Actuaciones patrimoniales en Canillo y Bossòst

En la iglesia parroquial de Canillo (Principado de Andorra) se han descubierto pinturas muy probablemente de finales del siglo XIX, obra del pintor de Coll de Nargó Josep Oromí, que hizo en aquella época gran cantidad de decoraciones murales en iglesias del Principado de Andorra. El descubrimiento de las pinturas, que ahora serán estudiadas para evaluar su estado y su iconografía, se hizo al instalar de nuevo el retablo de la Purísima Sangre que había sido restaurado por el Área de Bienes Muebles del Departamento de Patrimonio cultural del Gobierno de Andorra. Las primeras imágenes descubiertas muestran la Pasión de Cristo con muchos elementos simbólicos que le son propios.

La iglesia románica de la Purificación de Bossòst será reforzada en los próximos días en una actuación de urgencia para evitar grietas en su campanario. Se levantará un andamio de refuerzo estructural interior y exterior del campanario y se confeccionará un estudio geotécnico del entorno del campanario, para saber el tipo de actuación que hay que llevar a cabo. El templo de la Purificación de Bossòst es una construcción del siglo XII, de planta basilical de tres naves.

Celebración de la Virgen de la Alegría

Durante el Adviento y como ya es una costumbre en los últimos tres años, el ámbito de la Fe de la Fundación Esplais Santa María de Nuria (FEMN) organizó la celebración de la Patrona de los centros recreativos de nuestro Obispado, la Virgen de la Alegría. Un año más acogió la celebración el pueblo de Penelles, donde está la sede de la FEMN de nuestro Obispado, y con el pueblo de Penelles, su gente y muy especialmente los niños y monitores del esplai penellenc "La Freixa" .
Este año la Misa se celebró el sábado 17 de diciembre en la iglesia vieja de Penelles, que últimamente ha restaurado el Ayuntamiento como espacio de actividades del municipio. La celebración eucarística presidida por Mn. Jaume Mayoral contó con la presencia del Alcalde de Penelles y Diputado Provincial, Ilmo. Sr. Eloi Bergós, el Presidente de la FEMN. Sr. Eloi Villalta con otros miembros de la Fundación, también un año más participaron la familia Raich Roca que regaló la imagen de la Virgen, y de una manera especial los grandes protagonistas de la fiesta los niños y niñas del esparcimiento parroquial.
Una celebración acompañada en los cantos por el mismo grupo de la Fe-FEMN. En un altar sencillo donde estaba la imagen de la Virgen de la Alegría, adornada con el fular de la Fundación diocesana. Durante la misa el nacimiento hablaba a los participantes de la pequeñez y a la vez la grandeza del que ha de venir en esta Navidad. Dentro de una sencilla caja de madera el pesebre recordaba las muchas familias de todo el mundo que viven la pobreza y las dificultades en estos días de la Navidad, con una mirada de solidaridad por los refugiados y los sin techo.
Los textos del Misterio de la Navidad resonaron en la voz de tres niños del esparcimiento, Martín, Miriam y Martín, una voz que invitaba a trabajar por un mundo mejor donde la alegría y la esperanza fueran muy presentes entre todos, y especialmente los niños. Se cantó el Himno de la Virgen de la Alegría y como recuerdo de la Fiesta celebrada, Manel, un chico del pueblo muy querido por todos, repartió un espléndido punto de libro entre todos los asistentes a la celebración.
Terminada la Misa se compartió un muy sabroso y dulce chocolate que preparó la Asociación de Mujeres de Penelles y que gustó mucho a mayores y pequeños. Y para redondear el Encuentro aún hubo tiempo para poder escuchar el Poema de Navidad, el gran texto de Josep Maria de Sagarra, interpretado por Pedro Reich como rapsoda y los cantos de los villancicos por Montserrat Torà. Se convirtió en un hermoso día para recordar que la Virgen y su Hijo quieren que una gran sonrisa acompañe el día de nuestros centros recreativos y también de nuestras vidas.

Visita y bendición del Belén de las Monjas Clarisas de Balaguer

La tarde del sábado 17 de diciembre, al finalizar el receso para los fieles de Urgell que el Arzobispo había predicado a más de 60 fieles de la Diócesis, los participantes y el Sr. Arzobispo se trasladaron al Monasterio del Santuario del Santo Cristo de Balaguer que acoge las Monjas Clarisas para desear una feliz Navidad a la comunidad y bendecir el pesebre que la comunidad prepara cada año. En un clima gozoso de hermandad se cantaron cantos de Navidad delante del pesebre.
Mons. Joan-Enric Vives bendijo el pesebre y los presentes con una sencilla oración y deseó una Feliz Navidad en la Comunidad de Monjas Clarisas y a los participantes en el receso, y animó a orar durante algún rato de las fiestas que se acercan ante las imágenes de la Sagrada Familia en Belén.


