Pel seu interès, reproduïm la Declaració d’e-Cristians sobre l’atemptat a una església a França ocorregut el dia 26 de juliol:
“DAVANT EL PRIMER ATAC MORTAL A UNA ESGLÉSIA A EUROPA: CAP FRED I COR CRISTIÀ
L’assassinat per degollament d’un sacerdot mentre oficiava missa, i el d’un laic que assistia a la mateixa, a l’Església de Saint-Étienne-du Rouvray, coincidint a més amb l’inici de la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, omple els nostres cors de dolor i d’inquietud, però han d’estar absents d’ells, els sentiments de venjança o por. Europa necessita mantenir més que mai el cap fred i el cor cristià, altrament cometrem errors terribles, i ens comportarem d’una manera que ens allunya de Jesucrist.
Pensem que aquesta reflexió serveix tant als que som els seus seguidors, com a totes aquelles altres persones de bona voluntat.
El que està succeint és terrible. Els atemptats a França i Alemanya, ens omplen d’inquietud. Però hem de recordar per una raó de realisme, que els cristians, estan sent perseguits i massacrats pel Daesh des de fa anys. També els propis musulmans pateixen contínuament atemptats atroços.
A e-Cristians com a organització que treballa per aportar la concepció cristiana a la vida pública, considerem que hem de realitzar una doble reflexió, una a l’ordre secular, en què transcorre la nostra vida quotidiana, i una altra al de la nostra fe, que omple aquesta vida.
En l’ordre secular, i malgrat alguns errors evidents en la seguretat pública, hem de mantenir el cap fred, simplement apel·lant a la nostra experiència recent. Entre els anys seixanta i setanta del segle passat, Europa va estar trufada de terrorisme propi i importat. Les Brigades Roges a Itàlia, el segrest i assassinat d’Aldo Moro, dirigent demòcratacristià, les accions dels grups d’ultradreta, els atemptats de la Fracció de l’Exèrcit Roig a Alemanya, les matances d’ETA a Espanya, van ser terribles. Des de fora, el terrorisme de determinades forces laiques palestines, van provocar cruels assassinats. Com no recordar el que va succeir als Jocs Olímpics de Munic, el segrest i atemptat contra avions, fins i tot d’un vaixell sencer, com l’Achille Lauro.
No es tracta ara d’explicar la història, sinó de fer present que no és la primera vegada que el terrorisme ens amenaça; ni tan sols és la pitjor.
I què va passar? És evident. Els portadors de la mort, els caïnites, van ser derrotats per les institucions d’una societat que va saber mantenir-se en la democràcia, que no va apel·lar a solucions fora de la lògica del dret, que no va acudir a populismes, ni a nacionalismes xovinistes. Cap terrorisme, la minoria d’una minoria, no suporta aquest desgast. Perquè són ells els que es deterioren amb el pas del temps. N’hi ha prou que nosaltres els ciutadans ens mantinguem amb el cap fred, sense caure en temors i histerisme, que actuem amb normalitat, que confiem en les institucions que tenen com a missió protegir-nos i fer justícia. Amb això n’hi ha prou i en sobra per a vèncer. Apel·lem a la solidesa de la normalitat. El terrorisme només és perillós quan aconsegueix propagar el terror, fracassa quan no ho aconsegueix. Som soldats pacífics en aquesta guerra i la nostra contribució és la que dóna la victòria. Sense por, amb normalitat, sense histèries.
Encara cal afegir en aquest cas alguna cosa més: el Daesh ha crescut perquè els Estats Units, Europa, han estat complaents amb ell i amb els que en principi els alimentaven, encara que després els hagin retirat la mà. Diguem els seus noms: Aràbia Saudita, Qatar (l’espònsor del F.C. Barcelona, i això diu molt de la pobresa d’alguns cors), Turquia. Cal que desaparegui aquell focus de maldat radical, vexació i esclavitud, i que, a més, això succeeixi ràpidament, de manera clara, i no com un degoteig.
Els governs dels Estats Units i d’Europa han contret una greu responsabilitat que han d’assumir i reparar.
El Papa Francesc ha mostrat el seu dolor pel que ha succeït, un patiment accentuat pel fet que el P. Jacques Hamel va ser assassinat en plena Eucaristia, quan en ple acte litúrgic implorava de Déu la pau per al món. El Papa reitera la crida a la fraternitat i la reconciliació, i aquesta és una qüestió crucial. Seria injust projectar els actes abjectes de la gent del Daesh sobre els musulmans, primer perquè ells també ho pateixen, i segon, perquè no hi té res a veure. La nostra societat tendeix a aquest tipus de culpabilització. Els horribles assassinats d’algunes dones per les seves parelles, han donat lloc a discursos, fins i tot legislacions, en el cas d’Espanya, en què el que pesa no és el delicte en si, sinó si és un home el que el comet. Més que mai hem de treballar amb els musulmans, des de la nostra realitat i testimoni cristià, i com a membres, uns i altres, de la fraternitat humana.
Molts dels nostres joves comparteixen la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, dedicada precisament a la misericòrdia. Acompanyem-los confiadament amb la nostra pregària.
Barcelona, 27 de juliol de 2016”