El 16 d’octubre de 1966 tingué lloc la Dedicació de l’altar i de l’església del Sagrat Cor de Balaguer (Noguera) de mans del Nunci de Sa Santedat Mons. Antonio Riberi, acompanyat del Bisbe d’Urgell Mons. Ramon Iglesias Navarri, i les autoritats civils. A l’atri fou rebut pel rector Mn. Pere Codern i els superiors de les comunitats dels escolapis i dels franciscans. En la consagració de l’altar es dipositaren relíquies dels sants màrtirs Aureli i Benigne i de Sant Ermengol, Bisbe d’Urgell. La construcció del temple es va el maig de 1964 i va concloure el setembre de 1966, a tenor de les noves necessitats pastorals de la ciutat, que havia viscut un increment notable de veïns.
Amb motiu d’aquests 50 anys de la dedicació, el diumenge 16 d’octubre l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan Enric Vives, va presidir una emotiva Eucaristia d’acció de gràcies, acompanyat per l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol; el Rector del Santuari del Sant Crist de Balaguer, Mn. Pau Vidal; Mn. Jordi Profitós; Mn. Bonifaci Fortuny; Mn. Joan Escales; Mn. Ramon Solé; Mn. Antoni Baldomà, diaca i Mn. David, Codina. També va assistir a la celebració una representació de la corporació municipal i la família de l’arquitecte que va edificar i impulsar l’església, Sr. Isidre Puig Boada..
La celebració eucarística començà amb unes paraules de Mn. Joan Pujol, que va agrair la presència de tots els assistents a la celebració, en especial del Sr. Arquebisbe, i també el suport de tota la Parròquia de Balaguer que fan viu el temple parroquial amb la col·laboració desinteressada de tants laics i laiques. Mn. Pujol posà de relleu com amb motiu d’aquest 50è aniversari es beneirà el proper Advent un nou ambó de la Paraula de Déu i una nova seu pel celebrant així com altres obres que s’han dut a terme d’embelliment.
Mons. Vives en la seva homilia va fer referència a les lectures d’aquell diumenge posant de manifest com l’actitud del cristià ha de ser el de la viuda de l’Evangeli proclamat: pregar amb insistència Déu Pare que escolti la nostra pregària. L’Arquebisbe animà els fidels a perseverar en la pregària com a fills, confiant en que Déu sempre ens escolta, una pregària que ha de néixer i brollar de la relació personal amb Déu Pare ja que pregar per un cristià ha de ser pregar amb Jesús, tal i com ell ho feia. Mons. Vives subratllà com en aquell dia s’esqueien els 50 anys de la dedicació del temple del Sagrat Cor però que el més important no eren les seves pedres sinó les “pedres vives” que són l’Església, la comunitat cristiana, l’assemblea de creients, que fan el temple viu. L’Arquebisbe volgué agrair els familiars de l’arquitecte Puig Boada, presents a la celebració eucarística, ja que ens va deixar una bonica església que ens ajuda a pregar i trobar Déu i animà els fidels a estimar l’església del Sagrat Cor i a visitar el Senyor Jesús present en el Santíssim Sagrament.
Al final de l’Eucaristia es va distribuir un petit opuscle amb la història del temple parroquial i els elements litúrgics i artístics més significatius.
Posteriorment a les sales parroquials va tenir lloc una esplèndida conferència a càrrec del Sr. Carles Freixes, arquitecte de la Diòcesi de Solsona, especialista en l’obra d’Isidre Puig Boada amb el títol Cap a una nova arquitectura, Isidre Puig Boada on posà de manifest la importància d’aquest arquitecte, deixeble d’Antoni Gaudí, que a la Diòcesi d’Urgell va col·laborar com arquitecte diocesà en diversos temples com el de Tèrmens; la Guàrdia d’Urgell; Artesa de Segre, etc.
L’església del Sagrat Cor està situada en una gran plaça en l’eixample de la ciutat, és de grans dimensions i la façana principal és encarada a migdia. És un temple basilical de tres naus, amb la volta de canó de perfil parabòlic, amb uns jocs de llunetes grans alternades amb d’altres de petites, assentades damunt d’unes columnes de formigó lleugerament inclinades. La il·luminació natural que ve de les finestres laterals i rosetons, i finestrals de la façana la fan especialment indicada per la pregària.
{youtube}zIsr_2heCVk{/youtube}