Testimonis de fe, avui

Teresa Cabarroca: "Hem de tenir fe, perquè ens ajuda a viure"

Teresa CabarrocaEn aquests moments, el suport dels meus veïns m’ha permés seguir la missa de l’aplec de Santa Maria d’Àneu que es va fer per internet. Em va fer molta il.lusió, la vaig veure molt bé perque aquests veïns em van ajudar a disposar d’un aparell… va ser molt agradable i reconfortant poder estar connectats a través de la missa. Hem de tenir fe, perquè ens ajuda a viure… si no en tenim, estem perduts!

Dolors Cardona: " M'ha ajudat per viure de més a prop la fe"

Dolors CardonaEl fet de tornar a la  normalitat i poder assistir a missa m'ha suposat una alegria molt gran. I també poder confessar-me i rebre la comunió ha estat una joia inmensa.

Tot i que  aquesta experiència que hem viscut m'ha ajudat per viure de més a prop la fe, amb més pau, més silencis… També dono les gràcies per els mitjans de comunicació,  per la missa diària, com també a la parròquia per fer-nos arribar el full dominical, les noticies del Sant Pare, i també les paraules encoratjadores que hem anat rebent del nostre Sr. Bisbe, que ha fet que tot i l'aïllament ens hàgim sentit molt acompanyats. Gracies!!!

Carme Font: "M’ha permès molts moments de reflexió i de meditació"

El confinament m’ha permès molts moments de reflexió i de meditació, mes que no ps en la vida agitada de la normalitat. Molts, molts moments de donar gràcies per la salut, per la companyia, pels recursos materials de què disposem, per acceptar amb ressignació els sotracts que se’ns van presentant, perquè acceptar-los amb alegria potser fóra demanar massa. Si em permeteu un símil, encara que siguin molt bonic els documentals de fauna salvatge, recòrrer la sabana i veure la fauna in situ, és molt millor. Així és com sento jo la diferència entre viure l’Eucaristía per televisió o viure-la presencialment.

El retorn a l’església, a l’edifici vull dir, significa la presència del sagrari, la presència física de Jesús. La comunitat, els germans, compartim la celebració ben separats, això si, els uns dels altres, amb la veu amortida per les mascaretes… però és l’unió espiritual el que compta, i la certessa que “on hi hagi dues o més persones reunides en nom meu, jo sóc enmig d’ells”.

Teresa Feliu: "Vingui el que vingui, el Senyor ens acompanya"

Teresa FeliuLa pandèmia del COVID-19 ha deixat un rastre de por, d’aïllament i incertesa.Tot i així, estem intentant tornar molt a poc a poc a un estat normal. Durant aquests temps de confinament ens hem hagut d’enfrontar a la malaltia, i moltes persones han hagut de fer front a la solitud, sobretot, els més grans… han estat uns mesos molt durs per a molts, però no ens ha faltat el consol de l’Eucaristía.

Gràcies als mitjans de comunicació, hem pogut rebre a Jesús espiritualment a través de la televisió i internet. Durant la Setmana Santa i en les setmanes que han seguit, poder seguir les celebracions -encara que només poguéssim veure els celebrants- ens ha enfortit; la presència del Senyor ens conforta i ens salva enmig d’aquest estat anòmal… Jesús no ens abandona, ni l’Església tampoc. 

L’adaptació de les celebracions dels nostres pastors han aconseguit que tot plegat fos més suportable. Ara sols queda esperar. Però sabem que vingui el que vingui, el Senyor ens acompanya. No tenim por, perquè Ell és amb nosaltres. Guareix les nostres ànimes i ens fa sentir segurs perquè ens dóna refugi i pau.