Se celebren les Jornades de Teologia, parlant de la Doctrina Social de l’Església

“La Doctrina Social de lÉsglésia” fou el tema desenvolupat enguany en les Jornades de Teologia, que es van dur a terme entre el 30 i 31 d’agost, amb les intervencions i ponències del doctor en dret i llicenciat en filosofia, Eduard Ibáñez, i la tradicional intervenció del coordinador de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i també doctor, en filosofia i teologia, Francesc Torralba. Les Jornades de Teologia van ser inaugurades per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, que va fer en la presentació un repàs de les darreres novetats que s’havien produït en els mesos d’estiu i també va encoratjar els assistents a encarar el nou curs amb esperança malgrat les dificultats que es presenten.

Aquestes jornades es van celebrar en format digital per segona vegada, a travès de la plataforma “youtube”, i van seguides per un públic molt nombrós en directe ja el primer dia, amb més de 470 visualitzacions en directe i un màxim de 70 persones connectades alhora.

El Dr. Eduard Ibáñez, que ha estat responsable de Justícia i Pau, va fer dues ponències parlant dels fonaments de la justícia i la pau, fent primer una aproximació a la Doctrina Social de l’Església, on va explicar abastament en quins eixos es basa; desenvolupant els fonaments de la justícia social, incloent els elements indiscutibles de la dignitat humana, el camí cap al desenvolupament integral, i el que significa el repte de l’ecologia integral; i acabant les seves intervencions, ja al final de les seves ponències, parlant dels camins de la pau: la urgència de construir la pau, anant més enllà de l’acció i obrint-se al do de Déu de la pau, superant la violència i establir realment els nous camins per configurar una nova fraternitat. Pel Dr. Ibáñez, la DSE és una gran desconeguda, un tresor amagat, que s’ha de fer conèixer no només intraeclesialment, sinò també a fora de l’Església en els àmbits laics; en aquest sentit hem de fer una reflexió sobre la realitat social a la llum de la fe i ser agents d’aquesta evangelització de la realitat social, conquerint el nostre dret a expandir els nostres criteris, a fer denúncia d’allò que és incorrecte, malgrat que la DSE no és un projecte polític, ni ofereix solucions tècniques, però és un diàleg amb el món, adreçat a cristians i no cristians.

Les bases de la DSE s’arrelen en el designi d’amor de Déu per la humanitat, un Déu que és amor i es manifesta en l’experiència humana; en la percepció de que Jesucrist és expressió plena i definitiva de l’amor de Déu i una promesa de salvació universal; en que la persona humana és imatge de Déu i en què anticipem en Regne de Déu a la terra. La preservació de la dignitat de la persona ha de beure del concepte que una societat justa ha de protegir la dignitat de la persona i garantir el seu desenvolupament integral i que, la concreció de la persona com a “imago Dei” ens porta al respete als drets humans, perquè a més, Déu ha assumit la condició humana i l’ha redimit, l’home és un ésser cridat a la relació i la unió amb Déu, i és únic i irrepetible, relacional i social i hi ha una dignitat igual per a tota persona. Eduard Ibáñez va citar en les seves exposicions al Papa Francesc, i precisament va voler cloure la seva intervenció amb una cita seva de Laudato Sí, que va considerar una Encíclia valenta i molt adeqüada als temps que vivim: “L’espiritualitat cristiana proposa una manera alternativa d’entendre la qualitat de vida, i encoratja un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obssesionar-se pel consum (...) un creixement amb sobrietat i la capacitat de gaudir amb oc. És un retorn a la simplicitat que ens permet aturar-nos a valorar les coses petites, agrair les possibilitats que la ofereix la vida sense enganxar-nos al que tenim, ni entristir-nos pel que no posseïm. Això suposa evitar la dinàmica del domini, de la mera acumulació de plaers”.



Ponència del Dr. Francesc Torralba


El dimarts dia 31, el Dr. Francesc Torralba va fer també una breu introducció a la Doctrina Social de l’Església per després iniciar una profunda reflexió sobre com s’estan mostrant les múltiples cares de la globalització, com s’està articulant un món a diverses velocitats que deixa enrrera una part important de la societat, amb la digitalització de les diverses àrees de la gestió quotidiana, ja sigui en làmbit de l’educació, de l’empresa, de les relacions socials i fins i tot familiars.

Va voler anar més enllà de l’exposició diatrònica i sincrònica del ponent anterior, (que també havia parlat de l’evolució de la DSE al llarg del temps, començant en el Papa Lleó XIII i fins el Papa Francesc i també a través dels temes de la justcia, la pau i el perdó). Torralba es va voler focalitzar en dues temàtiques molt actuals: mostrar diversos aspectes de la globalització d’una banda, i de l’altre va parlar de la digitalització i la robotització del món en el que estem vivint; també va donar pautes pel discermient que es pot fer  en clau cristiana en cadscun dels temes.
Analitzà les llums i les ombres dels dos aspectes d’aquesta evolució que s’està vivint, cercant destacar allò que de la globalització resulta bell i útil, més enllà dels greuges que significa. Va utilitzar dos grans textes: “Caritas in Veritate”, la tercera Enciclica de Benet XVI, i “Fratelli Tutti”, del Papa Francesc.

