Dissabte Sant està litúrgicament marcat pel silenci i la pregària prop del sepulcre, rellegint la Paraula de Déu plena d’esperança. Amb Maria, que «estava dolorosa i plorosa al peu de la creu, d’on penjava el seu Fill» (Stabat Mater), la Diòcesi pregava a la Catedral, presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric, canonges, membres de la vida consagrada, seminaristes i fidels. Era la vetlla prop del sepulcre del Senyor, amb al confiança que Déu no abandonaria entre els morts Aquell que era «el Fill estimat en qui el Pare de la misericòrdia es complau». I així pregaren Ofici de Lectures allargat amb les Lamentacions, i Laudes.
I després al Claustre de la Catedral, ja passat el migdia, els infants de tota la Ciutat, acompanyats per molts pares, omplien aquell bell recinte de la Ciutat. La vida nova del Crist Ressuscitat, la Primavera, la Llum i la Vida que reneixen, eren les lletres de les seves cançons alegres, les Caramelles. Anaven organitzats i acompanyats per l’Escola de Música de La Seu, amb la seva directora al davant, Sra. Sònia Lanau. I tots estaven dirigits pel professor i director de cant Sr. Rafel Llobet. Després, una foto de família única al Claustre, com és de rigor.
I tot el dia en l’espera de la Victòria de Crist, que venç el mal amb el seu amor.
