La Jornada de Formació per a preveres d’octubre es va desenvolupar el dilluns dia 19 d’octubre a La Seu d’Urgell, a la Casa del Bisbat. El professor Alfred Pastor Bodmer, nascut a La Seu d’Urgell i actualment afincat a Lles (Cerdanya), doctor en economia, professor emèrit de l’IESE, exSecretari d’Estat d’Economia del Govern espanyol (1993-95), i autor diversos llibres i amb una gran experiència internacional, va dictar dues ponències magistrals sobre l’atur i els aturats, i les lleis de l’economia. Va parlar també del canvi de model productiu i la implicació de l’economia de mercat. Hi van assistir una seixantena de sacerdots de la diòcesi, que van obrir un espai per a la reflexió i les preguntes en acabar les ponències. L’acte va ser presidit per Mons. Joan-Enric Vives, que va agrair al professor Alfred Pastor l’esforç de fer “digerible” per a tots una ciència com l’economia i l’oportunitat de comptar amb ell a la jornada de formació dels sacerdots i diaques.
Alfred Pastor, amb una llarga experiència docent en les aules universitàries, va alliberar de complicacions tècniques la seva exposició i es va centrar en l’aplicació de les lleis de l’economia i la lògica que impera en l’economia, posant en relleu que el concepte que coneixem com a economia de mercat és en realitat una codificació de regles que tenen origen en els franciscans italians dels segles XIV-XV, basada en la iniciativa de les persones i en el principi de la llibertat, el que es va anomenar “economia civil”, on els agents estaven informats i actuaven racionalment (sabien el que volien) i que tenia com a objectiu el bé comú. A l’actualitat però, l’economia té com a objectiu maximitzar el benefici privat. Aquest és un impuls poderosíssim, i legítim dins d’un cert ordre, i cal no perdre de vista que s’ha desenvolupat un amor excessiu a un objecte que no s’ho mereix. Pastor considera que s’ha de restaurar la pràctica del bé comú, un concepte molt difícil i que s’ha fet molt antipàtic, i ha apuntat com a dinàmica per a posar en marxa aquesta pràctica la creació de projectes “de baix a dalt”, és a dir, que sorgeixin com a petits projectes locals a mida humana que fan més fàcil i operativa la vida de les persones i que cerquen el bé comú. Ha acabant apuntant que el canvi de model productiu exigeix rigor, una voluntat de retre i de demanar comptes. En aquest sentit ha comentat la crisi dels refugiats apuntant que s’estan fent lectures molt demagògiques sense tenir en compte tots els elements que entren en joc i que dificulten la gestió ja que reclamen a la llarga canvis molt profunds en la societat.