Retiro de Adviento para los Fieles de Urgell

El sábado 17 de diciembre del Arzobispo de Urgell Mons. Joan-Enric Vives predicó el retiro para los fieles de Urgell en la Casa de Espiritualidad del Santo Cristo de Balaguer donde participaron unos 60 fieles de toda la Diócesis, entre ellos, los seminaristas de Urgell y diversas comunidades de Vida consagrada y muchos laicos, con los alumnos de la Escuela de Formación Permanente de la Diócesis.
En un clima de silencio y oración, el receso impartido por Mons. Vives, contó con tres charlas, que siguieron el hilo de la lectivo divina sobre las 3 lecturas de la Palabra de Dios del Domingo IV de Adviento.
El retiro cerró la noche con la celebración de la Eucaristía del domingo IV de Adviento en la Capilla de la Casa de Espiritualidad del Santo Cristo de Balaguer.
LOS ESQUEMAS DEL RETIRO fueron estos:

Recés 2016.- 1ª meditació

1.- Entrem al Recés a la recerca del Senyor que arriba.
  • Silenci, repòs, lloc tranquil, capella, escoltar, donar temps, cercar la pau de Déu
  • Moisès: “Descalça’t que el lloc que trepitges és sant!” (Ex 3,5)
  • El cec de Jericó: “Què vols que et faci? – Senyor, que hi vegi!” (Mc 10,51)
  • Què ens acompanya a cadascú en aquest Recés, com hi venim? què visc?:
Guerra i violència, Crisi, pobresa + pobresa enquistada, economia mal plantejada de fons?
Malalties i mort de persones estimades, soledat i debilitat de la vida?
Perills i amenaces: personals i del nostre món?
Pocs fruits en el testimoniatge? Descreença de molts?
Moltes pors. ¿Hi pot haver lloc per a l’esperança?.

“Maria, no tinguis por” (Lc 1,30).- “Josep, no tinguis por” (Mt 1,20)

2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la

ü  El Diumenge de la Paraula, demanda del Papa Francesc, i dels Bisbes de Catalunya.- “La vostra Paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí!” (Sl 118,[119] 105)

ü  Tots podem fer recés, a través de la Paraula que cada diumenge és proclamada. És la lectio que fem avui.

Lectura primera Isaïes 7,10-14 (Diumenge IV d'ADVENT /Cicle A)

«En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel».

Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor».

Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: ¿No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel».
 

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments dins els mars,

i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

Qui pot estar-se al recinte sagrat?

El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,

que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,

rebrà els favors del Déu que salva.

Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,

per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

 
3.- Reflexions:
  • Demana!.- Atrevir-se a ser humils per demanar. Cal sentit de la feblesa del qui demana, i de la grandesa d’Aquell a qui s’acudeix.
  • Explicar-li a Déu el que tu necessites, i els altres, i l’Església, i el món
  • La llum de Déu ens fa veure que no hem de dirigir nosaltres les coses, sinó acceptar que sigui Ell qui porti la història, amb la seva Providència. I no ser “pesats”. Viure en l’abandó confiat.
  • I Déu respon: Cal acollir el signe dèbil d’una noia verge i d’un fillet, l’Emmanuel = Déu amb nosaltres. Ell és el Príncep de la Pau! El qui dóna Consol! El Salvador!
  • Amb el salmista voler ser de “cor sincer i mans sense culpa, sense confiar en déus falsos, ni enganyar”.
* Resum: Demanar, confiar, abandonar-se, creure i convertir-se

.....................................

Recés 2016.- 2ª meditació

1.- Déu ens vol apòstols valents, generosos, testimonis de fe i alegria

ü  El món necessita de Jesús, del Salvador

ü  Mirar la natura, a l’hivern, que espera, cova les llavors, silenciosament està activa i operant, prepara la primavera. Déu sempre prepara la primavera.

ü  Mirar la ciutat de Balaguer des de dalt; el món: tantes llars i persones, multituds d’arreu, gent sola, pobres... que “són com ovelles sense Pastor” (Mc 6,34).

ü  “Qui hi anirà, qui hi enviaré?”“Aquí em teniu, envieu-m’hi!” (vocació Isaïes 6,8)

2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la

Lectura segona Romans 1,1-7 (Diumenge IV d'ADVENT /Cicle A)

Jesucrist, del llinatge de David, Fill de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l'esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d'entre els morts.

Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.

3.- Reflexions:

·        Pau, un deixeble que havia estat perseguidor. Déu escull qui vol; no pels mèrits. “No m’heu escollit vosaltres a mi, sinó jo a vosaltres” (Jo 15,16). Ens ajuda a veure que Nadal no és festa intimista o infantil... Ens fa apòstols!

·        Som servents de Jesucrist.- Sense cap mèrit nostre, servidors. El servei fa lliure. Fem el que ens manen, el que podem. Ser servidor de tots. Servidors del Regne de Déu, com Jesús el predica.

·        Apòstols = enviats; missioners del seu nom. Sense res propi, amb la Paraula de Déu, amb un estil auster i pobre, perquè siguem creïbles. Perquè el món cregui. Amb amor.

·        Anunciar la Bona Nova de Déu.- Alegria dels qui anuncien l’Evangeli. Que és Jesucrist, Fill poderós de Déu des que va ressuscitar. No teories sinó una persona: aquesta és l’essència del Nadal, i el que atreu de les narracions de la infància de Jesús. Només l’amor és digne de fe, convenç, atreu.

·        Enviats a tots els pobles. A totes les perifèries. A tocar la carn de Crist. Església missionera, en sortida, hospital de campanya...

·        Desitjant per a tots: “gràcia i pau” = Misericòrdia, perdó, bondat de Déu, restauració... / i Pau, alegria, consol, plenitud, felicitat, fraternitat nova.

* Resum: Nadal ens fa apòstols.- Celebrem amb tot el sentit -just després- les festes d’Esteve, Joan, els Innocents, i la Sda. Família de Jesús, Maria i Josep.

.............................

Recés 2016.- 3ª meditació


1.- Mirem Sant Josep i Santa Maria

ü  Jesús naixerà de Maria, la seva mare, l'esposa de Josep, fill de David. Importància d’una família; de les famílies.

ü  La genealogia de Jesús és reveladora, perquè no rebutja ningú en la seva parentela tan diversa... la llei de l’Encarnació. Ni ens rebutja a nosaltres ara.

ü  Agrair els qui ens han fet conèixer Jesús al llarg de la vida, repassant la història personal dels qui ens n’han parlat, explicat, testimoniat... Identificar-los i agrair-los-ho!

2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la

Evangeli segons sant Mateu 1,18-24  (Diumenge IV d'ADVENT /Cicle A)

«Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial.

Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.»

3.- Reflexions:

·        Aquest diumenge se centra en la figura clau de la Verge Maria, i enguany també en sant Josep. És el text anomenat de l’anunciació o vocació de Josep.

·        Maria és la Mare de Déu i Mare nostra. Exemple per a nosaltres: escolta la Paraula de Déu i la medita al seu cor; "pobra de Jahvé", esperava la salvació i quan l’experimenta la comunica amb goig; la de Cor Immaculat, sense mai pecar.

·        Josep, és fill de David, i home bo. Cor ferm i generós.

·        Desitja desaparèixer, per respecte a Maria, quedant malament; o per respecte a Déu (si hagués sabut el secret), creient que no hi tenia cap paper.

·        Pensava les coses. I Déu li envia un àngel (=missatger) per a una crida inesperada, que contradiu el que sabia, que li canvia els plans... Li parla des del somni.

·        Té una missió: posar el nom de Jesús, que és “Emmanuel” (=Déu amb nosaltres), i “acompanyar-lo” tota la vida. Des del silenci, del no veure, del no revelar-se... I passarà ànsia per Jesús i el buscarà (quan es perd i el retroben al Temple).

·        Josep “la prengué a casa seva com esposa”. Ens anima a “prendre” Maria a casa. Com el deixeble estimat també farà des de la Creu: “Aquí tens la teva Mare. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva” (Jo 19,27). Maria ens porta a Jesús sempre.

·        Prendre Maria a casa: tenir-la en gran estimació, imitar-la, acudir-hi, pregar-li, encomanar-li persones i problemes, que ens desfaci els nusos difícils, que ens protegeixi ara i en l’hora de la nostra mort... ¿Què em diu avui, aquest Nadal, aquesta expressió?
 

* Resum: estimar Josep i Maria; invocar-los; que ens portin a Jesús.