Mn. Ramon Sàrries presenta l’Evangeli del nou Any Litúrgic

L’Arxiprest de les Valls d’Andorra i Llicenciat en Teologia Bíblica a Jerusalem, Mn. Ramon Sàrries, va presentar el dia 24 de novembre a la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell, l’Evangeli de St. Lluc i el Llibre dels Fets dels Apòstols, que és l’Evangelista que llegirem fonamentalment en el nou Any litúrgic C, 2021-2022, que ens disposem a iniciar amb l’inici de l’Advent.

Pel seu interès publiquem l’esquema de la conferència que va impartir:



PARRÒQUIA  DE  SANT OT LA SEU  D'URGELL
L'EVANGELI  DE  LLUC

 

1. INTRODUCCIÓ

Lluc escrigué una obra de gran abast, on el temps de Jesús es prolonga en el temps de la seva Església. L'evangeli de Lluc (Lc) i els Fets dels Apòstols (Ac) han estat concebuts per l'autor com  una obra única en dues parts.

2.  PRESENTACIÓ GLOBAL

2.1.L'autor

Avui estem en condicions de fer el “retrat” de l'autor de Lc-Ac:

* Seria Lluc, el company de Pau, el “metge estimat” de Col 4,14 i citat també a II Tm 4,11 i Flm 34. L'ha acompanyat en els seus viatges (les seccions “nosaltres” del llibre dels Fets: 16,10-17; 20,5-15; 21,1-18; 27,1-28,36).

* Un home procedent de la diàspora: probablement un jueu hel·lenista per la forma com coneix la LXX. No es descarta que sigui macedoni (Ac 16,9).

* La data de redacció seria entorn del 85. En la seva obra ens deixa una visió molt personal de Jesús i de les primeres comunitats cristianes.

Lluc escriu un relat d'esdeveniments al servei de la fe del deixeble Teòfil, amb un pròleg que podria signar un historiador de l'època (Lc 1,1-4). Però és un historiador creient: el que compta és la bona notícia sobre Jesús que vol compartir. Com a bon historiador es preocupa de situar els seus relats en el marc de la història general (Lc 2,1-3; 3,-2). Empra amb elegància la llengua grega comuna  (la koiné).

2.2. La comunitat de Lluc: el seu cercle de lectors

A traves del conjunt Lc-Ac podem deduir a quin tipus de comunitat cristiana s'adreça:

* Com autor d'Actes  no volgué fer una història general de l'Església: n'han quedat fora certes comunitats importants, (com  la d'Alexandria, les de l'Àsia Menor...)

*Són cristians que viuen fora de Palestina, a la diàspora. La majoria sembla procedir del paganisme o almenys ser profundament hel·lenitzats.

*Viuen amb naturalitat l'universalisme, la salvació que ve de la fe.

2.3. Possibles fonts de Lluc

Si tenim en compte Lc 1,1-4, cal pensar que l'autor, fent honor a les seves responsabilitats d'historiador, es proveiria de les informacions, notícies, tradicions, possibles reculls escrits... sobre les comunitats de Jerusalem, Samaria i Antioquia i sobre les activitats missioneres de Pau.

Si comparem amb Mt pensarem que ambdós van conèixer una mateixa font de fets i paraules de Jesús. Amb tot, s'evidencia un característic segell llucà.

3. ESTRUCTURA DE L'EVANGELI DE LLUC

- Evangelis de la infància (1,1-4,13)

- Ministeri de Jesús a Galilea (4,14-9,50)

- Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)

- Ministeri de Jesús a Jerusalem (19,45-22,38)

- Passió, mort i resurrecció (22,39-24,53)

4. ALGUNS  ELEMENTS  DE  L'ESTRUCTURA  LITERÀRIA

4.1. Destaquem el paral·lelisme i ritme binari

L'ús dels paral·lelismes surt al pas arreu de l'obra:

* Al pròleg de la infància (l, 1-2): dues anunciacions, dos naixements, el Benedictus i el Magníficat, dos encontres de Simeó i Anna amb Jesús (2,25.36) dues anades al temple (2,23-40. 41-52)...
* Al llarg de l'evangeli: el samarità misericordiós i l'immisericordiós jueu (Lc 10,29-37); Marta i Maria (Lc 10,38-42), els dos germans de la paràbola del fill pròdig (Lc 15,11-32); l'agraït samarità i els desagraïts jueus (Lc 17,11-19); l'home ric i el pobre Llàtzer (Lc 16,19-31); el fariseu i el publicà (Lc 18,9-10); el procés davant Herodes i Pilat (Lc 23,1-5. 6-12); el bon lladre i el mal lladre (Lc 23,39-43); els dos deixebles d'Emaús (24,13-35); l'actitud perdonadora de Jesús i Esteve a l'hora de la mort (Lc 23,34 i Ac 7,59-60); la doble pujada a Jerusalem amb motiu de la Passió de Jesús (Lc 9,51-23,22) i de Pau (Ac 20,22-25,32).

