La sala d’actes de la Fundació Crèdit Andorrà, a Andorra la Vella, va acollir el vespre del dia 21 de juny la presentació del 10è. volum de la col·lecció Quaderns d’Estudis Andorrans, editat pel Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra amb la col·laboració de Crèdit Andorrà, i que dirigeix Mn. Benigne Marquès. La presentació ha esdevingut alhora un homenatge al P. Cebrià Baraut OSB, monjo de Montserrat, de qui enguany es commemora el seu centenari, ja que va néixer el 21 de maig de 1917 a Can Roca del Vilar de Cabó, i que va ser qui va impulsar i dirigir des del 1976 aquesta col·lecció concebuda per afavorir l’estudi i la divulgació de la història i l’art d’Andorra, i hi deixà la seva empremta en l’alt rigor acadèmic de tots els treballs publicats.
La presentació ha estat presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep i pel Conseller Delegat de Crèdit Andorrà, Sr. Josep Peralba, que han estat acompanyats a la taula presidencial pel President del Cercle de les Arts i de les Lletres, Sr. Joan Burgués, i per Mn. Benigne Marquès, Arxiver Diocesà i Capitular d’Urgell i actual Director de la publicació. S’hi ha fet present moltes autoritats encapçalades pel Cap de Govern, Ministres i Cònsols del Principat d’Andorra.
Mn. Marquès, que va treballar força anys al costat del P. Baraut, el recordava abans de la presentació com “el millor historiador que ha tingut el Bisbat d’Urgell i Andorra durant el segle XX”. També Joan Burgués li dedica unes paraules de record en la introducció d’aquest desè volum per destacar que “es lliurà verament a l’estudi i la divulgació de la història i de l’art d’aquestes terres andorranes, que tant estimava”.
El volum presentat s’obre amb un treball de Mn. Marquès, el “Catàleg dels pergamins del “Fons Andorra” de l’Arxiu Capitular d’Urgell dels anys 805-1265”. Precisament fou el P. Baraut qui posà en marxa el “Fons Andorra” i compilà la documentació que s’hi conté, de gran valor històric.
El segon dels sis articles recollits al volum, “Els acords de pariatge al Bisbat d’Urgell, segles XII-XV”, és un treball de l’historiador Carles Gascón, que hi aplega tots els acords de pariatge que hi hagué a Urgell en el període esmentat i els compara amb el Pariatge d’Andorra (1278), que per la seva singularitat esdevingué un document cabdal en la història del Principat. Hi segueix un retrat històric i biogràfic de qui fou Bisbe d’Urgell del 1797 al 1817, Francisco de la Dueña y Cisneros, elaborat per Mn. Enric Moliné i Coll. Mons. De la Dueña va ser un personatge molt interessant des del punt de vista històric per dos fets destacats: d’una banda, va fer una gran tasca de recopilació documental i va dedicar un volum als documents relatius a Andorra; i, en segon lloc, va ser durant el seu pontificat quan la Diòcesi d’Urgell va perdre els territoris de la Cerdanya francesa, tot i que obtingué com a contrapartida la incorporació de la Vall d’Aran, que fins llavors pertanyia a la Diòcesi de Comenges (França).
Els dos articles següents es refereixen als mossens Enric Marfany, cosins i músics, que sempre signaves tots dos com a “E. Marfany”, la qual cosa de vegades ha donat peu a confusions sobre l’autoria d’algunes de les seves obres. El primer d’aquests dos articles, “Els músics mossens Enric Marfany, fills il·lustres de Sant Julià de Lòria”, és un estudi biogràfic escrit per Mn. Benigne Marquès en el qual es posa en relleu la seva talla com a músics. El segon, “El llegat musical de mossèn Enric Marfany i Bons i de mossèn Enric Marfany i Gosset”, de Joan Benavent i Peiró, és un article de caràcter més tècnic, amb una relació d’obres que van compondre cadascun d’ells. Mn. Marfany i Bons va ser el compositor de l’himne nacional d’Andorra, a partir dels textos del Bisbe i Copríncep Joan Benlloch.
Clou el volum l’article “Rafael Benet i el patrimoni artístic andorrà. Unes reflexions criticohistòriques inèdites”, escrit per Jacint Berenguer i Casal. Es tracta d’un resum del catàleg del patrimoni artístic d’Andorra que Rafael Benet i Manuel Humbert van fer per encàrrec del Consell General. És el primer catàleg de béns artístics que es féu al Principat, tot i que no es va arribar a publicar, i conté una relació molt detallada de cada element, distribuïda per Parròquies.
L’Arquebisbe i Copríncep en cloure l’acte destacà la tasca del P. Baraut per a Andorra i l’agraïment per posar a la llum, catalogar críticament els documents i interpretar-los, i fer avinent la història del Bisbat i del Principat. I destacà el valor de la Col·lecció Monumenta per ell duta a terme. I al mateix temps que la continuïtat de la tasca es dóna encara avui en la Revista d’alta cultura molt valorada arreu “Urgel·lia” que edita el bisbat d’Urgell així com la nova seu dels Arxius Capitular i Parroquial, del Bisbat amb tot el que es refereix a Andorra, a La Seu d’Urgell, arxiu que dirigeix molt encertadament Mn. Benigne Marquès.I agrai els mecenatges que s’han dut a terme per part del Crèdit Andorrà i altres en bé del fons arxivístic i la història d’Andorra i del Bisbat d’Urgell.
Finalment explicà els propers actes del setembre en honor del P. Cebrià Baraut en el centenari del seu naixement.
Fotos: ANA
