Els nois i noies dels grups Txt del Bisbat d’Urgell van arribar el dimecres 11 de juliol a Santo Toribio de Liébana, després de recórrer més de 300 quilòmetres des de Bilbao, on van començar el pelegrinatge a principis de mes. Segons que explica el Delegat de Joventut del Bisbat d’Urgell, Sr. Lluís Plana, van ser rebuts i acompanyats per membres de la petita comunitat franciscana que hi viu. Van participar a l’Eucaristia presidida per la Vera Creu o Lignum Crucis, el fragment més gran conservat, segons la tradició, de la Creu de Crist. Aquesta tradició també la relaciona amb l’origen del monestir, però el més versemblant és que fos portada al mateix temps que les restes de Sant Toribi d’Astorga, al voltant del segle VIII. Segons el P. Sandoval, cronista de l’orde benedictí, aquesta relíquia correspon al «braç esquerre de la Santa Creu, que la Reina Helena (mare de l’emperador Constantí, al segle IV) va deixar a Jerusalem quan va descobrir les creus de Crist i els lladres. Està serrat i posat en mode de Creu, quedant sencer el forat sagrat on van clavar la mà de Crist».
Els pelegrins també van veure imatges il·lustrades de l’incunable Beatus de Liébana, que ens va fer subratllar aquesta connexió que té el Bisbat d’Urgell amb Liébana. Al dia següent els joves van fer descans a Potes, eix neuràlgic de la vall de Liébana.
Amb moltes experiències acumulades, vivències, dificultats superades, germanor i pregària entre els participants, els joves i els monitors pelegrins van tornar el divendres dia 13 cap a Urgell, amb el convenciment que el viscut no marxarà sinó que romandrà i ajudarà a seguir amb la vida cristiana de cada participant. El Delegat de Joventut va recordar als joves en les seves paraules de cloenda del pelegrinatge, que «el camí no ha acabat, tot just comença», fent referència al fet que l’experiència els faria més capaços d’enfrontar les dificultats que es trobaran al llarg de la vida i del seu itinerari de fe i de seguiment a Jesucrist.
