L’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives -com va fent regularment en els darrers anys-, la tarda del diumenge dia 7 de maig va confirmar un grup de 5 adults, quasi tots membres de la Comunitat llatinoamericana que cada mes es reuneix a Agramunt, i de la qual en té cura Mn. Josep Uriel Álvarez, Rector de la Parròquia d’Agramunt.
La joiosa diada va tenir lloc en el diumenge en què la creu de Lampedusa es trobava a la Parròquia d’Agramunt i havia estat rebuda en nom de tota la Diòcesi d’Urgell per l’Arquebisbe Joan-Enric aquest mateix diumenge al matí. Per això Mons. Vives inicià la celebració de la confirmació d’adults explicant-los el sentit de la creu que presidia l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt en aquell diumenge i va convidar-los a pregar ben especialment per tots els qui, com molts dels adults confirmands i dels presents, eren immigrants, i havien hagut d’abandonar la seva pàtria, casa, cultura per buscar unes condicions de vida millor, o fugir de la guerra i la persecució. L’origen de la creu de Lampedusa es remunta al primer viatge que el papa Francesc va fer fora de la diòcesi de Roma, i que precisament va ser en aquesta illa del Mediterrani. Va ser un viatge concebut com a conseqüència de les notícies sobre una més de les embarcacions enfonsades, i un fuster de l’illa, Franco Tuccio, va decidir construir una creu amb les restes de fusta de les embarcacions d’emigrants que havien arribat a l’illa siciliana.
A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric exhortà els confirmands a viure amb força i no abandonar la seva fe catòlica, i a ser-ne testimonis coratjosos enmig d’un món que a vegades posa dificultats als qui volen seguir Jesucrist. Els exhortà a perseverar en la fe que havien rebut, i a saber-ne donar testimoni a la terra que els ha acollit, Catalunya, vivint els valors que l’Evangeli de Jesús ens ensenya: la primacia de Déu, la donació per amor als altres, la fidelitat en el matrimoni, la pregària, el servei als altres… En el Diumenge IV de Pasqua o del Bon Pastor, recordà com Crist és el Bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles que són tots els creients ja que ens coneix pel nostre nom, ens va al davant i ens estima. Tenim un pastor, no som éssers humans que anem a les palpentes, sense sentit a la vida, sinó que tenim un Pastor que ens guia i ens orienta en la nostra vida. I també recordà com Crist és la Porta, la que ens porta cap al Pare i aquella per la qual hem de travessar si volem ser autènticament feliços. No és cert que les portes se’ns tanquin; Jesús serà sempre Porta oberta a Déu i als germans.
Al final de la Missa els confirmats reberen un petit llantió fet de fusta d’olivera de Betlem, la Terra de Jesús, perquè poguessin pregar amb ell i els recordés el dia en què van rebre el do de l’Esperit Sant per ser llum del món.
