Anna Maria Janer Anglarill serà beatificada el 8 d'octubre a la Catedral de la Seu d'Urgell

foto_anna_maria_janerLa Secretaria d'Estat del Vaticà ha autoritzat la beatificació d'Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell. El Cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, presidirà la celebració en representació del Papa Benet XVI. La catedral de la Seu d'Urgell acollirà aquesta beatificació el dissabte 8 d'octubre de 2011. Serà la primera dona beatificada a Catalunya des que aquestes cerimònies, amb el pontificat de Benet XVI, es poden celebrar a les diòcesi locals, en virtut d'una disposició del Sant Pare.

La diòcesi d'Urgell es prepara ja per a celebrar la beatificació d'aquesta fundadora catalana. L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives i Sicília, concelebrarà aquesta Eucaristia juntament amb els bisbes de les diòcesis catalanes i dels països on és present l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.

Estimar-te i servir-te sempre i en tot és el lema triat per a la beatificació d'Anna Maria Janer. La Superiora general de l'Institut, Irma Beretta Castro, motiva l'elecció d'aquest lema: "El compromís d'estimar i servir als homes i les dones del seu temps, veient en ells la imatge de Jesucrist, va ser el distintiu de la vida i l'obra de la Mare Janer". "Un distintiu -ha afegit- que religioses i laics vinculats al seu carisma han intentat fer vida al llarg del temps i fins els nostres dies. Per això aquest lema acompanyarà el nostre pelegrinatge fins a la beatificació".

Actualment, l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell és present a onze països: a Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. Es tracta d'una presència que es desenvolupa en diversos camps d'acció: escoles, hospitals i residències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolats compatibles amb el carisma.

Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera (bisbat de Solsona) i va morir l'11 de gener de 1885 a Talarn (bisbat d'Urgell). El 1859 va fundar l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell a La Seu d'Urgell (bisbat d'Urgell). Les seves restes mortals descansen a la capella de la Residència Sagrada Família de la Seu d'Urgell des de 1961.

El passat 10 de desembre el Papa Benet XVI va autoritzar la promulgació del decret de miracle. Aquesta aprovació va donar via lliure a la seva propera beatificació. Des de 1951 estava introduïda la seva causa de canonització.


Biografia d'Anna Maria Janer Anglarill
Fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

Una dona d'avantguarda en un segle molt convuls

Va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera (La Segarra - Lleida - Diòcesi de Solsona), en una família de profundes conviccions cristianes. Va ser la tercera de quatre germans. A causa de la Guerra del Francès i de les seves conseqüències -fams, epidèmies, dolor- es va familiaritzar des de petita amb el sofriment humà.

Als divuit anys, va entrar a formar part de la Germandat de Caritat de l'hospital de Castelltort de Cervera. Les germanes tenien cura dels malalts i pobres de l'hospital i donaven classes i catecisme al "Real Colegio de Educandas" de la mateixa ciutat. Després de professar, va rebre els encàrrecs de mestra de novícies i de superiora.

El 1833 va esclatar la primera guerra carlina i l'hospital de Castelltort es va convertir en hospital militar. El 1836, la junta de l'hospital va expulsar les germanes. Durant un curs va exercir de mestra al "Real Colegio de Educandas". Després de la batalla de Gra, va marxar cap a Solsona per a posar-se a disposició de la diòcesi. La seva arribada va coincidir amb la visita de Carles de Borbó que li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. Després de consultar-ho amb les seves germanes, va accedir a aquesta petició. Es va fer càrrec dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d'Ora i la Boixadera. Va ser reconeguda pels combatents dels dos bàndols com la "Mare". Acabada la primera guerra carlina, ella i tres germanes van ser fetes presoneres i van haver d'exiliar-se a l'hospital de San Josep de la Grave de Toulouse.

El 1844 va retornar a l'hospital de Cervera. Cinc anys després va passar com a directora a la Casa de Caritat o de Misericòrdia de la mateixa ciutat. Acollia nens orfes, joves discapacitats i ancians. També es donaven classes per a nens i nenes externs.

El 1859 va acceptar la petició del bisbe d'Urgell, Josep Caixal Estradé, i va establir una germandat de caritat a l'hospital de pobres malalts de la Seu d'Urgell. El 29 de juny de 1859 va fundar l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, dedicat a l'educació cristiana de nens i joves i a l'assistència de malalts i ancians. El 1860 el bisbe d'Urgell va aprovar les Regles i Constitucions de l'Institut. La Casa de Caritat de Cervera es va unir al nou Institut.

