100 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Meritxell

El dimecres 8 de setembre va tenir lloc l’Eucaristia solemne en la Solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada pels sacerdots de les Valls d’Andorra. La Missa va comptar amb l’assistència de les màximes Autoritats del Principat d’Andorra encapçalades pel Cap de Govern i la Síndica General, així com els Presidents dels Grups Parlamentaris i els representants de totes les Parròquies del Principat d’Andorra. Els cants foren solemnitzats pel Cor dels Petits Cantors d’Andorra. A causa de la pandèmia l'aforament fou limitat i una representació de fidels de les 7 Parròquies del Principat d'Andorra va poder assistir a la celebracó eucarística.


Aquest és el text de l’Homilia que va pronunciar l’Arquebisbe:

Homilia Meritxell 2021
Centenari de la Coronació
de la M. de Déu de Meritxell i de l’Himne nacional

Celebrem amb goig la gran festa de la Mare de Déu de Meritxell en el centenari de la seva coronació canònica. Per això us invito a renovar la nostra fe i la nostra esperança. Imitem la nostra Mare celestial en l'acceptació de la voluntat de Déu. I comprometem-nos a estimar-nos i a començar un nou curs, amb esperança renovada. Que la participació en aquesta eucaristia ens ompli d’alegria i ens faci testimonis de la fe, de la resurrecció i de la vida. Continua essent un compromís important enmig de la pandèmia que encara dura. El Sant Pare Francesc vol que preguem la Mare de Déu pel final de la pandèmia, per la cura dels malalts, per la distribució justa i solidària de les vacunes als països pobres i per la recuperació econòmica que ens salvi dels errors passats i ens reorienti en el respecte de l’equilibri ecològic.

Setembre marca la represa de les coses “normals”, que retornen amb la seva bellesa, però també amb la seva grisor i a vegades amb un cert desencís, perquè potser esperem massa del que la vida ens hauria de donar en aquest món i ens aclaparen els problemes. Déu porta el rumb de la història i no ens deixarà mai. Ens convé tornar a reflexionar sobre la manera com ens sabem prendre la vida, els problemes, els fracassos i les possibilitats. Hem d’aprendre a ser feliços, que és tot un art.

El papa Francesc el mes de juny passat va recordar que “ens cal una mirada nova sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat, cultivant en aquests temps de pandèmia la confiança d'estar en les mans de Déu i, al mateix temps, esforçar-nos tots per reconstruir i recomençar, amb paciència i constància. per així sortir bé de la pandèmia.” Ho confiem a les mans de la nostra Mare celestial.

Com destaca el Director de la Càtedra de Pensament cristià del nostre Bisbat, Dr. Francesc Torralba en el seu llibre recent, “Viure en l’essencial”, les crisis són ocasions per revisar la nostra manera de viure i abordar el futur des d'una nova mentalitat. ¿Què hem après en el confinament? La crisi global causada per la pandèmia del Covid-19 ens ha permès redescobrir valors com tenir cura dels altres, la gratitud, la humilitat, la solidaritat, la paciència, la perseverança, la generositat i l'entrega, que rarament ocupen un lloc de prestigi en la nostra societat. Només des d’aquests valors afrontarem correctament el tsunami social i econòmic que ha començat a colpejar les nostres vides. Amb la confiança posada en la Verge Maria, repensem en aquest nou curs que ara comença, com vivim i com ens relacionem, com produïm i consumim, i tractem d'imaginar un futur diferent, un altre món possible per a nosaltres i les generacions futures.

“Feliç tu que has cregut”, li va dir Elisabet a la seva cosina la Verge Maria. Ella és model de fe per a tots els deixebles de Jesús. I acompanya el poble de Déu amb el seu exemple i la seva protecció.

Avui fa cent anys, l’Arquebisbe metropolità de Tarragona, el Cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, amb el seu amic, el nostre Bisbe d’Urgell i Príncep de les Valls d’Andorra, Mons. Justí Guitart i Vilardebò, van coronar canònicament la imatge de Jesús i de Maria. El Síndic general d’aquell moment M.I. Sr. Josep  Gresa s’havia adreçat al poble andorrà mesos abans, per dir-los que “l’amor a Maria, elevant i transfigurant l’amor al país, ha format d’ambdós una espècie de patriotisme sobrenatural”. Els andorrans i les andorranes respongueren a la invitació del seu Síndic amb una capta perquè l’orfebre Joaquim Cabot de Barcelona elaborés la corona per a la Mare de Déu de Meritxell i per al seu fill, que avui llueixen davant l’altar d’aquesta Basílica-Santuari. El Consell General afirmava: “Per patrona us aclama el Consell amb gran amor, que sou d’Andorra el tresor”. D’això fa un segle. Ho commemorem amb agraïment i en donem gràcies a Déu!

Festejar la coronació ens ensenya que han d’anar units el culte litúrgic, la caritat envers el pròxim i l’apostolat cristià. I que de fet, som els fidels mateixos la veritable corona de la Reina celestial.  La corona de la imatge de la Mare de Déu la reconeix com a Reina i Senyora de les nostres Valls. I la proclama benaurada perquè el Senyor ha fet en Ella meravelles. Per això demanem que els valors evangèlics siguin els qui fecundin el nostre país: els valors que posen per damunt de tot l’amor; la recerca de la reconciliació i la pau; el servei al bé comú i a la dignitat de les persones; la valoració constant de la unitat i la tradició en les coses essencials de la nostra pàtria andorrana, i alhora l’obertura a la fraternitat universal amb els altres pobles i cultures del món, amb la preocupació pels necessitats i els vulnerables. Santa Maria a Meritxell ens ensenya el camí de la fidelitat a l’Evangeli que l’Infant porta a la seva mà esquerra, prop del seu cor, mentre ens allarga la seva mà petita però molt poderosa. Deixem-nos tocar per aquesta mà!

També avui s’escauen els cent anys de l’estrena de l’Himne oficial del nostre país, el qual amb la bandera i la figura dels dos Coprínceps, Caps de l’Estat, són els tres signes més alts de representació del nostre Principat, i als quals tots rendim homenatge, reverència i respecte. La lletra del nostre himne fou obra del mateix Bisbe i Príncep de les Valls d’Andorra el valencià Mons. Joan Benlloch i Vivó, i la música del fill il·lustre de Sant Julià de Lòria Mn. Enric Marfany i Bons. Aquest himne ens fa adonar que venim de molt lluny, del mateix emperador Carlemany, el nostre pare, i que se’ns ha donat vida per la nostra Mare de Déu de Meritxell. Som nació pubilla, enmig de dues grans nacions germanes, però sempre neutral i pacífica. Poble creient i lliure, com sempre volem ser, amb la grandesa mantinguda del tresor dels nostres furs i amb la defensa dels nostres dos Coprínceps. Bella síntesi que amb la vivacitat de la música de Mn. Marfany ens esperona de forma vibrant a la unió com a poble, perquè la força, unida es fa més forta: Virtus, Unita, Fortior!


Al final de la Missa, com és costum, però enguany amb més solemnitat si cal, es es va cantar l’Himne Andorrà, estrenat en la Coronació de la Mare de Déu ara fa cent anys. I també es van cantar els Goigs a la Mare de Déu de Meritxell.

Acabada l’Eucaristia el Copríncep episcopal acompanyat del Cap de Govern i la Síndica va venerar la imatge de la Mare de Déu i va poder saludar personalment les autoritats andorranes assistents a l’Eucaristia.