4.2. .Les repeticions

Que de cap manera impliquen duplicats sinó una manera d'atreure l'atenció o posar de relleu uns fets: Els tres sumaris (Ac 2,42-47 (unió comunitària); Alt 4,32-35 (comunitat de béns); Ac 5,12-16) (poder taumatúrgic dels apòstols). Contínues al·lusions al creixement de l'Església (2,47; 4,4; 5,42; 6,7; 9,31; 11,24; 12,24; 16,5; 19,10.20); triple relat de la vocació de Pau (9,1-19; 22,4-21; 26,9-18); les visions de Corneli (10,3-8.30-33) i de Pere /10,9-16.28 i 11,5-10); el fenomen de la Pentecosta (2,1-13; 4,31; 10,44-48; 11,15; 19,6); les repetides referències a les decisions del concili de Jerusalem (15,19-20; 21,25); a la dispersió de la comunitat (8,1-4; 11,19), a Àgab (11,28 i 21,10) a Felip (8,40 i 21,8)

5. LA TEOLOGIA DE LLUC

5.1. El Jesús de Lluc

a) En destaquen els dos títols: el Senyor i el Salvador.:

*El món de l'hel·lenisme havia experimentat grans transformacions socio-político-religioses i hi havia una febrosa recerca d'identitat. Lc destaca la dimensió “salvadora” de Jesús: sovintegen els mots “soteria”=salvació; “sorter”=salvador; “sozein”=salvar (vegeu 2,11.30.38...)

* els emperadors eren presentats com els senyors i salvadors. Lc presentarà Jesús com el vertader senyor (vegeu 1,17.43.77; 2,11...)

5.2. L'evangeli de la Filantropia de Déu; de la misericòrdia, del perdó, dels marginats...

Ho il·lustrem amb uns textos:

- Els relats i les paràboles del perdó i de la misericòrdia:  el paralític perdonat (5,17-26), la pecadora perdonada (7,36-50), les paràboles de la festa del perdó o de l'alegria de Déu (Lc 15:  la dracma perduda, el fill retrobat, l'ovella perduda); la conversió de Zaqueu (19,1-10); la conversió del bon lladre (23,35-40)

- La sensibilitat envers els pobres i marginats: el Magníficat és el cant dels pobres com Maria (1,46-55); Jesús neix pobre en una menjadora (2,7) i és adorat pel pobres pastors (2,8-20); la dialèctica de la benaurança dels pobres i la malaurança dels rics (6,20-26); les paràboles del ric insensat 12,13-31;  i del ric i del pobre Llàtzer 16,19-31; l'anunci de l'alliberament dels oprimits en el discurs inaugural a la sinagoga de Natzaret (4,18- 19) i l'exhortació a convidar els que no poden compensar, com és ara, pobres, esgarrats, coixos i cecs (14,12-24).

- És l'evangeli de la simpatia i de l'obertura envers la dona, tant marginada en les cultures antigues, patriarcals i també en la semita i jueva. Els evangelis de la infància destaquen el protagonisme de Maria en Lc 1-2  enfront del seu silenci en Mateu 1-2. I en els anys del ministeri  públic destaca el grup de dones deixebles de Jesús (8,2-3; 23,49-55; 24,10). A la seva obra desfila una àmplia galeria de figures femenines: Elisabet, Maria i Anna als evangelis de la infància (Lc 1-2), la viuda de Sarepta (4,26), la sogra de Pere (4,38), la viuda de Naim (7,11-18), la pecadora perdonada (7,36-50), les germanes Marta i Maria (10,38-42); l'ofrena de la pobra viuda (20,1.4).

5.3. L'Esperit Sant en l'obra de Lluc

L'acció de l'Esperit Sant, l'esperit de Jesús, té un protagonisme de fons tant a l'evangeli com al llibre dels Fets dels Apòstols, especialment als inicis.

* Citem alguns textos relatius a l'evangeli: l'esperit i la concepció virginal (1,35), Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant en la visitació (1,41), Zacaries quedà ple de l'Esperit Sant i canta el Benedictus (1,67), de Simeó es diu que “l'Esperit Sant estava en ell” i que l'Esperit Sant li havia revelat (2,25-26); l'Esperit es manifesta en el baptisme de Jesús (3,22), el condueix al desert (4,1), el fa portador de la Bona Nova (4,14.18), fa saltar Jesús de joia (10,21), en el Parenostre Jesús ens fa demanar l'Esperit Sant (compareu Lc 11,13 amb Mt 7,11); a l'hora de la persecució, “l'Esperit Sant us ensenyarà el que heu de dir (12,12), “jo -diu Jesús- enviaré damunt vostre la promesa del meu Pare; quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força de dalt (24,49).