El 1863 va fundar personalment el col•legi de Cervera i l'hospital de Tremp. Més endavant, entre altres, el col•legi d'Oliana (1864), l'asil de Sant Andreu de Palomar (1866), i els col•legis de Llívia (1868) i de Les Avellanes (1872). Les germanes obtenien per concurs la plaça oficial de mestra. Durant la seva vida van tenir lloc vint-i-tres fundacions.

Amb la revolució de 1868, nombroses comunitats van ser dissoltes i les germanes es varen dispersar. Entre 1874 i 1880 va ser relegada dintre del mateix Institut degut a la nova orientació que va voler donar-li un director espiritual.

El 1880 es va celebrar a Talarn el primer capítol general que la va elegir canònicament com a superiora general. El 1883 va ser elegida vicària i primera consellera general. Va passar els darrers anys de la seva vida en aquest poble lleidatà envoltada d'alumnes, de noies que es preparaven per a ser religioses i de professes joves. Va demanar morir a terra com a penitent per amor a Crist. Va morir l'11 de gener de 1885, a Talarn (Pallars Jussà - Lleida - Diòcesi d'Urgell).

Un carisma engrescador

Anna Maria Janer dedica tota la seva vida a atendre les persones marginades del seu temps: els malalts pobres i incurables, els empestats, els ferits de guerra, els infants orfes, els ancians sols. L'amor a Déu i al proïsme és el que mou a aquesta dona a actuar, a sortir de si mateixa per a atendre la necessitat concreta de l'altre.

Jesucrist, estimat, consolat i acaronat en cada malalt, en cada infant, en cada persona necessitada, és l'ideal suprem de la seva vida i la raó de la seva donació incondicional al germà.

Aquest do rebut és el que Anna Maria Janer deixa per herència a les germanes i els laics que continuen avui fent present l'amor de Déu amb aquest servei quotidià i senzill d'estimar els nens, els joves, els malalts i els avis amb unes notes distintives: la dimensió universal de la caritat, la identificació amb la situació dels altres tot descobrint-hi Jesucrist, una actitud previsora que vetlla pel bé de tots i un amor estable, pacient, fidel i misericordiós que mai no es cansa de donar-se.

Una missió universal

En l'actualitat, l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell es troba present a onze països: a Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. Es tracta d'una presència que es desenvolupa en diversos camps d'acció: escoles, hospitals i residències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolats compatibles amb el carisma.

A Catalunya és present a escoles a Barcelona -Sant Andreu de Palomar i Avinyó-, a Sabadell, al Masnou, a Viladecans i a Lleida, a Matadepera amb una llar d'infants; a residències d'avis a Sant Andreu de Palomar, Matadepera i Cervera; i als hospitals de la Seu d'Urgell i de Valls. També compta amb comunitats a l'Hospitalet i a Badalona. La casa general es troba a Rubí. A la residència de la Seu d'Urgell descansen les restes de la fundadora. Al Principat d'Andorra és present al col•legi Mare Janer de Santa Coloma i a l'escola Sagrada Família d'Escaldes.

Més enllà de les activitats concretes, la missió de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell participa de la missió evangelitzadora de l'Església. Un profund sentit eclesial i de comunió amb els representants de l'Església ha marcat la vida de l'Institut des dels seus inicis, així com el sentit d'encarnació en les realitats humanes.


El Miracle

Curació instantània, duradera i completa, inexplicable a la llum dels actuals coneixements mèdics, realitzada per intercessió de la Venerable Mare Anna Maria Janer Anglarill, d'una poliartrosi degenerativa inflamatòria amb greu i persistent simptomatologia dolorosa i greu limitació funcional.

La persona curada

Es tracta de la Sra. Ana Padrós Sallés, resident a l'Asil Municipal del Parque de Barcelona, institució regentada por una comunitat de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, fundat per la Mare Anna Maria Janer.

La Sra. Ana Padrós va ingressar en aquesta institució degut a la malaltia degenativa que patia. La Sra. Padrós patia d'enanisme, no sabia llegir ni escriure i es trobava sola en el món ja que haviar perdut tota la seva família.

Els fets

1938-1940

- La Sra. Ana Padrós comença a tenir dolors forts a les articulacions que lentament li van impedint una mobilitat normal.

1949

- Al maig, la Sra. Ana Padrós ingressa a l'Asil municipal del Parque amb el següents diagnòstic: reumatisme deformant poliarticular, una malaltia degenerativa que li impedi moure's amb normalitat, fins el punt d'haver d'anar en cadira de rodes.

1951

- La germana Maria Lluïsa Font Romeu, que formava part de la comunitat de Germanes de la Sagrada Familia de Urgell que tenia cura dels asilats, li aconsella que resi la Novena en honor de la fundadora del seu Institut.

