Ivars d’Urgell va fer un sentit homenatge al P. Ireneu Segarra i Malla, monjo de Montserrat i gran compositor català, pare d’un mètode propi per aprendre música, fill predilecte del poble que el 30 de setembre va fer 101 anys que va néixer. Fill de Cal Manset, la seva família en les diverses branques va fer-se present en la Missa d’Acció de Gràcies que es va celebrar a les 12 del migdia a l’església parroquial d’Ivars.
La celebració va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada pel Rector, Mn. Carles Albert Ospina, i per Mn. Josep M. Solé -familiar del P. Ireneu-, Mn. Jaume Mayoral i Mn. David Codina. Assistí a la celebració l’Alcaldessa, Il.lm. Sra. Montserrat Coma Ribera i una nodrida presència de fidels i amics que va omplir l’església.
Mons. Vives fou rebut a la seva arribada al poble d’Ivars per l’Alcaldessa i el Rector i va poder saludar alguns dels parents més directes del P. Ireneu que assistien a la festa.
A l’inici de la celebració, Montserrat Coma volgué agrair en nom dels veïns la presència en la celebració de Mons. Vives a qui també felicità pels 25 anys d’ordenació episcopal, i va posar en relleu la gran estimació que Ivars ha tingut i té pel gran músic i home d’església, al que va nomenar Fill Predilecte.
La missa s’inicià després de les paraules de l’alcaldessa i les de l’Arquebisbe, que va agrair també la presència de les families Segarra, Malla i Solé Segarra, branques de la família del P. Ireneu que es van desplaçar des de diferents punts de Catalunya i d’Andorra per assistir a l’acte; i de la participació de les corals d’Ivars, Barbens i Boldú que van unir-se per interpretar tot de peces del P. Ireneu durant la celebració eucarística. Va posar en relleu la gran estimació que tenia per les seves terres d’origen, assenyalant que fou un gran monjo, un gran músic i un gran català “que amb la seva música i composicions, ha fet que el poble canti les seves obres, quasi sense ser-ne conscient, perquè va arribar molt a l’ànima del nostre poble”.
A la seva homilia va demanar d’encomanar les necessitats de cadascú dels assistents a Déu i també les necessitats de concòrdia i unitat plural de la Nació catalana i de la defensa de la llengua i cultura catalanes. Una defensa que no vol estar en contra de ningú sinó a favor de tothom; un nacionalisme que estimi, que aporti i que cerqui el reconeixement amb els altres pobles i dins dels altres pobles, mai contra ningú, sempre a favor. Va posar en relleu sobre les lectures de la jornada el precepte de Jesús de no excloure ningú: treballant a favor que si no s’està en contra seu s’està a favo, superant els grups que es tanquen en si mateixos. Sobre la figura del P. Ireneu va assenyalar la seva gran talla musical i humana, de dimensió internacional, que va començar la seva formació amb el P. Rodamilans a l’escolanía de Montserrat i que va iniciar el noviciat amb 16 anys. Es va exiliar a Bèlgica durant la guerra civil i en tornar va perfilar en seu sistema d’aprenentatge musical. Un sistema que s’utilitza a moltes escoles de Catalunya, per incorporar el ritme a l’experiència d’aprenentatge. “Sabé ser un monjo callat, humil i pietós. Ell no fallava mai a les activitats comunitàries malgrat la gran tasca que desenvolupava… i ja de gran, seguia les oracions intensament, malgrat les seves dificultats. Va voler fer fins el final les coses que havia de fer amb la seva comunitat…. No oblideu que era un gran monjo, va ser un gran músic, va fer que aquest cor infantil que és la joia de Catalunya l’Escolania i el més antic del món, tingués una unió i un estil que l’ha fet especial, i tot això es deu a la personalitat del P. Ireneu. Ens podem sentir molt orgullosos d’ell”.
En acabar la celebració eucarística, Mons. Vives, juntament amb l’Alcaldessa, els familiars i assistents, van dirigir-se a la casa on va néixer en Jesús Segarra feia 100 anys i on es va descobrir una placa, que va beneir l’Arquebisbe en presència dels veïns i amics. Després es van fer fotografies amb els familiars i participants a la celebració. Mons. Vives va poder parlar amb tots ells i va compartir inquietuds i vivències sobre el P. Ireneu.
