Recés sacerdotal al Sant Crist de Balaguer, predicat pel Sr. Bisbe

Amb l'assistència de més de 50 preveres diocesans el Sr. Bisbe ha predicat al Santuari del Sant Crist de Balaguer un recés espiritual, el dissabte 30 de novembre, vetlla de l'inici del temps d'Advent. Tot seguint el ritual de l'ordenació sacerdotal el Sr. Bisbe ha anat desgranant les actituds espirituals que un dia els preveres van assumir amb la imposició de mans i la invocació de l'Esperit Sant.
Aquest recés s'inclou com un acte important dins els programats a la diòcesi d'Urgell en aquest Any Sacerdotal, convocat pel Papa Benet XVI. Començà l'acte amb la pregària "Acte d'amor" de Sant Joan Maria Vianneny, invità als sacerdots a rellegir la carta del Papa i la del Cardenal Hummes, Prefecte de la Congregació del Clergat amb motiu de l'Any Sacerdotal i dedicà la seva reflexió a subratllar la identitat i el ministeri del sacerdot i les actituds espirituals que se'n deriven.

 

En la seva meditació va tractar a bastament de la "Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot", fent referència a les Cartes del Papa Benet XVI i del Card. Hummes, assenyalant que "l'any sacerdotal és ocasió privilegiada per a un aprofundiment teològico-espiritual i pastoral, fecund en primer lloc per als mateixos preveres, cridats a renovar la consciència de la pròpia identitat". Va apuntar la necessitat de viure la ocasió com una renovació interior en el redescobriment joiós de la pròpia identitat.
Mons. Vives també va parlar d'aquesta identitat a través de les claus de l'autoestima, de la maduresa i de l'acceptació, que donen com a resultat la pau. Va fer remarca de la necessitat de agrair i reviure "el do i el misteri" que és un sacerdot per l'ordenació presbiteral. Va acabar assenyalant que l'Advent és el moment de renovar, l'entrega personal, amb els límits i les pobreses de cadascun i confiats en el misteri de l'Encarnació.

Esquema del recés:

1.- Acte d'Amor de St. Joan M. Vianney, patró dels sacerdots.

Jo us estimo, Déu meu, i el meu únic desig és d'estimar-vos
fins al darrer sospir de la meva vida.
Jo us estimo, Déu infinitament amable, i m'estimo més morir estimant-vos
que viure un sol instant sense estimar-vos.
Jo us estimo, Déu meu, i només desitjo el cel
per la felicitat d'estimar-vos perfectament.
Jo us estimo, Déu meu, i només comprenc l'infern
perquè no hi haurà mai el dolç consol d'estimar-vos.
Déu meu, si la meva llengua no pot dir en tot moment que us estimo,
almenys jo vull que el meu cor us ho repeteixi tantes vegades com respiro.
Feu-me la gràcia de sofrir estimant-vos,
d'estimar-vos sofrint,
i d'expirar un dia estimant-vos i sentint que us estimo.
Com més m'apropo a la meva fi,
més us conjuro d'acréixer el meu amor i de perfeccionar-lo.
Amén.

2.- L'Any sacerdotal.- "Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot". Cartes del Papa Benet XVI i del Card. Hummes.
- "El Sacerdoci és l'amor del Cor de Jesús" St. Joan Mª. (Catecisme 1589)
- L'any sacerdotal és ocasió privilegiada per a un aprofundiment teològico-espiritual i pastoral, fecund en primer lloc per als mateixos preveres, cridats a renovar la consciència de la pròpia identitat, i en conseqüència, a envigorir la tensió missionera que sorgeix de la intimitat divina, de l'"estar" amb el Senyor. Fecunditat pastoral que es dilata en tots els àmbits i persones de l'Església.
- Esdeveniment que ha de ser viscut sobretot com a renovació interior en el redescobriment joiós de la pròpia identitat, de la fraternitat del propi presbiteri, de la relació sacramental amb el propi bisbe.