- El 5 de juny la Sra. Ana Padrós i la Sra. Fidela Roca, asilada també al Parque, comencen a pregar a la Serventa de Déu Anna Maria Janer Anglarill, per a obtenir del Senyor la curació. La petició que realiza es la següent: poder caminar i valdre's per si mateixa.

- El 9 de juny, mentre recitaven a la capella el cinquè dia de la Novena, de sobte, la Sra. Padrós s'aixeca de la cadira de rodes i comença a caminar amb normalitat. Surt de la capella cridant: la mare fundadora m'ha curat.

Anys successius

- La Sra. Padrós és examinada por diversos metges que constaten la desaparició de la simptomatologia dolorosa a les articulacions i la plena recuperació funcional.

- La Sra. Ana Padrós passa la resta dels seus dies ajudant al menjador i la infermeria de l'Asil Municipal del Parque.
1956-1957

- Se celebra, a la cúria diocesana de Barcelona, el procés ordinari, del 13 d'abril de 1956 al 15 d'abril de 1957.

1964

- La Sra. Ana Padrós mor d'un infart.

1986

- La Congregació per a les Causes dels Sants reconeix la validesa jurídica del procés ordinari celebrat a Barcelona (1956-1957) amb decret de 27 de setembre.

2001

- Té lloc un Procés diocesà suplementari, també a Barcelona, del 3 al 7 de juliol.

2002

- La Congregació per a les Causes dels Sants reconeix la validesa jurídica del Procés diocesà suplementari (2001) amb decret de 5 d'abril.

2009

- El 15 de novembre es reuneix la Consulta Mèdica del Dicasteri i reconeix que la curació va ser instantània, duradera i completa, inexplicable a la llum dels actuals coneixements mèdics.

2010

- El 31 de gener es reuneix el Congrés dels Consultors Teòlegs, amb èxit positiu.

- El 16 de novembre té lloc la Sessió ordinària de Cardenals i Bisbes que confirma els judicis anteriors.

- El 10 de desembre el Sant Pare autoritza la promulgació del Decret pel qual es reconeix la curació miraculosa de la Sra. Ana Padrós Sellés, obrada per la intercessió de la Serventa de Déu Venerable Anna Maria Janer Anglarill.


Cronologia de la causa de beatifiació d'ANNA MARIA JANER ANGLARILL

21 de novembre de 1951

Sessió d'obertura del procés diocesà sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat d'Anna Maria Janer Anglarill celebrat a cúria diocesana de la Seu d'Urgell
18 de desembre de 1953
Sessió de clausura de l'esmentat procés diocesà
13 d'abril de 1956
Sessió d'obertura del procés diocesà sobre la curació de la Sra. Ana Padrós Sellés celebrat a la cúria de l'arquebisbat de Barcelona

15 d'abril de 1957

Sessió de clausura del procés diocesà sobre la curació de la Sra. Ana Padrós

Gener de 1964

Constitució de la comissió històrica encarregada de recopilar documentació relativa a la mare Janer

Octubre de 1976

Entrega de la documentació recopilada per la comissió històrica a la Congregació per a les causes dels sants

27 de setembre de 1986

Decret de validesa del procés sobre la curació de la Sra. Ana Padrós

28 de gener de 1994

Decret de validesa del procés diocesà sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de la Mare Janer

31 d'octubre de 2001

Entrega de la Positio sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de la Serventa de Déu Anna Maria Janer a la Congregació per a les Causes dels Sants (Roma)

15 de gener de 2002

Reunió de la Consulta històrica

24 d'octubre de 2008

Reunió de la Consulta dels teòlegs

16 de juny de 2009

Consistori de cardenals i bisbes de la Congregació per a les Causes dels Sants

3 de juliol de 2009

El Papa autoritza la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de virtuts heroiques de la Mare Janer

15 d'octubre de 2009

Consulta dels metges sobre la curació atribuïda a la Mare Janer

30 de gener de 2010

Reunió de la Consulta dels teòlegs sobre la curació atribuïda a la Mare Janer

16 de novembre de 2010

Ordinària de cardenals i bisbes sobre la curació atribuïda a la Mare Janer

10 de desembre de 2010

El Papa autoritza la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret sobre el miracle atribuït a la intercessió de la Mare Janer

6 de febrer de 2011

La Secretaria d'Estat del Vaticà autoritza la beatificació de la Mare Janer per al dissabte 8 d'octubre de 2011. El Cardenal Angelo Amato presidirà la celebració que tindrà lloc a la catedral de la Seu d'Urgell.