El teòleg va tractar dels diferents aspectes de la globalització que l’Església proposa per al món, que en el fons, es la proposta d'una globalització de la dignitat humana, dels drets de les persones i dels pobles; els principis bàsics de la èitca i de l’antropologia cristiana. Per Torralba, la globalització que proposa la DSE ens empeny a seguir el fil de les propostes del teòric del periodisme Marshall McLuhan, i la seva idea del "poble global". Va apuntar que avui tot està interconnectat i no hi ha mons aliens, i que, de fet, tot està interaccionant amb nosaltres, i malgrat la nostra llunyania temporal o en l'espai no ens deixarà d’afectar. La raó està en què és la consequència de l'impacte de les comunicacions en la nostra vida quotidiana: ens acosten a tots i fan que vivim en un poble global; el món s’ha fet petit. Aquesta situació ens convoca a veure la realitat amb ulleres de llarga vista i hem de mirar de manera àmplia, universal, amb voluntat d’arribar a tots els àmbits i cultures de la terra; i això coincideix amb el nostre tarannà cristià.
Va parlar aleshores de l’aplicació dels criteris i les bases de la DSE en la creació de nous vincles de fraternitat, de com crear aquest horitzó i que això sigui un motiu d’entusiasme. 
Tractà, en la seva primera dissertació, diversos àmbits: en l’àmbit econòmic i financer, quan només té com a objectiu el guany i el màxim rendiment és durament criticada pel papa Francesc; perquè ha de permetre el repartiment ètic dels béns. Entre economia i ètica ha de tenir relacions d’amistat. També parlà de l’àmbit de les comunicacions i la tecnologia, i va apuntar que una major comunicació no vol dir una major saviesa ni tampoc major qualitat de la transmissió. Va acabar parlant de la globalització cultural que acaba escombrant les cultures locals, i va recordar que el Papa Francesc assenyala que aquesta globalització no ha de posar en perill la diversitat cultural dels pobles que hi ha en el món i que s’han anat desenvolupant al llarg de la història.
En la segona ponència va parlar de la digitalització i la transició digital, del procés que s'està vivint cap a la tecnificicació i digitalització de tots els àmbits. Aquesta transició, juntament amb l'ecològica, està sent molt impulsada per tots els governs del món. El Papa Francesc parla de "conversió digital": hem de fer aquesta conversió per a fer possible que segueixi la vida sobre la terra, a causa de la pèrdua de recursos naturals. A més, a causa de la pandèmia i el confinament ha obligat digitalitzar molts processos, com el de l'ensenyament, les relacions laborals i familiar, en l'atenció sanitària, i això ens ha portat a "eliminar" el cos, és a dir a viure molts d'aquests processos tradicionalment personals, través de la xarxa. Això porta a la despersonalització i a la desmaterialització, que és un guany per la rendabilitat del sistema capitalista per l'increment de mercat i per la facilitat de la materialització del desig. Malgrat aquesta facilitat, el Dr. Torralba va plantejar si era possible digitalitzar-ho tot, concloent que hi ha processos humans que mai podran ser traspassats a la xarxa. Per què hi ha un valor important: com ens diu Amoris Laetitia, hi ha un valor important en les persones i en l'encarnació (element configurador de la nostra identitat cristiana), i en relació afectiva i amorosa. Hi ha un valor en el contacte presencial que no pot ser substituïble.

L’Arquebisbe Joan-Enric va cloure les Jornades, (que també va seguir en directe des de les instal.lacions de ràdio i vídeo del Bisbat, al Palau Episcopal) i va adreçar als assistents un missatge d’esperança en la que la Doctrina Social de l’Església és motiu d’inspiració i de força per encarar els reptes vigents.


Clausura del XXIXè Curs per a Organistes d’Església

Del 23 al 28 d’agost va tenir lloc el XXIXè Curs per a Organistes d’Església a Montserrat, organitzat per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense (CIL), la Facultat Gaudí de l’Ateneu St. Pacià, i l’Abadia de Montserrat. Va ser inaugurat per l’Abat Josep M. Soler i va presidir la Clausura el dia 28 d’agost Mons. Joan-Enric Vives, bisbe President de la CIL, amb el monjo i organista Ramon Oranias OSB, i els organistes i professors Pierre Vidal i Pau Riuró.

