Les Jornades de Teologia parlant sobre «la condició humana», que es van dur a terme a La Seu d’Urgell el dijous i divendres 30 i 31 d’agost, es van cloure amb les ponències del Dr. Francesc Torralba sobre el futur de la condició humana, plantejant als assistents qüestions que l’evolució social cap el transhumanisme proposa a l’home d’avui.
Torralba va dictar tres ponències en què va parlar amb profunditat de l’antropologia filosòfica i l’antropologia teològica, de les que n’és especialista i investigador, analitzant i explicant les tesis bàsiques de l’antropologia teològica. Va parlar de la persona com un ésser cridat a la llibertat, un ésser relacional, com una unitat integrada, com un actor i com un ésser vulnerable.
Per Torralba, l’home no pot viure sense interpretar la seva vida, i l’antropologia filosòfica respon precisament a aquesta necessitat d’interpretar-se a si mateix, de conèixer qui és i per què està aquí. Desgranant autors des de Sòcrates a Wittgenstein, passant Kant, Nietzsche o Russell, va posar en relleu el valor de recórrer al discurs filosòfic, racional, crític i dialògic per tractar de dilucidar què és propi de l’home i comprendre les diferents maneres d’entendre el món i la vida de l’ésser humà.
Les Jornades de Teologia van acollir al llarg de dos dies unes 200 persones (180 inscrits) a la Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell: mestres i professors, catequistes, sacerdots i seglars van poder escoltar les ponències del Dr. Torralba i del Dr. Ignasi Boada sobre l’home, la paraula i el silenci, la seva dimensió comunitària i política, i també de l’aventura vital de cada persona, a través del filtre del pensament de diversos autors.
Va cloure els dos dies de treball i reflexió un parlament de Mons. Joan-Enric Vives que demanar mantenir la nostra esperança en la condició humana, que Déu sosté amb el seu poder creador, i amb el seu Fill Jesús, fet realment home per nosaltres. I volgué valorar un documental recent sobre històries d’infants que tenen moltes dificultats i molta tenacitat per poder anar a l’escola, com a paràbola de l’esperança cristiana, sempre confiada i tenaç.
