El projecte pastoral d’Evangelii Gaudium a les Esglésies locals

El projecte pastoral d’Evangelii Gaudium a les Esglésies locals reuneix els Vicaris de Pastoral de les Diòcesis d’Espanya dels dies 18 al 20 de maig a Santiago de Compostel·la dins les XL Jornades de Vicaris de Pastoral, a les quals assisteixen un centenar de participants, provinents de tot Espanya, i entre ells el Vicari de pastoral d’Urgell Mn. Antoni Elvira.
Les jornades estan organitzades per la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola i s’han celebrat a l'Hostatgeria del Seminari Major de S. Martín Pinario. A la Conferència Episcopal, és el bisbe auxiliar de Barcelona, ​​monsenyor Sebastià Taltavull Anglada, qui presideix la Comissió de Pastoral que té assignada com a tasca fonamental servir la pastoral global o de conjunt de les diòcesis.
Carlos María Galli, doctor en Teologia, professor de la Universitat Catòlica d'Argentina i assessor del CELAM, ha estat el ponent principal d'aquesta trobada, que ha conclòs el dia 20 amb la seva tercera i última conferència que ha titulat "Claus d'un projecte pastoral per a la diòcesi, parròquies i grups apostòlics".  Les altres dues ponències base sobre les quals van treballar els Vicaris de Pastoral aquests dies han estat l’Evangelii Gaudium (EG) des de diferents arestes: "Antecedents d’EG. Un discerniment evangèlic per a un projecte evangelitzador" i "Continguts essencials d’EG i dimensions per a un projecte pastoral".
La constitució de Grups de reflexió sobre la recepció d’EG a les Esglésies locals i el discerniment evangèlic del context amb comunicació d'experiències a les Parròquies i UAPs (Unitats d'atenció pastoral) urbanes i rurals, van completar el treball dels Vicaris en aquestes Jornades.

Commemoració del genocidi Armeni (1915-2015)

Dilluns 18 de maig de 2015, al vespre, va tenir lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, l’acte de commemoració del genocidi Armeni (1915-2015), organitzat  per l’Arquebisbat de Barcelona, la Facultat de Teologia de Catalunya, l’Església Apostòlica Armènia a Espanya i l’Ambaixada d’Armènia a Espanya.
L’acte va ser presidit pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach,  S.E.R Bagrat Galstanyam, Cap del Departament de Pastoral Social de l’Església Apostòlica Armènia i el Dr. Armand Puig, degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, amb l’assistència de l’Excm. Sr. Avet Adonts, Ambaixador d’Armènia a Espanya, el Rvdm. P. Sasoon Zumrookhdian, Vicari Patriarcal per a Espanya i Portugal,  S.E.R. Vahan Hovhannesian, Primat de la Diòcesi de França i Delegat patriarcal per a Europa Occidental de l’Església Apostòlica Armènia, i un nombrós públic, entre el qual s’hi comptava una presència significativa d’armenis.
Després de les salutacions dels membres de la taula, el Dr. Bernard Coulie, Rector emèrit de la Universitat Catòlica de Louvain-la-Neuve, ha pronunciat una conferència sobre “El genocidi dels armenis”, en què ha detallat el drama viscut per aquest poble, la primera nació cristiana en l’antiguitat, ara fa cent anys, durant la Primera Guerra Mundial i sota el domini de l’Imperi Otomà.
L’interludi musical de l’acte ha anat a càrrec de la soprano Hasmik Isahakyan, la mezzo Shushanik Hovhannisyan i la pianista Narine Kulikyan.
Tot seguit, el Dr. Sebastià Janeras, Director del Secretariat de l’Orient Cristià de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha narrat “Les relacions històriques entre Catalunya i Armènia” des de l’Edat Mitjana i S.E.R. Bagrat Galstanyam ha explicat com l’Església armènia ha reconegut el sacrifici de les víctimes del genocidi i les ha considerades com a santes, ja que també van donar la vida per la fe cristiana.
En la clausura, el Cardenal Martínez Sistach ha dit que “amb aquest acte volem manifestar l’afecte d’aquesta Església metropolitana de Barcelona i d’aquesta Facultat de Teologia de Catalunya, al vostre estimat poble armeni que va ser la primera nació cristiana, convertida l’any 301. Un poble amb una història bimil·lenària, que custodia un admirable patrimoni d’espiritualitat i de cultura i amb un gran esperit emprenedor”. “Per als cristians, el perdó forma part de la Bona Nova de l’Evangeli. Per això, com deia el Papa Francesc en el discurs al Sínode patriarcal de l’Església Armènia-Catòlica, invoquem la Divina Misericòrdia perquè ens ajudi a tots, en l’amor a la veritat i a la justícia, a guarir tota ferida i fer aviat gestos concrets de reconciliació i de pau entre les nacions que encara no han arribat a un acord raonable sobre la interpretació d’aquests tristos esdeveniments”. El Cardenal ha conclòs dient: “Amb afecte ofereixo una abraçada de fraternitat al poble armeni i als cristians armenis. Gràcies”.

XXXIVª Assemblea General de Càritas Andorrana

El dia 18 de maig va tenir lloc a la Casa de l'Església del Fener a Andorra la Vella l'anual Assemblea de Càritas Nacional d'Andorra, sota la presidència de l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, del Director Sr. Agustí Font i el Consiliari Mn. Ramon Sàrries. Hi assistiren representacions de totes les Càritas Parroquials Andorranes i de la Càritas Nacional. També hi assistí el Director-Voluntari de Càritas Diocesana d’Urgell Sr. Josep Casanova.
L’ Assemblea s’inicià amb una Eucaristia a l'Església de la Mare de Déu del Fener presidida per l'arquebisbe i concelebrada per Mn. Ramon Sàrries, Mn. Josep Maria Solé i Mn. David Codina. En ella, l'arquebisbe recordà com Càritas és el rostre amable de l’Església i com els participants a l’Assemblea portaven tots els usuaris i persones pobres. Mons. Vives animà a què l’Església visqui amb intensitat l’opció preferencial pels pobres i en aquest sentit feu referència a la darrera Instrucció pastoral publicada per la Conferència Episcopal Espanyola, Església servidora dels pobres. També en les seves paraules va encomanar a Déu la tasca del recent nou elegit President de Caritas Internationalis, el Cardenal Luis Antonio Tagle, Arquebisbe de Manila.
Després d'un refrigeri de germanor va tenir lloc l'Assemblea anual, dins la qual es comentà el moment greu que viuen moltes persones a Andorra i les dificultats per dur a terme totes les ajudes suficients.
S'aprovà la Memòria d'activitats de l'any 2014, i el balanç econòmic i es feren propostes de les activitats i programes de Càritas per al futur.