Al matí van tenir lloc les audicions finals a l’orgue de la Basílica de Montserrat, després la Missa Conventual i posteriorment l’Acte de Clausura i el repartiment dels Diplomes a la vintena de participants amb el Gà. Ramon Oranias OSB, organista i animador d’aquests Cursos. En aquest acte, l’Arquebisbe d’Urgell va agrair la disponibilitat i assistència constant de l’Abadia de Montserrat i dels col.laboradors del Curs, el valor dels organistes d’acompanyar amb humilitat la litúrgia de les Catedrals i Parròquies, i el compromís de fe i de servei als Rectors i Consells que hauran d’anar realizant al llarg de l’any, com un ministeri ben important, sempre al servei del Culte diví.

El Curs va ser inaugurat amb un Concert d’obertura a càrrec de la prof. Ana Aguado, del Conservatori Superior de Màlaga.

Fiesta de Sta. Teresa de Jesús Jornet en La Seu

El día 26 de agosto fue un día de alegría en La Seu d'Urgell para todos los residentes del Hogar de San José y las Hermanitas de los Ancianos Desamparados, ya que se celebró con toda solemnidad la fiesta de su Madre fundadora, Sta. Teresa de Jesús Jornet Ibars (1843, Aitona - 1897, Llíria) leridana universal y patrona de la ancianidad. El Arzobispo Joan-Enric presidió la celebración acompañado del Vicario general y el Secretario general y con tres sacerdotes de otras diócesis, de paso por La Seu d'Urgell.

La Superiora, Hna. Rosario, leyó una breve reseña al inicio de la Eucaristía y en el ofertorio varios residentes presentaron las ofrendas. Se rezó por todos los ancianos del mundo, especialmente por los que más han sufrido y sufren los efectos perniciosos de la pandemia. Y el Arzobispo en la homilía destacó la firme personalidad de Sta. Teresa, fundadora con el canónigo de Huesca Saturnino López Novoa, del nuevo Instituto de las Religiosas de los Ancianos Desamparados, totalmente volcada hacia la atención a los ancianos y los más desfavorecidos. Una respuesta a las nuevas necesidades para con los ancianos, inspirada en el Evangelio de las obras de misericordia (Mt 25), que demuestra la fe con las obras de amor, y que sabe que todo lo que se hace en unos de los más pequeños , se le hace al mismo Cristo. Y animó a tener esperanza, a aportar alegría y oración en el mundo de hoy, desde la ancianidad. Viviendo en hogares de fraternidad como lo quería Sta. Teresa de Jesús Jornet.

18ª Trobada de matrimonis de Cerdanya a Talló

Amb les dificultats derivades de la pandèmia que van fer desistir del sopar de germanor i diàleg, va tenir lloc una celebració de l’Eucaristia dominical al Santuari de la M. de Déu de Talló (Bellver de Cerdanya) expressament viscuda com a Acte central de la 18ª Trobada de matrimonis de la Cerdanya amb l’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric. Aquesta és una trobada que porta anys celebrant-se ininterrompudament. i que va inaugurar Mn. Francesc Balsells (a.c.s.), rector de Bolvir, traspassat el 2009 d’accident de carretera.

L’Arquebisbe Joan-Enric estava acompanyat del Rector del lloc Mn. Gabriel Casanovas, altres preveres i el diaca permanent adscrit a Bellver. Va recordar que preguessin pels fets dramàtics que es vivien a causa del terratrèmol d’Haití, i de la fugida massiva de ciutadans a Afganistan. I sobretot pregar per les famílies nostres i d’arreu del món, en aquest Any de la família, amb motiu del 5è aniversari de l’Encíclica “Amoris Laetitia” del Papa Francesc. Per la seva unió, respecte mutu, solidaritat entre generacions i servei a la societat.

Va comentar les lectures d’aquell diumenge, proposant que féssim de Jesucrist el nostre únic Senyor. I va glossar les paraules del cap. 6 de Sant Joan dirigides als apòstols “Vosaltres ¿també us en voleu anar?”. Cal meditar-ho, en les diverses cruïlles amb què ens trobem o trobarem al llarg de la vida, decisions, defalliments, dificultats en el compromís, accídia o superficialitat... Moments de decisió com el que ensenyava la primera lectura del llibre de Josuè, un cop entrat el Poble de Déu a la Terra que Déu els donava. Cal preparar-nos per poder respondre sempre amb St. Pere: “Senyor ¿aquí aniríem? Només Vos teniu paraules de vida eterna, I nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu!”.

I comentar la segona lectura als Efesis aplicant-la a la família avui. Amor, respecte, fecunditat i servei, atenent especialment els més vulnerables, malalts, petits i ancians, i animant a viure l’ideal evangèlic amb la força que ens dóna l’Esperit Sant. Una cultura del sevei i del tenir cura de l’altre.