* A Actes s'empra 54 vegades la paraula esperit en referència a l'Esperit Sant.

D'elles, 36 vegades designa la presència o acció normal de l'Esperit (1,2.8.16; 2,17.18.38; 4,8,25; 5,3.9.32; 6,3.5.10;  7,51.55; 8,15.17; 9,17.31; 10,19.38; 11,12.24.28; 13,4.9.52; 15,28; 19,2.21; 20,22-23.28; 21,4; 28,25).

I les altres 18 designen certes manifestacions extraordinàries com  la Pentecosta: sigui referint fets 2,4; 4,31; 10,44-45.47; 13,2; 19,6; 21,11; sigui al·ludint a manifestacions extraordinàries: 1,15; 2,33; 8,18-19.29.39; 11,15-16; 15,8; 16,6-7.

5.4. Una Església universalista

Això resulta especialment tematitzat a Actes, el llibre consagrat al temps de l'Església.

Però es destaca ja a l'evangeli i des dels inicis: els àngels de Betlem cantem “pau a la terra als homes que estima el Senyor” (2,14); Simeó parla de la “·salvació que heu disposat davant de tots els pobles, llum que es revelarà als pagans (2,30-32); la genealogia de Jesús remunta fins Adam, pare de tota la humanitat (3,38); l'evangeli es contextualitza en el marc de la història universal (2,1-2; 3,1-2); el relat exclusivament llucà de la missió dels 72 deixebles, símbol de totes les nacions del món (10,1-12); l'evangeli es predicarà a tots els pobles, començant per Jerusalem (24,47).

 

6. LLUC  EN  EL  LECCIONARI  C

6,2, Advent:

El primer diumenge és una visió de la fi del món. del final de l'evangeli

Els altres tres diumenges, propi d'Advent, Joan Baptista (2) i Verge Maria (visitació)

 

6.2. Nadal:

Mitjanit i matinada: Naixement de Jesús i adoració dels pastors, de Lluc

Dia: Pròleg de Sant Joan

Sagrada Família. Jesús perdut i trobat al temple, segons Sant Lluc

Cap d'Any; circumcisió, de Lluc

Epifania: text de Mateu sobre els Mags

Baptisme de Jesús: text del baptisme, segons Lluc.

Segon durant l'any: Joan: les noces  Canà

6.3. Quaresma:

Relats  de Lluc sobre: temptacions de Jesús, transfiguració

Tercer diumenge: invitació a convertir-se. Paràbola de la figuera

Quart: Fill pròdig

Cinquè: perdó de l'adúltera a Joan 8 (text llucà?)

Rams: Processó de Rams i Passió segons sant Lluc

6.4. Pasqua:

Vetlla Pasqual: Resurrecció segons sant Lluc

Dia de Pasqua. Sant Joan

Diumenges de Pasqua: textos de Sant Joan (aparicions, Bon Pastor, manament de Jesús...)

Ascensió: Text segons sant Lluc.

Pentecosta: text d'Actes a lª lectura. Joan a l'evangeli. També a Santíssima Trinitat.

Corpus: Lluc, multiplicació dels pans.

6.5.Durant l'any:

A partir del diumenge 3er: lectura semicontinuada de Lluc a partir del capítol 4:  Jesús a la sinagoga de Natzaret.


PARRÒQUIA DE SANT OT

      LA SEU D'URGELL 

                               ELS FETS  DELS  APÒSTOLS

1. Nom

Anomenem "Fets dels Apòstols" al llibre del Nou Testament que explica el naixement i desenvolupament de l'Església, desprès de Jesucrist.

El nom "Praxeis" es deu, suposadament, a un gènere literari grec que explicava les obres de personatges eminents (Alexandre el Gran, Apoloni de Tiana...). Aquí els herois seran els apòstols Pere i Pau.

2. Autor

Els exegetes coincideixen en defensar que n'és l'autor Lluc, el mateix que escriví l'Evangeli.

La designació més antiga la tenim al Pròleg Antimarcionita de Lc (entorn dels anys 160-170) "... desprès, el mateix Lluc escriví els Fets dels Apòstols".

De fet, sembla tractar-se d'una sola obra en dues parts.

Entre els arguments que s'exposen per a dir-ho, hi destaca:

- Els primers versets d'ambdues obres:

  . s'adrecen al mateix destinatari;

  . la segona pressuposa la primera.

