El Cardenal Mons. Antonio Cañizares i el G. Alois, Prior de la Comunitat de Taizé van obrir ahir la pregària de la tarda a la Catedral de València encoratjant els joves a seguir la petja de Jesús i a pregar per la comunicació i el diàleg entre religions, a sentir a la pau a dins del propi cor per construir la pau en la societat.
La pregària, multitudinària, va omplir el terra de joves asseguts i de veïns i fidels en les bancs a les vores.
Al mati de dimecres, els joves del grup d’Urgell han participat en la pregària del mati a la parròquia, on han escoltat els testimonis dels Germanets del Corder de Jesús, d’una Verge Consagrada que pateix una distrofia muscular des del naixement, malgrat la qual està activa i treballa en la formació de mestres i com a organista i el d’una família amb fills petits. Desprès en els grups de reflexió s’ha treballat sobre el perdó. Aquest ha estat un dels moments de trobada amb d’altres joves d’altres nacionalitats més directes.
En Samir i en Pau expliquen la seva experiència:
Pau:
Taize, Trobada, Acollida, Internacional, Zoom, Europa.
Les paraules anteriors son per definir què és per mi la trobada de Taizé.
El primer dia varem agafar el bus a les 6:00 del matí a Mollerusa que també portava gent del bisbat de Solsona. Al bus vam fer una pregària per fer més curt el viatge.
En arribar, ens van distribuir per parròquies, i un cop a la parròquia ens van dir a quina casa anàvem. A nosaltres ens va tocar a casa d’un noi jove. El mateix dia vam anar a una pregària col·lectiva i a donar una volta.
Avui, el segon dia, hem anat a una pregària de la nostra rectoria i després hem fet uns grups de debat on hem parlat sobre la paràbola del fill prodig. Per la tarda hem anat a l’ajuntament I després a una pregària col·lectiva.
El que més m’ha agradat fins ara ha estat conéixer noves cultures al debat sobre la paràbola. També cal agrair l’organitzazio que té, ja que hi ha molta gent.
En fi, jo recomanaria la trobada a gent jove que es vol atansar a Déu i vol conéixer gent i cultures noves.
Samir:
Trobo que és una experiència d’enriquiment humanístic, ja que et fa pensar en la gent que acull a participants de la trobada i et demostra una amabilitat i una acollida gratificant.
El detall amb el que més m’hi he fixat és l’hospitalitat de la gent i com et reben amb els braços oberts. A la casa que m’ha acollit, casa cristiana, m’he trobat molt còmode i penso que hem agafat confiança ràpid gràcies a la simpatia i carisma dels qui s’hi trobem en aquella llar; es un noi molt simpàtic, amb humor, i una actitud com si ens coneguéssim de tota la vida. I no m’ho esperaba per res.
Penso que es podrien afegir activitats que consisteixin amb el turisme de la ciutat en la qual ens hi trobem, ja que segurament no tots els dies podràs anar a aquella ciutat.
Per mi la trobada de Taizé ha estat una experiència maca que voldria repetir; vaig decidir partipar per diferents raons, però les més importants, crec que seria tenir un nadal diferents als de sempre i allunyar-me de la rutina; també retrobar-me amb gent d’altres sortides.
