Cor de Jesús, el Sagrat Cor de Jesús, obert per la llançada.
El Cor de Déu està sempre obert per acollir consolar, guarir i restaurar…
Mt 11,28: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats… Jo us faré reposar”.
El Cor de Jesús és d’on brolla la misericòrdia. “El nom de Déu és misericòrdia” (Llibre del Papa Francesc)
2.3. Obrir la nostra porta, fer-nos portes per al pròxim…
Pensar en les necessitats dels qui ens envolten, per no ser “autoreferenciats”, tancats en nosaltres mateixos, que emmalaltim. Ser Església en missió, hospitalària, entregada…
A prop de les festes joioses del Nadal, acollir la misericòrdia del Pare del cel ens compromet a ser nosaltres mateixos misericordiosos i a fer realitat les exigències de la Paraula de Déu: “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot habitar en ell l’amor de Déu? No estimem amb frases i paraules sinó amb obres i de veritat” (1Jo 3,17-18).
Les estadístiques de Càritas són clares. Durant el 2014 Caritas a tot Catalunya va atendre 571.211 persones, va desenvolupar 9 programes d’ajuda amb 1.488 llocs d’atenció a les persones amb necessitat, i es van poder invertir 40.845.242 d’euros. I tot això gràcies als 20.287 col·laboradors, socis i donants (particulars i empreses), amb un equip humà d’11.564 voluntaris i 449 treballadors contractats, que converteixen el compromís evangèlic de servir i estimar, en acció fraterna eficaç.
La pobresa, diu Càritas, a conseqüència de la crisi econòmica és més profunda i intensiva entre nosaltres. Per això hem de continuar reclamant que les Administracions públiques lluitin decididament contra les causes de la crisi, si convé amb algun “pacte social contra la pobresa” que les inclogui totes sense antagonismes i amb eficàcia.
I nosaltres els cristians hi podem col·laborar.
2.4. Oració sobre la Misericòrdia i Obres de misericòrdia corporals i espirituals
I l’Arquebisbe comentà breument l’oració que el Papa Francesc ens ha donat per a l’Any de la Miseri`cordia, i de la qual se n’han fet estampes.
I les 14 obres de Miresricòrdia, que repassà i glossà breument.
……………………………………………….
Tot seguit vàrem fer una hora de pregària davant el Santíssim exposat a la custòdia, amb un silenci que per si mateix es feia adoració, lloança, acció de gràcies, implorar perdó per nosaltres i per totes les persones que portem al cor.
A continuació vàrem resar les Vespres cantades, units a tota l’Església, solemnes i aprofundides.
Crec que tots/totes hem tornat a les nostres llars amb ganes de ser millors persones i millor cristians consagrats.Donem-ne gràcies a Déu!
