Dilluns dia 1 de maig, l’Arquebisbe d’Urgell, va presidir l’Aplec de Santes Creus de Les Anoves (Oliana) acompanyat pel Sr. Rector Mn. Jaume Vila i Mn. David Codina. Durant l’aplec es van inaugurar les obres de restauració i conservació de l’església romànica de Sta. Eulàlia de Les Anoves (s. XII).
Presidits pel Sr. Alcalde d’Oliana, Il·lm. Sr. Miquel Sala Muntada, més d’un centenar de fidels, joves i grans, es van reunir a l’església parroquial romànica de Les Anoves per celebrar-hi el tradicional Aplec de Santes Creus. Abans de l’Eucaristia, el Sr. Alcalde, va agrair la presència del Sr. Arquebisbe i va explicar les obres de restauració i conservació que s’hi han dut a terme gràcies a la col·laboració entre el Bisbat d’Urgell, l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i els veïns i amics de Les Anoves. Les obres han servit per refer tota la teulada de l’església, consolidar-ne la seva estructura i assegurar-ne els seus aïllaments. L’Arquebisbe en el seu parlament, agraí l’esforç que entre tots s’ha fet per conservar aquest temple romànic i el Patrimoni cultural i religiós dels nostres pobles, i destacà la importància de l’església de Sta. Eulàlia de Les Anoves que ja és citada en un document de donació de terres l’any 972 i la parròquia de “Lezonovas” és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell (s. IX).
L’Eucaristia joiosa de l’aplec fou celebrada per Mons. Joan-Enric Vives que va subratllar a la seva homilia la importància de celebrar un aplec com a signe i manifestació del que ha de ser el Regne de Déu: joia, festa, compartir, on ningú hi sigui exclòs, especialment els més pobres i necessitats. L’Arquebisbe també glossà el valor de la creu, que per als cristians, és signe de l’amor de Déu envers tots els homes, i del que ha de ser la veritable vida humana: donació d’un mateix per amor a Déu i als germans fins a l’extrem, fins a vessar la sang. Mons. Vives recordà com la creu és un signe que té “2 pals”, el vertical, que ens fa mirar cap a Déu i no perdre mai la perspectiva que som criatures limitades i que tenim un Pare que és el del cel; i l’horitzontal, que ens fa adonar que per als cristians l’amor a Déu es concreta en l’amor als germans, especialment als qui més pateixen. Finalment l’Arquebisbe subratllà que, més enllà de la restauració de les pedres físiques del temple de Sta. Eulàlia de Les Anoves, el que vol Jesús és que restaurem el nostre cor i la comunitat, és a dir, que siguem uns cristians que donem testimoni del seu Evangeli enmig del món i que amb la nostra forma de vida testimoniem la seva Resurrecció, tal com li ho digué a Sant Francesc d’Assís el Crist que li parlà.
Al final de la Missa tingué lloc la benedicció dels pans, signe de l’Eucaristia que vol ser compartida envers els més pobres i necessitats, i la benedicció del terme de Les Anoves, pobles veïns i Oliana, feta segons el ritual de girar-se tots els presents cap als 4 punts cardinals, mentre el bisbe beneïa el terme perquè Déu ens protegís de tota maltempsada material i espiritual.
