El dia 19 de març és sempre un dia joiós per a l’Església que celebra la Festa de St. Josep el seu Patró i també ho fou per a la Diòcesi d’Urgell.
L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemnitat litúrgica a la Llar de St. Josep de les Germanetes dels Ancians Desemparats de La Seu d’Urgell que van celebrar la festa del seu patró i protector. La novena que es va anar celebrant cada tarda en els dies anteriors va anar preparant la festa. Concelebraren amb l’Arquebisbe els Vicaris Generals, Mn. Mauri i Mn. Navarri, i el Secretari general Mn. Codina, així com els dos sacerdots que resideixen a la Llar habitualment, Mn. Baro i Mn. Rourera.
A l’inici de la celebració de la Missa la Mare Superiora de la Llar, Sor Rosario Fernández, va dirigir unes paraules de benvinguda als residents i va voler encomanar d’una manera especial els seminaristes i els seus formadors en aquell dia en què se celebrava el Dia del Seminari.
A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric animà a imitar la fe de St. Josep que el va fer capaç de confiar en Maria i creure que Déu podia haver actuat en ella concebent Jesús sense intervenció humana. Destacà com fou important la figura de St. Josep com a pare de Jesús per ajudar-lo a créixer en la seva infantesa i adolescència i ser per a ell un autèntic pare. Josep és l’instrument fidel i dòcil a la voluntat de Déu que fa possible la inserció del fill de Maria en el llinatge de David. La missió de sant Josep, però, no és només que Jesús rebi d’ell la descendència de David. En la cultura hebrea d’aquell temps, el pare era l’encarregat d’educar el fill, d’ensenyar-lo a pregar i a conèixer les Escriptures per poder complir la voluntat de Déu. De la mà de Josep, Jesús aprengué a sentir-se membre del Poble de l’Aliança i a relacionar-se amb el altres. De Josep, encara, Jesús aprengué a treballar manualment, a conèixer la dificultat del dia a dia. En aquesta educació, Maria hi col·laborava amb la seva sol·licitud maternal i amb l’exemple d’una dona segons el cor de Déu. De tots dos, Jesús aprengué a contemplar la bellesa dels camps de Galilea amb la formosor de les seves flors i amb el vol i el cant dels ocells del cel. I, en la seva humanitat, aprengué a descobrir-hi l’amor del Pare i la seva sol·licitud per la creació (Mt 6, 26-29). Lloem, doncs, l’home just i bo que fou Josep. Lloem Déu que li confià una vocació tan sublim i delicada com la d’introduir Jesús en el llinatge de David i de formar-lo humanament. La personalitat humana de Jesús deu molt, també psicològicament, a la manera de ser de sant Josep.
A les pregàries s’encomanà especialment els seminaristes i els seus formadors i es pregà perquè Déu beneeixi la seva Església amb el do de noves vocacions.
Un dinar de germanor al Seminari diocesà d’Urgell amb els preveres residents clogué la joiosa diada festiva de St. Josep.
