El dia 1 de setembre ha estat instituït pel Papa Francesc com la Jornada Mundial de Pregària per la cura de la Creació. A la Diòcesi d'Urgell, l'Arquebisbe Joan-Enric Vives ha determinat que se'n facin eco els preveres i diaques a les celebracions litúrgiques d'aquest dia, unint-hi l'acció de gràcies per l'Encíclica del Papa Francesc "Laudato si'" (Lloat sigueu) que ens parla de l'ecologia humana integral, ja que serà beneït un monòlit al Santuari de Núria, agraint el magisteri del Papa Francesc sobre la cura de la Creació.
L'Arquebisbe ha enviat aquest text als preveres i diaques:
"El Sant Pare Francesc ha determinat que el dia 1 de setembre sigui una Jornada Mundial de Pregària per la cura de la Creació. I al nostre Bisbat, al Santuari de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Núria, aquest dia beneirem i inaugurarem un monòlit/monument que agraeix al Papa Francesc la seva Encíclica "Laudato si'" (Lloat sigueu) i la seva proposta d'una ecologia humana integral. En ordre a fer-se'n eco a les celebracions arreu del Bisbat, us envio tant el text que el Pontifici Consell de Justícia i Pau ha preparat per a la Jornada (que es pot adaptar a les vostres celebracions) com el Missatge que el Cardenal Pietro Parolin ens ha enviat per a l'esdeveniment de Núria, amb una benedicció especial per a la Diòcesi. Vulgueu fer-vos-en eco en la mesura de les vostres possibilitats en la pregària privada i pública de l'Església, i pregant amb unitat i amb fervor per la Creació i la seva cura responsable per part de tots els homes i dones. Us saludo ben cordialment i us desitjo una bona represa de les tasques pastorals en les properes setmanes. +Joan Enric Vives, arquebisbe d'Urgell."
Amb motiu de la benedicció i inauguració d'un monòlit al Santuari de la Mare de Déu de Núria, en agraïment al Sant Pare Francesc per la seva Encíclica "Laudato si'", la Diòcesi d'Urgell ha rebut un Missatge del Cardenal Pietro Parolin, enviat a través del Nunci Apostòlic Mons. Renzo Fratini, que serà llegit a la celebració de la Festa de Sant Gil, l'1 de setembre.
El text és el següent:
"Mons. Joan-Enric Vives Sicília, Arquebisbe-Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra.
El Papa Francesc saluda amb afecte els fidels reunits al Santuari de Ntra. Sra. de Núria, Patrona de la Diòcesi, amb ocasió de la Festa de Sant Gil i de la Jornada d'oració per la cura de la Creació.
El Sant Pare s'uneix espiritualment a aquestes celebracions i els anima a seguir treballant perquè aquest bell paratge marià, aixopluc natural entre grans cims, continuï essent una meta de pelegrins a la recerca de Déu i una autèntica escola de vida cristiana, on la fe creixi i s'enforteixi amb l'anunci de l'Evangeli, la pregària constant, la recepció freqüent dels sagraments i l'encontre amb la naturalesa.
Sa Santedat els demana que preguin per ell i pel seu servei a l'Església, a la vegada que els encomana a la cura maternal de la Verge Maria, i els imparteix de cor la implorada benedicció apostòlica, com a penyora de fecundes gràcies celestials.
Cardenal Pietro Parolin, Secretari d'Estat de Sa Santedat."
Diumenge dia 30 d’agost l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir l’Eucaristia dominical a l’església de la Mare de Déu Assumpta d’Hostafrancs (Els Plans de Sió) per a celebrar la inauguració de les obres de restauració i millora que s’han dut a terme al temple parroquial. Acompanyaren l’Arquebisbe el Rector de la Parròquia i Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Ramon Balagué; Mn. Francisco González, vicari parroquial i el jove seminarista que hi col·labora pastoralment Gabriel Casanovas.
A la seva arribada al municipi d’Hostafrancs l’Arquebisbe fou rebut per l’Il·lm. Sr. Alcalde d’Els Plans de Sió, Sr. Xavier Pintó Serra, així com per l’Alcalde Pedani d’Hostafrancs i el Secretari de l’Ajuntament, i l’anterior Alcalde que començà aquest projecte. Junts pogueren visitar les obres de consolidació que s’han dut a terme al temple parroquial, en concret, la consolidació de l’estructura i del campanar, molt afectats per la humitat, i la renovació de la teulada. El pressupost total de l’actuació ha estat d’uns 100.000 euros que han assumit l’Ajuntament dels Plans de Sió, el Bisbat d’Urgell, la Diputació de Lleida i els veïns de la parròquia.
A la seva homilia Mons. Vives felicità el poble per la iniciativa bonica d’assegurar el patrimoni cultural i religiós que conforma l’església d’Hostafrancs recordant el valor que el temple cristià catòlic sempre ofereix com a casa oberta que ens acull en els moments més importants de la nostra vida: el naixement, l’esdevenir adult, el matrimoni, la mort... L’Arquebisbe animà els fidels a posar en pràctica en les seves vides la pàgina evangèlica proclamada en aquell diumenge on el Senyor Jesús convida els cristians a una gran coherència de fe i vida, a ser transparents i sense doble vida. Mons. Vives animà a viure aquesta coherència amb una actitud de transparència en tots els afers que és una exigència avui més que mai. També presentà als fidels la darrera Encíclica del Papa Francesc, Laudato si, i com ens convida a una ecologia humana integral que tingui present la casa comuna que és el Planeta Terra. L’església d’Hostafrancs és la casa comuna del poble que amb aquestes obres de millora i restauració esdevé més estimada per part de tots els fidels d’Hostafrancs.
Al final de l’Eucarsitia tingueren lloc uns parlament per part de les Autoritats que posaren de manifest la bona col·laboració i entesa que hi ha hagut entre l’Administració Pública i el Bisbat d’Urgell per dur a terme les obres de millora a l’església d’Hostafrancs.
Un petit refrigeri de germanor clogué la jornada festiva on l’Arquebisbe pogué saludar els fidels presents.
Dels dies 24 al 28 d’agost, a la Casa d’espiritualitat de Caldes de Montbui (Barcelona) van tenir lloc els dies de pregària d’Exercicis espirituals, predicats pel Bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull, especialment pensats per als alumnes dels Seminaris de Catalunya que pròximament seran ordenats de diaques i de preveres.
En clima de silenci i de discerniment, vint-i-cinc candidats que ja han acabat la seva preparació filosòfica i teològica, van aprofundir en la resposta a la vocació rebuda de servei a Crist i l’Església en el ministeri ordenat
