Dijous 7 de juliol l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir la solemne celebració eucarística a la Catedral per commemorar la Festivitat litúrgica de St. Ot, Patró de la Parròquia i de la ciutat de La Seu d’Urgell. Van concelebrar l’Eucaristia el Vicari General d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri; i el Degà del M.I. Capítol de la Catedral, Mn. Xavier Parés així com molts membres del Capítol Catedral i els preveres residents a La Seu d’Urgell. Hi van assistir representants de la Corporació Municipal encapçalats per l’Il·lm. Sr. Alcalde, Sr. Albert Batalla, i una bona quantitat de fidels de la ciutat que van voler honrar el Sant Patró a qui se li atribueix l’actual Catedral Romànica del s. XII, joia del patrimoni català.
A la seva homilia l’Arquebisbe va glossar la figura de Sant Ot com un gran Pastor que va vetllar per dignificar el culte litúrgic d’Urgell i que impulsà la construcció de l’actual catedral romànica, i que es dedicà totalment als pobres i necessitats del seu temps. Mons. Vives animà els fidels de la ciutat de La Seu d’Urgell a estimar el seu Sant Patró ja que és un testimoni de la gran importància que el cristianisme tingué a Europa i de com les arrels cristianes han forjat aquest continent. Per això l’Arquebisbe animà els fidels a treballar per una Europa unida i solidària, on els més pobres i marginats, així com els refugiats, hi tinguin cabuda i on la presència dels cristians i la seva aportació a la comunitat hi estigui reconeguda.
Mons. Vives també volgué manifestar el seu suport públicament a la Corporació Municipal i a l’Il·lm. Sr. Alcalde de la ciutat davant les darreres informacions aparegudes en els mitjans de comunicació social que llencen dures acusacions i sospites a l’Ajuntament de la ciutat de La Seu d’Urgell. En aquest sentit, l’Arquebisbe recordà com tot cristià ha de lluitar contra la corrupció i el mal, com ho féu el bisbe Sant Ot, però que en aquest propòsit, els mitjans emprats han de ser sempre dignes per a les Institucions i les persones, defensant la presumpció d’innocència, i no buscant crear espectacles mediàtics i judicis públics precipitats abans que la justícia faci la seva feina.
Sant Ot fou Bisbe d’Urgell i era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. De primer els pares el van dedicar a les lletres, després va canviar els llibres per les armes durant algun temps. Fou ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095). Segons la documentació, consta que l’any 1087 era ardiaca de la Seu d’Urgell i és esmentat com a bisbe electe d’Urgell l’any 1095, quan el seu antecessor encara tenia el càrrec episcopal. S’ha de pensar que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l’any 1097, ja que en un document del 28 de maig d’aquest any se l´esmenta com novi electi episcopi i el 23 d’octubre ja se l´anomena urgellensis sedis episcopo.
Sant Ot d’Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I de Pallars Jussà i Ermengol V d’Urgell. Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d’altres, entre les quals sobresurt la catedral d’Urgell. Es conserva la carta amb què es va dirigir als seus fidels, atorgant abundoses indulgències a tots els qui amb llurs donatius anuals contribuïssin a refer la catedral ‘quasi esberlada’ (‘pene fracta’). L’any 1098, a instàncies d’Ot, el papa Urbà II confirmà els béns i el territori del bisbat d’Urgell.
Morí el 7 de juliol de 1122 i el seu successor, Pere Berenguer, en demanava la canonització.