La missió ens compromet a tots

La reflexió sobre la missió evangelitzadora de l'Església en aquests dies pròxims al Domund ens ha de portar a estimar i a pregar pels nostres missioners de la Diòcesi i per tots els missioners d'arreu del món, i a sentir la crida a esdevenir també nosaltres persones compromeses amb la missió de l'Església. Els missioners continuen personalment anunciant Jesucrist i vessen solidaritat i amor amb les obres que acompanyen l'anunci de la fe en l'únic Redemptor de tota la humanitat. Ells van partir lluny per amor a Crist i als pobles que encara no el coneixien, i van anar per amor allà on calgués. És clar que "la caritat és l'ànima de la missió", com ensenya el Papa Benet XVI. La missió, si no és fruit de la caritat, si no brolla d'un profund acte d'amor diví, té el risc de quedar reduïda a una simple activitat filantròpica i social. L'amor que Déu té per cada persona constitueix el cor de l'experiència i de l'anunci de l'Evangeli, i tots els qui l'acullen es converteixen, també ells, en uns testimonis. L'amor de Déu ens fa a tots missioners d'amor i de fe.

Jesús va confiar la difusió de l'anunci d'aquest amor als seus apòstols després de la Resurrecció, i els apòstols, transformats interiorment el dia de Pentecostès pel poder de l'Esperit Sant, van començar a donar testimoni del Senyor mort ressuscitat. Després l'Església ha seguit aquesta mateixa missió, que constitueix, per a tots els creients, un compromís permanent al qual no es pot renunciar. Hem de pregar molt perquè Déu rejoveneixi les nostres missions, i susciti nous missioners plens de l'amor de Crist i de la seva Paraula. Ells anunciaran amb paraules i sobretot amb el seu propi testimoniatge de vida aquesta fe que han rebut. Ja sigui lluny o ja sigui novament entre nosaltres, les Esglésies d'antiga tradició cristiana. Perquè avui, a Occident sobretot, estem vivint un temps de silenci de Déu, d'eclipsi de Déu, amb una gran intolerància envers tot el que significa el cristianisme. I molts cristians sofreixen persecució. El Parlament Europeu s'ha interessat recentment per la llibertat religiosa, per la intolerància i la persecució dels cristians al món. Vivim temps que reclamen fermesa de tots i que tornem a sembrar, amb coratge martirial; que tornem a predicar, a il•luminar les consciències amb la veritat de l'Evangeli... Missió als de lluny i missió als de prop, complementàries.

A finals de l'any 2010, el Sant Pare Benet XVI ens va regalar a tots els cristians un text molt profund i suggerent sobre "la Paraula del Senyor" (Verbum Domini) en la vida i en la missió de l'Església. A la seva tercera part, se subratlla el deure de tots els cristians d'anunciar la Paraula de Déu en el món en el qual viuen i treballen. En el primer capítol, "La missió de l'Església: anunciar la Paraula de Déu al món", s'assenyala que l'Església està orientada vers el primer anunci, "ad gentes", a aquells que encara no coneixen el Verb, la Paraula de Déu, però també a aquells que han estat batejats però que necessiten una nova evangelització per tal de redescobrir la Paraula.

El Domund ens estimula a perseverar en l'oració fervorosa pels fruits de les missions arreu del món i l'ajuda als missioners, perquè es difonguin l'amor i la veritat del Crist. Però alhora, sempre ens manté atents al compromís decidit per difondre la fe i l'amor de Déu als nostres contemporanis, sempre amb l'esperança que canta el salmista: "Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria duent a coll les seves garbes" (Sl 125,6).