El diumenge 23 de setembre tingué lloc a la Catedral de Barcelona la solemne celebració, central dins l’any mercedari, dels 800 anys de la Fundació de l’Orde de la Mercè l’agost de 1218. Llavors professaren St. Pere Nolasc i els seus companys davant el Bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, els Canonges de la Seu barcelonina, i el Rei Jaume Ier. amb el seu confessor St. Raimon de Penyafort, que sempre els van protegir. Orde de Mercè per redimir captius fins si convenia amb el seu quart vot, de quedar-se com a ostatges, i de donar els béns i la vida per alliberar els esclavitzats. Un Ideal de la Mercè que ha anat evolucionant al llarg dels segles però que manté els seus ideals de redempció, alliberament, misericòrdia i amor als necessitats, i un Orde que s’ha anat ramificant en un arbre frondós amb branques educatives, contemplatives i socials.
La solemne eucaristia central d’aniversari fou presidida pel Cardenal Joan Josep Omella, i concelebraren l’Arquebisbe d’Urgell i molts bisbes de Catalunya amb el Cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, així com altres bisbes mercedaris vinguts d’altres llocs i alguns bisbes d’Espanya, allà on és molt significativa la presència de l’Orde mercedari. Hi concelebrava el P. Juan Carlos Saavedra Lucho, Mestre General, i tots els Provincials del món, que després de l’homilia van renovar el seus vots davant l’altar de la Sta. Creu i Sta. Eulàlia, amb els germans assistents.
El Cardenal Omella a l’homilia els recordà les icones de St. Pere Nolasc, de la Verge Maria, Mare de Mercè i de misericòrdia, i del Crist Redemptor, com el Sant Pare Francesc els havia proposat en la seva Carta al Mestre general. I els animà a continuar la seva obra de redempció, de servei als empresonats i de treball alliberador en les noves esclavituds que el món modern ha desenvolupat i que assetgen l’home actual, renovant la seva entrega pel Regne de Déu.
A continuació tingué lloc un dinar festiu amb projeccions del treball que realitza la Província d’Aragó, i el treball arreu del món. I al vespre del dia 23 s’iniciaren les celebracions de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè amb vespre, una Vigília, i la solemne Eucaristia a la Basílica de la Patrona de l’Arxidiòcesi i de la Ciutat de Barcelona també presidia pel Cardenal Omella.
*****************
Afegim l’article de l’Arquebisbe d’Urgell publicat a La Vanguardia en aquell mateix 23 de setembre:
Actualitzem l’ideal de la Mercè
La festa de la Mare de Déu de la Mercè, o, com també l’anomenen, del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora de captius, que demà dia 24 celebrem amb joia a Barcelona i a tot Catalunya, ens ajuda a redescobrir els grans ideals de servei i amor al pròxim en aquests dies de recomençament del nou curs pastoral. Maria ens inspira perquè el millor de la nostra vida ho posem totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat. “Ella és mestra de consagració a Déu i al poble, en la disponibilitat i el servei, en la humilitat i la senzillesa d’una vida oculta, totalment entregada a Déu, en el silenci i en la pregària”, escriu el Papa Francesc als Mercedaris (2017).
El “descens” de la Mare de Déu a Barcelona fa just 800 anys, per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII, és font de la nostra alegria i del nostre consol. St. Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs i que podien perdre la seva fe, és qui inicia pròpiament el nou Orde religiós, l’Orde de la Mercè, ajudat pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i el Capítol canonical, i pel dominic St. Ramon de Penyafort, amb el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els presta tota la seva protecció. La Verge Maria els va inspirar una vivència real i concreta de les paraules de Crist: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, on revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40). L’amor no passa mai!
L’”ideal de la Mercè” que Maria impulsa consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb l’amor, la pregària, les almoines, la negociació i, si convé, oferint-se un mateix a canvi de la llibertat dels empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix o del qui ha delinquit. Hem de saber traduir aquest ideal amb noves i concretes accions de compromís.
En aquests dies, amb tots els qui treballen en la pastoral penitenciària, recordem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món. La presó sempre és un càstig molt dur per a ells i les seves famílies. Maria és la Mare pobra del Magnificat, que sap què és viure en el desarrelament, no trobar casa, ser rebutjada, viure refugiada a Egipte, i haver de tirar endavant amb l’ànima en suspens. Maria coneix bé els qui ara sobreviuen a les presons, les seves famílies -que pateixen tant-, i en té gran pietat. Maria comprèn bé el dolor de les víctimes i les immenses conseqüències negatives que els delictes han originat. Però segur que, trencant aïllaments severs i reixes, deixarà passar a mans plenes i sense distincions la gràcia amorosa i guaridora del seu Fill, i ens ensenyarà a tenir amb tothom entranyes de misericòrdia.
La Mare de la Mercè acompanyi els funcionaris de presons, il·lumini els cossos legislatius de les nacions i inspiri els governants i els responsables de les institucions penitenciàries perquè legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència, apostin per alternatives menys doloroses que la presó, i no abdiquin de l’ideal de restauració personal i de reinserció social. Que puguem avançar pel camí de la justícia restaurativa i perquè finalment, pel poder de Déu, el perdó venci a l’odi i la indulgència a la venjança. Santa Maria, Mare de la Mercè, doneu-nos amor, coratge, misericòrdia i esperança!
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell
