Más de 400 personas asisten a la romería de San Josemaría

Más de 400 personas asistieron a la eucaristía que se celebró el domingo día 2 de julio en la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria para conmemorar el 80 aniversario de la llegada de San Josemaría, fundador del Opus Dei, a Andorra.
La Eucaristía fue presidía por el Vicario de la Prelatura del Opus Dei en Andorra y Cataluña, Mn. Ignasi Font y por el Rector de la Parroquia, Mn. Josep Chisvert. A la Eucaristía asistieron el Ministro de Sanidad, M.I. Sr. Carles Álvarez Marfany y los Cónsules de la Parroquia, Hbles. Sres. Josep Miquel Vila Bastida y Julià Call Reis.
En su homilía Mn. Font destacó cómo Andorra fue tierra de acogida para todos los fugitivos que, como San Josemaría escapaban de un país en guerra. San Josemaría llegó a Andorra el 2 de diciembre de 1937 huyendo de la guerra para poder pasar al otro lado continuar, de este modo, la tarea apostólica que había comenzado en 1928. En la iglesia de San Julián diciembre desde hace 5 años hay una escultura de San Josemaría orante que conmemora este hito.
Entre las personas que han acudido a la romería había gente de toda Andora y de ciudades de Cataluña como Lleida, Girona y Barcelona. Después de una visita guiada a Mas de Alins, se hizo una arrozada popular en los Prats del Gastó  que terminó con un vuelo de cometas.


Homilia: 
 

Aplec de sant Josepmaria, Sant Julià de Lòria

Benvolgut Mn. Pepe Chisvert, rector de sant Julià de Lòria, Molt Il·lustres i Honorables autoritats, fidels tots,

Vull agrair en primer lloc que se m’hagi convidat a presidir aquesta eucaristia en la celebració del tradicional aplec de sant Josepmaria, coincidint, a més, en el 80 aniversari de la seva arribada a Andorra, després de travessar els Pirineus.

Sant Josepmaria sempre va restar molt agraït per la bona acollida que va trobar a Andorra el desembre de 1937, després de tantes penalitats viscudes els mesos anteriors. Com tots sabeu, en aquesta església va poder resar, només arribar a Sant Julià de Lòria aquell 2 de desembre. Ho representa molt be l'expressiva escultura que teniu, que va beneir l’anterior prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, amb l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives. Sant Josepmaria, de genolls, adorant l’eucaristia, amb la mirada fixa al sagrari del retaule barroc, situat, com llavors, al presbiteri de l’antiga església romànica, que ara és capella lateral.

Certament, Andorra és un poble acollidor. És «terra d’acollida». És l’exemple que hem sentit a la primera lectura: aquell matrimoni sunamita, gran, sense fills, que acull a casa seva amb generositat Eliseu, que va de camí. Després, Eliseu, agraït, intercedeix davant Déu perquè pugin tenir un fill. És el premi a la seva generositat.

També el Senyor ens recorda a l’evangeli d’avui la importància de saber acollir: «Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. (...) tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa». Ser generós amb el proïsme, veient a Crist en ell. I el Senyor no deixa de recompensar.

Mons. Joan Enric Vives, amb motiu del 75 aniversari del pas de Sant Josepmaria ens ho recordava en un article al full dominical de la diòcesi:

Fa 75 anys vam acollir un sant. Els andorrans mostraren amb fets -sabent-ho o no- el valor de la gran virtut de la caritat, en ajudar Sant Josepmaria i tots aquells homes i dones forçats a viure el camí dels fugitius. I ens estimulen a fer-ho a nosaltres avui envers tota mena de persones necessitades. De fet, en tot foraster hi ha amagada la presència del mateix Déu. «Era foraster i em vau acollir» diu Jesús a l’Evangeli (Mt 25,35), i és Ell que proclama «feliços els compassius, perquè Déu se’n compadirà» (Mt 5,7). Entre nosaltres es féu realitat l’Evangeli: «Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa» (Mc 9,41).

En una societat que es diu -enganyosament- del «benestar» el cristià te especial responsabilitat de saber acollir, fer seves les necessitats dels demés: de qui està sol, del malalt, de qui li manca feina, d’aquella família amb dificultats,... El Papa Francesc ens parla amb força de sortir a les perifèries: tanta gent allunyada de la fe a qui podem tendir ponts de comprensió, acompanyar i ajudar a retrobar el sentit de les seves vides. I no hem d’anar molt lluny: són els companys de feina, les amistats, els familiars,... No perdem de vista que tots els cristians estem cridats a ser llum; a transformar el món. És la crida universal a la santedat que sant Josepmaria es va sentir cridat per Déu a difondre des de l’any 1928: que tot cristià és fill de Déu i està cridat a portar la llum de Crist allà on és, al mig del món, sense necessitat de sortir del que és la vida ordinària.

Ens ho diu així al núm.1 de Forja:

«Fills de Déu. - Portadors de l'única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres.

-El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini... De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senderes que menen fins a la vida eterna.»

Però quin és el «secret» per dur-ho a terme?, per poder ser bona «terra d’acollida»?

