Per una civilització de la pau

En aquests dies que girem full de tot un any de les nostres vides i comencem un temps nou, ens desitjarem salut, treball i prosperitat, i sobretot molta pau. L'anhel de pau està inscrit en el cor de tota persona humana, i ve a resumir tot el que les persones desitgem per ser felices. També bíblicament, shalom, pau, expressa el conjunt de béns que el Messies ens ve a portar: "Pau als homes que estima el Senyor!" (Lc 2,14), cantaven els àngels als pastors, i el mateix Jesús deia als seus amics, els apòstols, "la pau us deixo, la meva pau us dono..." (Jo 14,27). Jo també us desitjo per al 2009 aquesta Pau de Crist, que ompli els nostres cors i fecundi tots els àmbits de vida de la societat.

Fa un mes que vaig participar a l'Encontre de Pau a Xipre, organitzat per la Comunitat de Sant'Egidi. A la ciutat de Nicòsia, va tenir lloc la Trobada de pregària i reflexió per la Pau, amb el lema: "La civilització de la Pau. Creences i cultures en diàleg." És l'encontre que va donant continuïtat a aquella trobada d'Assís de 1986 del Papa Joan Pau II amb els líders de les grans religions de la terra i dels homes de pau. Va comptar amb moments intensos de pregària i de diàleg, amb temps de compartir i de conèixer-se entre els religiosos i la gent de pau, i grans sessions alternades amb moments més reduïts d'encontre. Especialment emotiva fou la celebració de la divina litúrgia ortodoxa a la qual assistírem els líders i autoritats a la Catedral de Sta. Sofia de Nicòsia, i la sessió final amb la pregària pels diferents àmbits religiosos, la processó i l'acte de clausura on fou proclamat un missatge final, que uns infants feren arribar a les autoritats i als homes i dones de pau allí presents.

El missatge de Xipre per una civilització de la pau expressa com homes i dones de religions i cultures diferents s'han pogut trobar en un lloc ferit per la separació de turcs i grecs xipriotes, per pregar, dialogar i fer créixer la cultura de la pau que el món necessita per no ser inhumà. El moment present de la història és difícil, certament, i moltes seguretats han quedat afectades per la crisi econòmica. Hi ha molt de pessimisme sobre el futur. La separació entre els països rics i els pobres preocupa, i creixen les desigualtats. Guerres, pobresa i violència omplen d'infelicitat el món. No podem tancar-nos a la compassió, i tampoc no ens podem deixar vèncer pel pessimisme. Si volem construir un nou ordre mundial de pau, cal cercar sense defallença i amb passió la justícia, el diàleg i el respecte pels més dèbils. Però també cal afirmar que cal més esperit i més sentit d'humanitat. Un món sense esperit esdevé inhumà i aquesta és l'aportació específica dels creients. Les religions saben que parlar de guerra en nom de Déu és absurd i és una blasfèmia. Els creients volen la pau, la demanen, la imploren en l'oració a Déu. Cap odi, cap conflicte, cap mur no es pot resistir a l'oració, al perdó, a l'amor pacient que es transforma en diàleg. El diàleg no debilita sinó que reforça, és la veritable alternativa a la violència. Res no es perd amb el diàleg. Cap acte terrorista ni cap guerra són justificats o sants; només la pau és santa! I el Missatge de Xipre acaba demanant que Déu concedeixi al món el do de la pau, per la pregària de tots els creients! Iniciem un nou Any amb un compromís seriós per la pau i la comprensió, la pregària i l'ajut als pobres. Que tingueu un feliç 2009 beneït per la Pau de Crist!