Pau sense fronteres. Religions i cultures en diàleg

Del 15 al 17 de setembre va tenir lloc la Trobada "Pau sense Fronteres. Religions i Cultures en diàleg", convocat per la Comunitat de Sant'Egidi i per l'Arquebisbat de Madrid. Aquestes trobades es van iniciar el 1987 per donar continuïtat a la «peregrinació per la pau» convocada per St. Joan Pau II un any abans a Assís. És un pelegrinatge d'oració a Déu i promoció de la pau entre els pobles, que continua donant testimoni de la força d'aquell "esperit d'Assís". Davant reptes mundials com la crisi climàtica, l'hostilitat a emigrants i refugiats, la pobresa o les guerres, la capacitat mobilitzadora de les religions i la força moral de les conviccions té una importància gran i creixent. El Papa Francesc en un Missatge llegit a l'inici, va al·ludir com a exemple dels progressos en el diàleg a la recent signatura durant el seu viatge a Abu Dhabi del "Document sobre la Fraternitat Humana per la pau mundial i la convivència comuna". El valor d'aquestes Trobades resideix en el mateix exercici de la trobada, perquè representants de les diferents religions i de diverses formes de pensament, dialoguen i ofereixen una oportunitat per trobar un llenguatge comú d'amistat i de comprensió mútua, que rebutgi tota violència i s'obri al germà. És el missatge potent que ha d'acollir la nostra societat: les religions cooperen a la pau i els autèntics creients caminen per la via de la justícia i de la pau.

No hem d’oblidar que al setembre es van complir els 80 anys de l’inici de la més mortífera i global de les guerres mai vistes, la Segona Guerra Mundial, amb 55 milions de morts arreu del món. Fou l’”hora de les tenebres”, digué St. Joan Pau II en un memorable missatge quan es compliren els 50 anys de l’inici del conflicte. Cal recordar-ho; tenim el deure de recordar-ho per honorar els morts i per defugir per sempre aquells abismes de crueltat i de desgràcies, i treballar decididament pel perdó i la cooperació internacional. Hem d'aprendre d'aquest passat perquè mai més no es produeixi el cúmul de causes susceptible de desencadenar novament els odis i les explotacions. "Mai més la guerra!", cridava el Papa Francesc el 2013, "volem un món de pau, volem ser homes i dones de pau". Era una sacsejada universal de la consciència de les persones. Cal desistir definitivament dels conflictes armats i del que ens podria tornar a conduir als odis; i alhora és un crit per treballar tots amb convicció i intensament per la pau, especialment els cristians, i els homes i dones religiosos del món.

Serà educant les joves generacions i fonamentant la vida pública en criteris ètics i en el respecte als drets humans, que podrem bastir un futur de pau. Es tracta de transmetre a les generacions més joves un estil de vida i una cultura inspirats en la solidaritat i l’estimació dels altres, una “cultura de l’encontre”, com reclama el Papa Francesc. La pau es guanya primer a causa dels valors humans, viscuts i transmesos pels ciutadans i pels pobles. L’equilibri fràgil de la pau es podria posar en perill si es despertés en les consciències l’odi racial, el menyspreu de l’estranger, la infravaloració de la vida humana, la segregació dels malalts o els ancians, l’exclusió dels pobres, l’ús de la violència privada i col·lectiva. Treballem amb coratge i paciència per una cultura de la pau! Esforcem-nos a conèixer i valorar el millor de cada tradició religiosa, i visquem l’amor al pròxim amb obres i de veritat.