Ens ho explica sant Pau, a la carta als cristians de Roma que acabem de llegir: hem estat «batejats en Jesucrist, (...) submergits en la seva mort, (...) sepultats amb ell» per a ressuscitar i viure amb ell. Nosaltres som «morts pel que fa al pecat» però vivim «per a Déu en Jesucrist».

Viure «en Jesucrist». Aquesta és la identitat de tot cristià: ser Crist. L’actual prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, a la carta programàtica que ha escrit al mes de febrer insisteix molt que tota la nostra vida -la de tot cristià- ha d’estar fonamentada en el tracte i l’amistat amb la persona de Jesucrist. D’aquest tracte en la pregària i en l’eucaristia sant Josepmaria va treure forces per creuar els Pirineus fins arribar a Andorra i després per seguir l’impuls de l’Esperit per fer l’Opus Dei arreu del món. És el camí de la identificació amb Crist, a que tots els cristians hem d’aspirar: ser el mateix Crist. Només així podrem -com una conseqüència lògica- donar-nos als demés com Crist mateix es va donar.

Què bonic és que a Andorra les esglésies sempre estiguin obertes, per facilitar aquesta trobada personal amb Jesús. Siguem persones que busquen el Senyor al sagrari, que venim a parlar amb Ell, a fer-li companyia, que acudim a retrobar l’amistat amb Ell al sagrament de la Reconciliació per purificar-nos del pecat, que participem a la Santa Missa, que el rebem a l’Eucaristia. Així portarem la llum del Senyor als nostres ambients, que hem de santificar; transformar. I no cedirem a la temptació de fugir, d’inhibir-nos o -el que seria pitjor- acostumar-nos a una societat que ignora Déu.

A Sant Josepmaria li agradava referir-se a «Estimar el món apassionadament»; així va voler titular una de les seves homilies molt treballada, per ressaltar de manera plàstica cóm s’ha de sentir tot cristià -arrelat fortament en Crist- com a ciutadà que és del món.

Tenim, com sempre, el recurs confiat a la Mare de Déu. Sant Josepmaria va començar aquesta travessa dels Pirineus en busca de la llibertat de la mà de la Verge Maria. A Pallerols de Rialb, en moments d’especial angoixa i foscor, va trobar en una rosa el consol de la Bona Mare, que el confirmava en el seu camí. Aquesta rosa va acompanyar sant Josepmaria tot el Pas, i ara es conserva a l’església prelatícia de l’Opus Dei, Santa Maria de la Pau, a Roma, on està enterrat.

Sant Josepmaria era molt marià. Aprenguem d’ell a tractar amb confiança la nostra Mare.  Ella ens aconseguirà la generositat que necessitem per sortir de nosaltres i acudir a les necessitats dels qui ens envolten, sabent acollir i comprendre.

Sant Josepmaria, el 2 de desembre de 1937 va poder agrair en aquesta església de Sant Julià de Lòria la protecció de la Mare de Déu de Canòlich en el seu pas dels Pirineus. També nosaltres li demanem la seva protecció, amb l’estrofa final dels seus goigs:

            Puig que sou dels cels, Senyora
            i del nostre territori,
            siau la nostra advocada,
            Mare de Déu de Canòlich.

Bendición de una campana en Tavascan

El domingo 2 de julio del Arzobispo de Urgell acompañado del rector de St. Bartomeu de Tavascan (municipio de Lladorre) Mn. Joan Dies, celebró con alegría la Eucaristía dominical en el pueblo y al final de la misa bendijo una nueva Campana, que ha sido llamada Bartomeua, Maria de les Neus i Simeona, y que es gemela de la que fue bendecida en 1901 y que se encontraba bastante deteriorada y era imposible de ser reparada, como en un primer momento se quería hacer.
Fue acogido por el Alcalde del municipio de Lladorre, Ilmo. Sr. Salvador Tomás Bosch, y por la Junta de vecinos que ha tenido mucho interés en esta reposición de una nueva campana, y ha hecho muchos esfuerzos para que fuera obra de muchas personas del pueblo. Las madrinas fueron las mayoralas y mujeres mayores del pueblo de Tavascan encabezadas por la mayor de ellas, de 102 años.
El Arzobispo ha remarcado en la Eucaristía la primacía de Dios en la vida del creyente, que es criatura, y que nada se le debe anteponer. "Dios sobre todo!" Remarcó que debe ser el fin más grande de la vida, y que desde Dios encontramos todas las personas y las cosas en su lugar. Y les pidió que dieran a este pulsar lugar a Dios para que nuestra vida personal y social no se pierda. Y en segundo lugar remarcó el gran don de la hospitalidad que siempre se verá recompensada, haciendo una concreción en la acogida a los emigrantes y refugiados, pero también a los diferentes, a los que más nos cueste y a los enemigos incluso.
Al terminar la misa fue bendecida la campana que el arzobispo valoró como instrumento que nos recuerda la voz de Dios, que nos hace levantar la mirada y los corazones para con el Altísimo, y también la que reúne y avisa a la comunidad por los acontecimientos más nuestros el toque de la oración y los toques de bautizo, de bodas, de difuntos y sobre todo el toque de misa cada domingo, así como de fuego o de peligros. Las campanas ritman la vida de los pueblos y las debemos querer, como hacen hoy los de Tavascan y los amigos de todo Lladorre y Vall de Cardós. Después todo el mundo ha podido hacer sonar la nueva campana, y posteriormente fue izada en el campanario. Su gemela deteriorada será puesta en la iglesia en lugar de honor, pues había sido promovida con el esfuerzo y las donaciones materiales de todo el pueblo.
La nueva campana Bartomeua, Maria de les Neus i Simeona, pesa unos 300 kgs. suena con el tono de La y ha sido construida por PACCARD Fonderie de Cloches, una Fundición de Sévrier (Francia) y el yugo por la empresa ERMEC de Barcelona.

