Beneficiado-organista de la Pobla de Segur
El dia 15 de març de l’any 1869 va néixer, a Ponts, el futur prevere Josep Tàpies i Sirvant. La seva llar, cal Sirvant, situada al carrer del Cos, prop de l’església parroquial, dedicada a Santa Maria. Cursà els estudis eclesiàstics al nostre Seminari diocesà i el dia 11 de juny de 1892, el prelat urgel·lità Salvador Casañas i Pagés, futur bisbe de Barcelona i Cardenal de la Santa Església Romana, l’ordenà de prevere en l’antiga Col·legiata de Santa Maria de Valldeflors, avui basílica parroquial, de la ciutat de Tremp.
Exercí el seu ministeri sacerdotal en la parròquia de Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur. Des de 1892 a1910 com a Vicari parroquial; ecònom del benefici d’organista del 1905 al 1909, i beneficiat-organista des del 1909 fins el dia 13 d’agost de 1936 en què fou immolat «in odium fidei».
Transcrivim literalment allò que mossèn Jesús Castells ens ha deixat escrit referent al nostre biografiat: «No caminaré ni un pas més ni un pas menys per a deslliurar-me dels perseguidors; a casa em trobaran sempre. Pel que afecta a la meva mort – escriu a un nebot seu – , no t’apuris, perquè havent consumat ja la meva carrera, estic completament a les mans de la Divina Providència; just és que restin sacerdots per a treballar a la vinya del Senyor; els qui fugen seran els confessors, els qui ens quedem podem ésser màrtirs. He passat a la Pobla quaranta-quatre Diumenges de Rams, què té de particular de passar-hi un Divendres de Passió?.» (Martirologi de l’Església d’Urgell 1936-1939, pàgines 157-158).
Qui era realment el beat Mn. Tàpies?. Recollim el testimoniatge del Sr. Salvador Maluquer i Nicolau. Durant molt anys mossèn Tàpies visqué en un pis propietat de l’esposa del Sr. Maluquer i els unia una gran i profunda amistat; es relacionaren durant 40 anys. Afirma que era un sacerdot pietós i exemplar, practicava de manera especial la virtut de la caritat. Les portes de casa seva eren obertes sempre a tothom. Pobres, sacerdots i religioses compartien molt freqüentment la seva taula.
Una característica molt peculiar de mossèn Tàpies era la gran autoritat moral que exercia sobre aquelles persones que estaven allunyades de l’Església; aquestes, en el moment de la seva mort, demanaven al nostre Beat per a l’administració dels darrers sagraments i per a ser ajudades a ben morir. Això ens pot fer entendre que els cristians de la Pobla de Segur confiaven en mossèn Tàpies i el tenien per un bon sacerdot.
Mossèn Josep Tàpies estava convençut de la seva sort i en cap moment no va voler evadir-se de la realitat.
Tingué l’oportunitat de marxar cap a Barcelona, en companyia del Sr. Maluquer i de la seva família, amb el corresponent salconduit expedit per la Comissaria General d’Ordre Públic. Preferí quedar-se a la Pobla exercint el seu ministeri, atenent els fidels de la comunitat cristiana.
Aquest era, a grans trets, Mn. Josep Tàpies. Els mateixos enemics estaven convençuts d’aquesta postura serva i, tal volta degut això, no el varen molestar fins el dia mateix del martiri. Ni quan, el 21 de juliol, acudia a l’escorcoll del temple, ni el 23, quan anava a protestar, – sempre vestit de sotana, mantell i capell, així anà al martiri -, per la detenció de mossèn Pere Martret i de mossèn Silvestre Arnau, ecònom i vicari parroquial de la Pobla de Segur respectivament, i companys de martiri; ni quan, el 6 d’agost, passava davant els guàrdies milicians, tot anant a confessar-se a casa de mossèn Joan Auger, a qui deia: «Sí, morirem per la fe». Els contraris sempre el consideraven al seu abast i ell, ben ferma la mà a l’arada, no se’n tornà en cap moment enrere.
El dia 13 d’agost, de bon matí, els botxins es presenten a casa seva. Els rep la seva neboda Maria Tàpies i Riu. Immediatament el cridà. Poc després es presenta ja el mossèn, abillat amb els distintius sacerdotals, i els digué obertament: «Vinc vestit així per a no enganyar a ningú i acreditar millor la meva condició de capellà; m’agrada donar la cara a la vista dels conflictes, per greus que siguin». És traslladat a la seu del comitè local on és reunirà amb els seus germans de sacerdoci i de martiri. Aquí serà interrogat per membres del comitè. Juntament amb els seus germans de sacerdoci, que ho seran de martiri, és conduït al camió que els portarà al lloc del sacrifici. Quan la comitiva d’automotors passarà per davant de l’església parroquial s’acomiadarà de la Mare del cel amb aquestes paraules: «Adéu Mare de Déu de Ribera, fins al cel». Abans de ser immolat davant del piquet d’execució, encara exhorta a mossèn Silvestre Arnau i Pascuet, a ser fidel, amb aquestes paraules: «Ja tens la palma del martiri a les mans, no la deixis escapar».
