Inici dels actes de l’Any Cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer

vidalibarraqueruEl dia 12 de setembre a la tarda repicàvem les campanes de la catedral de Tarragona. Era per a anunciar l'inici dels actes de l'Any Vidal i Barraquer. La presidenta del Parlament, M. Hble. Sra. Núria de Gispert, i l'arquebisbe de Tarragona, Exc. Mons. Jaume Pujol, van presidir el primer acte d'aquesta celebració coincidint amb els 70 anys de la mort del cardenal perseguit durant la Guerra Civil i exiliat pel règim franquista. L'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives; el bisbe de Lleida, Joan Piris; el de Solsona –d'on havia estat administrador diocesà el Cardenal Vidal–, Xavier Novell; i l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, van ser els representants eclesiàstics més visibles al costat de nombrosos capellans. A la inauguració també s'hi van sumar autoritats civils de Tarragona com l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i el president de la Diputació, Josep Poblet.

 

"El poble català serà sempre deutor del cardenal de la Pau", va dir en el discurs la presidenta del Parlament. Núria De Gispert va mostrar el seu entusiasme per recuperar la figura de Vidal i Barraquer, per "purificar la seva memòria", i mantenir viu el seu exemple de "coratge, coherència i catalanitat". En definitiva: "un merescudíssim desgreuge per qui tant va fer perquè Catalunya i l'Estat espanyol visquessin en pau i harmonia: una mostra del que hauria hagut de fer la jerarquia durant la guerra civil, cercar la pau i la reconciliació".

De Gispert ja va advertir que la seva conclusió potser seria políticament incorrecte, però que creia que "el cardenal Vidal i Barraquer estaria molt d'acord amb això que en diem del dret a decidir" perquè el cardenal "no va fer política de partit, però tampoc va caure en un apoliticisme fals".

L'arquebisbe Jaume Pujol va recollir el contingut de l'acte destacant el compromís de Vidal amb la seva diòcesi i la cultura i la llengua del seu país. Una manera de treballar com "el que en diem avui pastoral de conjunt", on ha primat promoure la col·laboració de les diòcesis catalanes a través de diversos moviments i iniciatives de renovació pastoral del moment com Foment de la Pietat, la Federació de Joves Cristians, o el moviment Bíblic.

"Un cristià seriós i sense pompa", va recordar que el defineix Carles Cardó a El gran refús. I una experiència d'exili que "el va fer créixer com a home, com a creient i com a bisbe".

El moment central de l'acte –i més aplaudit– va ser la conferència de l'historiador i capellà Manuel M. Fuentes, arxiver de l'arquebisbat. Fuentes va recordar les "filies" i "les fòbies" que va generar i encara genera el cardenal tarragoní i com els radicalismes de les dues parts van fer impossible la via de convivència amb la legalitat republicana que promovia: "un exemple de la capacitat d'acceptar la legalitat quan és escollida pel poble de manera pacífica".

Fuentes, un mes abans que Tarragona aculli una massiva beatificació de capellans, laics i religiosos assassinats a Espanya al voltant del 1936, ha explicat com Vidal i Barraquer mostra la diversitat de l'Església que va ser martiritzada durant la guerra. Per això, per Fuentes "el cardenal Vidal i Barraquer avui pot ajudar a l'exercici de purificació de la memòria a la que ens exhortava el beat Joan Pau II" en la carta pastoral del Jubileu de l'any 2000, quan el papa defensava que "reconèixer els fracassos d'ahir obre tots un nou demà" i feia una crida a demanar perdó pels errors de l'Església coincidint amb el canvi de mil·lenni.

En aquest sentit, Vidal va ser clarivident en alertar ja el 1937 dels perills del nacionalcatolicisme i dels "actes aparatosos" de religiositat que poden "acabar fent odiosa la religió". Això al costat de seva coherència per la tasca a favor dels refugiats de tots els bàndols i totes de les víctimes de la guerra, enlloc de donar suport als militars sublevats.

"Víctima i màrtir"

L'acte es va dur a terme al Paranimf del Seminari de Tarragona, o tantes vegades va parlar Vidal i Barraquer, però que alhora va ser el mateix espai on durant la Guerra Civil es va instal·lar el tribunal que va condemnar a mort alguns de 140 capellans assassinats a Tarragona. Però la celebració va començar amb una missa a la catedral en sufragi del cardenal a la Catedral. "Encara que no està beatificat però pensem que ens enviarà totes les gràcies que els hi demanem", va dir l'Arquebisbe Mons. Pujol en començar.

Amb els prelats que l'acompanyaven, abans d'iniciar la missa van cvisitar la capella que acull les despulles del cardenal des del 1978, quan gairebé anys després del seva mort va poder ser enterrat a la catedral de la seva seu metropolitana. En aquesta mateixa capella ara s'hi afegiran les relíquies d'un grup de capellans martiritzats i un memorial del bisbe auxiliar Manuel Borràs, que va ser assassinat però que no se'n conserven les restes.

"Tarragona té el deure de recordar-lo", va dir el seu successor episcopal en l'homilia. Mons. Pujol va remarcar el seu perfil de "víctima i màrtir", com a "veritable deixeble humil i compassiu, treballador per la pau, que es va mantenir la fidelitat enmig de la persecució i l'exili". Pujol va presidir la celebració amb un bàcul del bisbe Borràs i des de la càtedra de Vidal i Barraquer que conserva l'escut i la divisa episcopal del cardenal: "Estimeu-vos els uns als altres".

L'acte es va tancar amb una breu interpretació de l'Oratori de Pau i Fructuós de Valentí Miserachs i la inauguració d'una mostra sobre el martiri dels capellans de Tarragona. A la celebració també hi van assistir els familiars del cardenal Vidal i Barraquer.

vidalibarraquerdos