Rector de Noals
Mossèn Pasqual Araguàs i Guàrdia va néixer a el Pont de Claverol, a ca l’Arambraire, el dia 17 de maig de 1899. Després d’haver cursat els estudis eclesiàstics al nostre Seminari Diocesà fou ungit i consagrat sacerdot de Jesucrist, pel ministeri del bisbe Justí Guitart, el 26 de maig de 1923 a la Catedral de Santa Maria d’Urgell. Exercí la seva tasca pastoral com a vicari parroquial de Puigcerver i Mencui; fou ecònom de Josa del Cadí i Mont-rós i, des del 1929 fins al dia 13 d’agost de 1936, rector de Noals.
Totes aquelles persones que tractaren a mossèn Pasqual no dubten en posar d’evidència el seu equilibri humà, la seva bondat i seriosa formació intel·lectual. El nostre Beat era home totalment apolític, mai no s’havia pronunciat ni a favor ni en contra d’una ideologia o partit polític concret. Complia puntualment amb el seu ministeri i a tothom, sense fer accepció de persones, dispensava un tracte fratern i cristià molt d’acord amb la seva condició de pare i pastor de la comunitat. Els feligresos de Noals i Benifons recorden mossèn Pasqual com un home molt entregat especialment als infants, als quals dedicava de manera palesa el seu bon zel sacerdotal. Característiques molt pròpies del servent de Déu foren: la devoció al Sagrat cor de Jesús i a la Mare de Déu; celebrava amb molta dignitat la Santa Missa així com els altres sagraments i actes de culte; encara avui ho recorden aquells que un dia, ja llunyà, foren els seus feligresos.
L’any 1935 començà la reedificació de l’església parroquial de Noals, molt malmesa en aquells moments. No va poder veure coronada la seva obra; en premi a la seva fidelitat i al seu zel per la casa de Déu, el Senyor li concedí la gràcia del martiri i així va obtenir la corona immarcescible de la glòria.
En esclatar la guerra i després d’estar uns dies per aquelles contrades, decidí anar-se’n a la Pobla de Segur, a casa de la seva germana Palmira. Hi va arribar a primers del mes d’agost i restà amb els seus familiars fins al mateix dia 13 d’aquest mes en què fou detingut i assassinat «in odium Christi». A primeres hores de l’esmentat dia és conduït a la seu del Comitè Local. Les seves darreres paraules en el moment de la seva detenció foren: ha arribat la meva darrera hora; no em ploreu, solament encomaneu a Déu la meva ànima. Com un anyell humil i sense obrir la boca, fou agregat al grup dels sis germans de presbiteri que en el mateix dia i lloc foren portats a l’escorxador.
Mossèn Pasqual es descalça, a exemple de Jesús, per pujar la muntanya del Calvari on serà consumat el sacrifici. Davant la porta del cementiri, -avui encara es poden contemplar els impactes de les bales assassines-, mossèn Pasqual i els seus germans de martiri, abandonats dels homes, però, no de Déu, són vilment immolats.
La causa de la condemna de mossèn Pasqual: ser sacerdot de Jesucrist i servidor de l’Evangeli. Va passar pel món fent el bé a exemple de Jesús, així el recorden, encara avui, tots aquells feligresos de les parròquies de Noals i Benifons i d’altres que amb afecte i estimació no dubten d’atorgar-li el títol de màrtir de la fe i encomanar-se a la seva intercessió davant de Déu nostre Senyor.