- La continuïtat temàtica del relat.

- El mateix estil i vocabulari.

 

3. Data i lloc

 Donant com a probable la data del 80-85 per a la redacció de l'evangeli, el llibre dels Fets dels Apòstols no és gaire posterior. Possiblement s'escriviren amb molt poc temps de diferència. Posem entre el 85-90 (?). No tenim dades per apuntar un lloc de redacció.

 

4. Intencionalitat de l'obra

La segona part de l'obra de Lc desenvolupa l'expansió del cristianisme sota l'impuls de l'Esperit que mou els testimonis del que Jesús havia fet i ensenyat. Continua la narració històrica i fixa l'atenció en l'activitat de dos testimonis qualificats, Pere i Pau.

De fet, la intenció del llibre dels Fets dels Apòstols es declara de forma programàtica a 1,8: "sereu els meus testimonis a Jerusalem, a Judea i Samaria i fins als extrems de la terra".

El llibre dels Fets mostra com el cristianisme trenca la matriu jueva i es converteix en una religió universal. Descriurà com, pas a pas, la Paraula de Déu es difon, des de l'església mare de Jerusalem, a Samaria (8,1.5), Judea (8,26), Cesarea (8,40), Galilea (9,31), Damasc (9,2), Fenícia, Xipre i Antioquia (11,19), per les províncies romanes de Cilícia, Galacia, Asia, Macedònia, l'Acaia... fins a la mateixa Roma (28,16).

Pròpiament es tracta d'un assaig teològic on -entre la història, la teologia, l'apologia i l'idil·li- es descriu el desenvolupament de l'Església per al coneixement dels creients vinguts de la gentilitat.

5. Composició

En la seva composició, hi podem destacar enmig de l'estil narratiu, abundants:

- sumaris: resums concisos de l'activitat durant períodes més o menys amples de temps: 2,42-47; 4,32-35; 5,11-16; 1,14; 6,7; 9,31; 12,24; 16,5; 19,20; 28,30-31.

Algunes vegades els sumaris són numerals: 2,41; 4,4; 5,14; 6,17; 9,31; 11,21.24; 12,24; 14,1; 19,20...

- discursos (una tercera part del llibre està dedicada a discursos de

. Pere: 2,14-39; 3,11-26; 4,8-12; 5,29-32; 10,34-43, i de

. Pau: 13,16-41; 17,22-31; 20,18-35; 22,3-21; 24,10-21; 26,1-23; 28,17-20.25-29.

 

 

6. Divisió del llibre dels Fets dels Apòstols

Hi ha diverses maneres de dividir el llibre dels Fets dels Apòstols. Aquí proposem una divisió comú, resseguint el relat:

1. Pròleg: 1,1-26

2. L'Església a Jerusalem: 2,1-8,1a

a)      La Pentecosta i els seus efectes: 2,1-47

b)      Guarició d’un paralític i discurs de Pere: 3,1-26

c)      Davant del Sanedrí: 4,1-31

d)      La comunitat de Jerusalem: 4,32-5,42

e)      Institució dels set  i activitats d’Esteve: 6,1-8,3

3. Primera expansió de l’Església: 8,4-12,25

a)      A Samaria i apostolat de Felip: 8,4-40

b)      Vocació i primera activitats de Saule: 9,1-30

c)      Missió de Pere entre els gentils : 9,31-11,18

d)      Temes diversos en el relat : L’Església d’Antioquia, mort de Jaume, presó de Pere ,

    Mort d’Herodes: 11,19-12,25

4.  L’església s’escampa a tots els pobles:  Primer viatge missioner: 13,1-15,35

a)      Recorregut de Bernabé i Pau: 13,1-14,28

b)      L’Assemblea de Jerusalem:  15,1-35

5.. L'Església segueix la seva tasca evangelitzadora:

     Segon viatge missioner: 15,36-18,22

a)      Primera activitat: Filips… 15,36-17,15

b)      Pau a Atenes: 17,16-34

c)      A Corint i viatge de retorn: 18,1-22

6. L'Església treballa per enfortir la fe dels creients:

    Tercer viatge missioner: 18,23- 26,32

a)      Predicació a Efes: 18,23-19,40

b)      Per Macedònia, Grècia i Àsia Menor: 20,1-38

c)      Retorn a Jerusalem: 21,1-26

d)      Pau es pres a Jerusalem: 21,27-22,29

e)      Davant del Sanedrí: 22,30-23,30

f)      Pau presoner a Cesarea: 23,31-26,32

7. Els testimonis de l'Església arriben fins a Roma: 21,17-28,31.

a)      El viatge de la captivitat: 27,1-28,16

b)      Pau a Roma: 28,17-31