El dia 30 d’octubre, al Seminari diocesà d’Urgell, va tenir lloc la primera de les tres Jornades de formació permanent per a preveres i diaques d’Urgell de les previstes per al curs 2019-2020. En aquesta ocasió el ponent fou Mons. Luis Albeiro Maldonado Monsalve, Bisbe de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy (Colòmbia). La Jornada fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i hi van participar més de 40 preveres i diaques de la Diòcesi.
Mons. Luis Albeiro Maldonado ha estat Pare Sinodal al Sínode que s’ha clausurat el diumenge passat dia 27 d’octubre a Roma sobre l’Amazònia i la presentació d’aquest Sínode i de la realitat concreta que viuen les Diòcesis de l’Amazònia, fou el principal objectiu de les seves dues ponències.
En la primera, Mons. Maldonado, va presentar la realitat de la Diòcesi de Mocoa-Sibundoy (Colòmbia) i va voler agrair especialment l’Arquebisbe Joan-Enric i la Diòcesi d’Urgell l’ajuda econòmica que l’any 2017 li havien enviat per tal d’ajudar els damnificats pel terrible esllavissament de terres que la va colpir. La tragèdia de Mocoa fou el desastre natural ocorregut al municipi colombià de Mocoa, capital del departament del Putumayo (Colòmbia), durant la nit del 31 de març i la matinada de l’1 d’abril de 2017. Fortes pluges van provocar els desbordaments dels rius Mocoa, Mulat i Sancoyaco, generant esllavissades i fluxos de fang en diversos sectors de la capçalera municipal que van causar la destrucció d’habitatges, ponts i van arrossegar vehicles al seu pas. Van ser arrasats 17 barris de la ciutat, dels quals cinc barris van quedar destruïts totalment. Es van reportar almenys 312 persones mortes i més de 400 ferides, amb un nombre oficial de 300 desapareguts.
En la seva segona ponència, Mons. Maldonado va presentar als preveres i diaques la seva visió sobre el Sínode de l’Amazònia que va reunir a Roma més de 123 Bisbes i més de 100 laics d’aquella regió que comprèn 9 països. Va començar destacant el treball previ a les Diòcesis sobre el Sínode amb les principals problemàtiques que afecten la regió de l’Amazònia: la desforestació del 17% de la regió; l’explotació dels recursos naturals de l’Amazònia per part de grans multinacionals que n’extreuen els recursos naturals com l’aigua, la fusta, el petroli i l’or; la contaminació dels rius i atmosfera; el narcotràfic imperant en la regió; les bandes armades criminals; la violència contra les dones i l’explotació i tracta de persones i la pèrdua de les cultures autòctones indígenes, camperoles i afroamericanes.
Mons. Maldonado va subratllar com l’interès fonamental del Sínode de l’Amazònia ha estat l’acció pastoral, i va destacar 7 temes fonamentals que va abordar el Sínode:
- La conversió integral: apuntada ja en la “Laudatio Si” del Papa Francesc que vol accentuar com cal tenir cura de la Creació de forma integral ja que en l’Amazónia ens trobem davant una emergència ecològica de primer ordre que afecta tot el món, no només aquella regió. Mons. Maldonado va distingir entre l’ús legítim dels recursos naturals abundants de l’Amazònia i l’abús d’aquests recursos naturals per part de les grans multinacionals externes que volen explotar el territori sense tenir en compte la seva identitat i idiosincràsia. Cal que l’Església Catòlica aixequi la seva veu profètica davant d’aquest abús, per tal de preservar aquest territori on, no només hi ha uns grans recursos naturals, sinó, sobretot, una gran quantitat de població, amb 33 milions de persones.
- La formació de deixebles: apuntada ja a “Aparecida”. Cal que les persones que viuen a l’Amazònia es trobin amb Jesús Viu, que es converteixin i iniciïn un discipulat que els mogui a la comunió amb Ell i això els porti a la missió. Cal que en la formació d’aquest discipulat es tingui en compte la identitat dels pobles que viuen a la regió Amazònia que és ben rica i diversa i que ha sabut amb saviesa vetllar per la identitat dels pobles indígenes.