3.- "Revifa el do de Déu que has rebut" (2Tim 1,6)
La nostra identitat, qui sóc jo?: autoestima, maduresa, acceptació i pau. He de ser el que realment ja sóc pe l'ordenació (a la manera mistagògica).
a) Som els seus amics: "Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano; ja no us dic servents... A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot el que he sentit del meu Pare" (Jo 15,14-15). Aquí hi ha el nucli del nostre ministeri, de tot el que hem de ser i viure.
b) Som els seus enviats (= apòstols): "Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que duri sempre." (Jo 15,16)
c) Vivim un ministeri/servei triple: Paraula, Sagraments, Guiatge, acompanyant el creixement de la comunió en la unitat.
d) Agrair i reviure "el do i misteri" que som per l'ordenació presbiteral
1. Jo sóc un "cridat": La Sta. Mare Esgl. us demana que ordeneu... ¿Ja sabeu si n'és digne? Qui era jo en arribar i qui en va sortir de la celebració...
2. Jo sóc un "escollit": "Escollim aquest germà per a l'orde del presbiterat; donem-ne gràcies a Déu!
3. Jo sóc un home que s'ha "compromès" davant el bisbe i el col·legi de preveres, i de l'Església (escrutinis): He respost "Ho vull!" a ser: col·laborador del bisbe + ministre de la Paraula i predicador + celebrar amb pietat i amb fe, Eucaristia i Reconciliació + pregar la misericòrdia de Déu en bé del poble + unir-se íntimament a Crist
4. Jo sóc un que obeeix, que ja no es pertany: Promets respecte i obediència a mi i als meus successors? Respecte (crítiques, persona, ) i disponibilitat total per sempre.
5. Jo sóc un home feble, prostrat, que demano l'ajut dels sants: (lletanies)
6. Jo sóc algú pres, posseït per l'Esperit de Jesucrist: És Ell qui m'ha imposat dolçament les mans al cap (per un bisbe concret i un presbiteri diocesà concret)+ i Ell ha pregat i prega per mi; em sosté; m'ha pres del tot; "ja no sóc jo qui visc, sinó que Crist viu en mi!".
"Us preguem, doncs, Pare omnipotent que concediu a aquest servent vostre de formar part de l'orde dels preveres; renoveu en el seu cor l'Esperit Sant; que rebi de Vós, oh Déu, el ministeri de secundar l'orde episcopal, i que la seva vida sigui un bon exemple per als altres" (Pregària d'ordenació).
7. Jo sóc un revestit de Crist (ornaments) que el "re-presento" en l'Església i en el món. Ser presència de l'amor del Crist, ser un altre Crist.
8. Jo sóc un ungit, un consagrat, perquè Crist "sigui sempre amb mi per ser santificador del poble cristià i ofereixi el sacrifici a Déu".
9. Jo sóc un pastor que està al servei del sacerdoci dels fidels: He rebut un pa i un calze, l'ofrena del poble de Déu; les vides de tots els fidels a mi confiats, que jo he de promoure, acollir, estimar, conduir...
• "Rep l'ofrena del poble sant per presentar-la a Déu".
10. Jo sóc un signe vivent del Crucificat que s'ofereix i redimeix el poble:
• "Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor"
11. Jo sóc un que ha rebut la pau i la porto sempre amb mi: L'"abraçada" del bisbe i dels preveres em fa viure una tendresa nova, una afectivitat nova que s'adiu amb el celibat promès al diaconat. Sóc un fill, un germà i un amic del bisbe. Sóc germà dels preveres; hi ha una misteriosa i nova realitat "fraterna" en mi. Som una família eclesial que estimo i que m'estima.
12. Jo sóc un co-president de l'Eucaristia amb el bisbe i un enviat a la missió del presbiteri que s'estima: Em comprenc des de l'Eucaristia i la missió apostòlica. Seré sempre sacerdot allí on l'Església em reclami, el Bisbe m'enviï i els pobres em necessitin. La missió compartida i complementària amb els germans del presbiteri.
4. Renovar avui, en aquest Advent, la meva entrega, amb els meus límits i pobreses, en aquest moment de la nostra història personal i eclesial
Ple d'esperança, confiat en Maria, em lliuro a Jesucrist, a l'Església d'Urgell, al nostre concret presbiteri, a la gent que estimo i que vull continuar servint. Des del misteri de l'Encarnació del Fill (Nadal), m'entrego del tot novament. "Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna!" (Jo 6,68).

20091130__reces_advent_00220091130__reces_advent_001