Rector de Tiurana i Ecónomo de El Poal
El futur sacerdot de Jesucrist vingué al món a cal «Borat» de la Pobla de Segur, el dia 31 de juliol de 1866, festa de Sant Ignasi de Loyola, el fundador dels jesuïtes i l’autor dels Exercicis Espirituals. Ingressà al nostre Seminari on cursà els estudis eclesiàstics. L’any 1897 es llicencià en Teologia al Seminari Metropolità de València i el dia 21 de desembre de 1899 pel ministeri del bisbe diocesà, el futur cardenal Casañas, fou promogut al sagrat ofici de prevere.
Home de grans valors humans, intel·lectuals, cristians i sacerdotals, el mateix any en què fou ordenat prevere era ja Prefecte de col·legials al Seminari Menor i l’any següent fou nomenat Prefecte del Seminari Major i professor de Filosofia. Des de l’any 1900 a 1903 estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma on es doctorà en Sagrada Teologia i es llicencià en Dret Canònic. De retorn de Roma, fou nomenat vicari d’Areny.
Exercí l’ofici d’ecònom de Montroig. Amb llicències del Prelat Urgel·lità, l’any 1910 passà a viure a Perpignan. L’any 1912 fou nomenat Ecònom de Planoles i l’any 1915 Rector de Vilanova de l’Aguda. Al 1922 entrà com a Rector de Tiurana on va romandre fins l’any 1934 en què es retirà per motius de salut. Pel gener de 1935 moria el rector del Poal, mossèn Pere Saurat Campi, i mossèn Castells en fou nomenat Ecònom el març d’aquell mateix any.
La gent del Poal recorden avui encara amb molt afecte a Mn. Francesc Castells. El consideren un home profundament equilibrat, dedicat al seu ministeri sacerdotal i d’una profunda pietat i formació intel·lectual. Apolític totalment, tenen la certesa moral que fou immolat per odi a la fe i a la seva condició sacerdotal i no dubten en afirmar que aquell que fou el seu pare i Pastor sofrí persecució i martiri. Tots els testimonis coincideixen que fou detingut pel Comitè local de Linyola i traslladat a dita població on fou torturat moral i físicament. Mossèn Juli Saurat, ecònom que fou de Linyola, en el seu informe de 29 d’agost de 1939 relatiu a mossèn Francesc, diu textualment: «También estuvo unos días detenido en la cárcel de este pueblo el Rdo. Dr. Dn. Francisco Castells, Cura Ecónomo de Poal, quien, según confesión del mencionado Rdo. Pallerola, fue víctima de un trato sumamente indigno e inhumano, maltratándole repetidas veces de palabra y obra, descargando sobre él puñetazos, bofetadas, culatazos de fusil, llegando a desnudarlo y darle de palos, todo lo cual lo sufrió con mucha resignación y caridad cristiana. Se intentó hacerle blasfemar, cosa que no pudieron conseguir ni con amenazas ni con promesas.»
Val la pena posar de manifest el testimoni de la Sra. Maria Pilar Rius Blanco. Avui, com en aquell moment, viu a la Pobla de Segur.
Mossèn Francesc Castells era fill adoptiu de la seva família i era considerat com un germà de la seva àvia Pilar. Recorda que, a finals de juliol de 1936 una trucada telefònica del Comitè local de la Pobla de Segur els comunicava que el servent de Déu es trobava detingut pel Comitè local de Linyola. Volien saber si els seus familiars es feien responsables de la persona de Mn. Francesc. Donaren la cara per aquell que consideraven de la seva pròpia família i que en no poques ocasions els havia ajudat. Els germans Rius Areny es desplaçaren fins a Linyola a recollir al nostre biografiat. L’acolliren humana i cristianament a la seva llar de la <Pobla de Segur, que n’era també la de mossèn Francesc. La Sra. Maria Pilar Rius recorda perfectament que el avui Beat, Francesc Castells, presentava un aspecte desolador. Havia sofert sevícies físiques i morals i fins el dia 13 d’agost, precisament el dia que fou vilment immolat, no es pogué posar els mitjons perquè tenia els peus inflats. La Sra. Maria Pilar Rius recorda perfectament aquell llunyà 13 d’agost de 1936. Eren aproximadament les 10 del matí. Es presentaren uns milicians preguntant per Mn. Francesc. S’entrega sense resistència. Digueren que havia d’acompanyar-los a Lleida a declarar. Les paraules dels assassins res tenien a veure amb les seves pèrfides intencions. Tot estava decidit. De bell antuvi la sentència havia estat dictada. Mn. Francesc i els seus sis companys sacerdots havien de ser afusellats al cementiri de la Pobla de Segur. Però, com sigui que els seguia un grup considerable de gent, decidiren dur a terme el seu vil propòsit al cementiri de Salàs de Pallars. No volien testimonis. Però, ja que Déu beneeix la bondat i la fidelitat, volia que aquell nou Divendres Sant tingués altres testimonis més que els propis botxins. Gent de la població de Salàs de Pallars i alguns vinguts de la Pobla de Segur presenciaren la culminació del sacrifici començat unes hores abans, i en el cas de mossèn Francesc Castells, de mossèn Pere Martret i de mossèn Silvestre Arnau, uns dies abans. Tot seguit la notícia arribà a la Pobla de Segur. El pànic i la consternació s’apoderaren de la majoria dels pobletans.
Sense judici previ, sense cap tipus de sumaríssim, mossèn Francesc Castells Brenuy fou sacrificat exemple de Jesús l’únic sacerdot de la nova Aliança.