- Paper de la dona: per Mons. Maldonado el principal tema del sínode no ha estat l’ordenació sacerdotal de les dones sinó que ha estat valorar el paper que ja la dona realitza a la regió Amazònica com a principal transmissora de la fe a la família i a les noves generacions. El Sínode ha subratllat com cal lluitar per la igualtat de l’home i la dona, donant-li visibilització en els serveis eclesials i valorant el seu paper fonamental com a transmissora de la fe. Cal lluitar contra tota discriminació de la dona i la violència contra ella. Els números 103 i 111 del document final sobre el Sínode són obertures de camins que caldrà que el Papa discerneixi en la posterior exhortació postsinodal.
- Món juvenil: a l’Amazònia es produeix un fenomen preocupant entre els joves que els Pares sinodals van destacar ja que molts dels joves renuncien a la seva identitat amazònica un cop surten de la regió i obliden els seus orígens. El repte és ajudar aquests joves a mantenir la seva identitat cultural amazònica i els seus trets cultuals, lingüístics i ètnics propis.
- La vida consagrada: els Pares sinodals van demanar una renovació de la vida religiosa consagrada que faci que els religiosos i religioses tornin al seu carisma fundacional dedicant-se especialment a l’evangelització dels llocs més remots i amagats, i evitin concentrar-se només en les grans ciutats i en l’administració de les obres apostòliques ja iniciades com els col·legis i altres.
- La defensa dels drets humans: Que en l’Amazònia es concreta en la defensa dels drets de les persones que hi viuen. Per Mons. Maldonado cal que els Bisbes de l’Església catòlica d’aquella regió treballin units en comunió, per tal de ser una veu profètica que pugui defensar els pobles de l’Amazònia d’una forma clara i contundent. Per a fer-ho el Sínode va demanar la creació d’un organisme eclesial panamazònic i d’un observatori dels drets perquè l’Església pugui incidir realment en la societat.
- Diàleg amb la cultura pròpia de l’Amazònia perquè cal que cada poble amazònic pugui manifestar i mantenir la seva pròpia identitat que no quedi abolida, però al mateix temps l’Església no pot perdre la seva dinàmica evangelitzadora.
Mons. Maldonado va destacar com en les més de 220 intervencions dels Pares Sinodals es va escoltar les diverses aportacions amb un gran respecte perquè els Pares eren la veu d’un gran treball previ diocesà que reflectia la realitat dels pobles que conformen aquesta immensa regió. Posteriorment es va passar a treballar en els cercles menors i elaborar les conclusions.
El document final del Sínode per Mons. Maldonado reflecteix aquesta dinàmica amb un primer capítol dedicat a l’escolta de les realitats, que ens anima a la conversió integral, per passar a 4 capítols sobre nous camins de conversió: pastoral, cultural, ecològica i sinodal. L’accent del Papa Francesc és, per a Mons. Maldonado, la conversió pastoral.
Un llarg i interessant diàleg amb el ponent va cloure la matinal de formació abans que l’Arquebisbe Joan-Enric valorés de nou la presència de Mons. Maldonado i li manifestés l’agraïment de tota la Diòcesi per la seva acurada exposició i per fer visible de forma palpable la realitat de comunió eclesial entre les Esglésies.
Tot seguit, a la Capella de la Immaculada del Seminari diocesà, es resà l’Àngelus i es cantà la Salve a la Mare de Déu posant totes aquestes intencions a les seves mans de Mare de l’Església i Estrella de l’Evangelització.
Un dinar de germanor compartit al Seminari diocesà serví per concloure una joiosa i fraternal trobada de comunió que va servir per a fer visible la comunió de les Esglésies particular en l’Església Universal.