Romería en la ermita de St. Pere Somont

“Venim a la teva ermita, voltada de solitud, 
perquè ens guardis la collita i ens conservis la salut. 
Esperem amb confiança que ens duràs a fi de bé. 
En l’amor i l’esperança, arrela la nostra fe.” 

"Venimos a tu ermita, rodeada de soledad, 
para que nos guardes la cosecha y nos conserves la salud. 
Esperamos con confianza que nos llevarás para bien. 
En el amor y la esperanza, arraiga nuestra fe.
(Un versículo de los gozos a San Pedro de Somont, de Josep Espart Tressens, de Organyà). 

Es tradición que cada año, el Domingo después de San Pedro y San Pablo, a 3kms. de La Seu de Urgell, sobre una colina, en la Ermita de San Pedro de Somont, se celebre una Eucaristía muy familiar y muy vivida, orando por los difuntos de este año y por la buena cosecha.
También este año se ha celebrado la Eucaristía, el día 2 de julio, preparada con mucho cuidado y devoción por algunos feligreses y devotos del Santo, a las 10 de la mañana. Ha presidido la Eucaristía Mn. Xavier Parés, rector de la Parroquia de Sant Ot, acompañado de un buen número de fieles y colaboradores de la Parroquia. Al final de la Misa han cantado los gozos del Santo, con letra de Josep Espart Tressens, de Organyà, y música de Mn. Albert Vives, canónigo de La Seu d'Urgell.
Fuera de la Ermita, en un entorno muy bonito en plena naturaleza, se ha compartido la torta y vino dulce que ayuda a enriquecer y mantener esta hermosa tradición y también los valores de la amistad y hermandad.

Inauguración del Festival de Música Antigua de los Pirineos (FeMAP) en La Seu d'Urgell

El sábado 1 de julio por la noche tuvo lugar en La Seu d'Urgell la inauguración de la 7ª edición del Festival de Música Antigua de los Pirineos con un acto institucional en el salón de plenos del Ayuntamiento de la ciudad de La Seu d'Urgell que fue presidido por la Consejera de Presidencia de la Generalidad de Cataluña, Hble. Sra. Neus Munté; el Alcalde de la ciudad de La Seu d'Urgell, Ilmo. Sr. Albert Batalla y donde asistió el Vicario General de la Diócesis, Mn. Josep M. Mauri. En sus parlamentos las Autoridades destacaron la buena relación existente de colaboración entre el Obispado de Urgell y la organización del Festival de Música Antigua de los Pirineos.
A continuación las Autoridades se desplazaron a la Catedral de Santa María de Urgell donde fueron recibidos por el Arzobispo de Urgell y Copríncipe Episcopal de Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, y el Decano Mn. Xavier Parés, que dieron la bienvenida al templo a la Consejera, los Directores generales y a las otras Autoridades. Juntos visitaron algunas de las recientes obras de restauración de la Catedral y del Claustro románico adyacente.
El concierto inaugural del Festival de Música Antigua de los Pirineos Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat a cargo del Coro Francesc VallsMagister Petrus y el Esbart Dansaire de Rubí, con dirección artística de Pere Lluís Biosca, que se llevó a cabo en la Catedral de Santa María de Urgell, fue una armoniosa combinación de canto y danza que desvela el interior del Libro Rojo de Montserrat, un manuscrito de finales del siglo XIV, donde encontramos los cantos y las danzas que los peregrinos pedían a los monjes para entretenerse durante la noche. Las danzas presentan signos coreográficos de los más antiguos de Europa. El Coro Francesc Valls (de la Catedral de Barcelona), precursor de la recuperación del canto de la Sibila, Magister Petrus, dedicado a la reconstrucción e interpretación de la música de los períodos románico y gótico y el Esbart Dansaire de Rubí, especialista en la representación de danzas tradicionales catalanas, adentraron a los asistentes en el mundo popular del s. XIV a partir del canto y la danza.
El FeMAP 2017 ofrecerá durante el verano 49 conciertos de alta calidad musical en 23 municipios pirenaicos. En el siguiente enlace se puede consultar el programa de conciertos programados: http://www.femap.cat/concerts/propers-concerts