Iniciamos el camino Sinodal "Por una Iglesia sinodal: comunión, participación, misión".

El domingo 17 de octubre, el Arzobispo de Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, inició el Sínodo diocesano "Por una Iglesia sinodal: comunión, participación y misión" en la Catedral de Santa María de Urgell. "La Iglesia de Urgell quiere hacer camino con las Iglesias del mundo. Un camino que no sabemos dónde nos llevará; pero sabemos que el Señor está con nosotros. El Señor, el Buen Pastor, camina delante nuestro y nos guía". De esta manera comenzó el Arzobispo la Eucaristía, convocada a las cinco de la tarde, con la que comenzaba en Urgell (a la misma hora que en el resto de Diócesis del mundo) la fase diocesana del Sínodo 2021-2023. La sinodalidad no es sólo para el Papa y los obispos: tiene en cuenta la expresión de todo el pueblo de Dios. Mons. Vives pidió "Oremos por el Papa, por los obispos, sacerdotes y diáconos, los religiosos y todos los fieles, para que realmente caminemos juntos en la comunión mutua, la participación de todos y el ardor de la misión. Se plantearán unas grandes cuestiones, y lo más importante será escucharnos, acogernos y hacer propuestas que tiendan a la construcción de una comunidad unida y misionera, que da testimonio gozoso de su fe".

A continuación ofrecemos un listado de todo el material editado para ir haciendo juntos este camino sinodal.

24 d’Octubre: DOMUND

Què és el DOMUND? Qui participa? Tots els cristians estan cridats a participar activament en la missió de l’Església. No és cosa d’uns pocs -els missioners-, sinó que tots els batejats hem de “col·laborar amb” la missió i “participar en” ella. Hi ha tres maneres d’unir-se a la missió i viure-la en primera persona.

Amb el recaptat en la Jornada del Domund se sosté la presència de l’Església en els 1.116 Territoris de Missió; és una manera d’ajudar a totes les diòcesis missioneres alhora. L’ajuda del Domund és el suport anual, que l’any que ve compleix 200 anys de la seva fundació, perquè l’Església pugui anunciar l’Evangeli a tot el món, també en aquests temps de pandèmia del COVID-19. Obres Missionals Pontifícies (OMP) és l’instrument oficial de l’Església que s’encarrega del sosteniment dels Territoris de Missió. Una de les quatre obres que formen aquesta institució, anomenada “Obra de la Propagació de la fe”, és la que organitza aquesta jornada. La seva fundadora, Pauline Jaricot, serà declarada beata al maig de l’any vinent.

El Domund (Diumenge MUNDial de les missions) és el dia internacional en el qual tota l’Església prega per la causa missionera, i organitza una col·lecta per a sostenir-la. En el Domund es recorda la implicació de tots els cristians en la missió de l’Església. El lema d’aquesta jornada del 2021 és “Explica el que has vist i sentit”.

La cooperació personal és una manera de col·laborar amb la missió. Cada any des d’Espanya hi ha al voltant de 10.000 persones, entre les quals destaca la tasca dels joves, que dediquen temps de la seva vida a fer una experiència missionera. Després de complir el període, gran part de les persones realitza voluntariats recurrents, i de major durada.

Tots els cristians, pel seu baptisme, estan cridats a ser missioners en tots els àmbits de la seva vida. Alguns senten la crida de lliurar la seva vida, fora del seu país d’origen, i sortir a la missió ‘ad gentes’. Per part seva, les Obres Missionals Pontifícies tenen el deure d’oferir suport material i espiritual a aquells territoris on l’Església es troba en fase de creixement.

Espanya és un dels països amb més missioners: En la base de dades d’OMP, hi ha registrats 10.629 missioners. D’ells, 7.180 estan en actiu, i 3.449 a Espanya, col·laborant amb l’animació missionera o a l’espera de nous destins. Els missioners espanyols estan en 135 països. El país amb més missioners espanyols és el Perú (673). Unes 387 institucions envien missioners a la missió, cadascuna amb un carisma diferent, però en comunió amb l’evangeli.

La col·laboració econòmica s’ha tornat més necessària que mai des de la irrupció del Covid-19. Amb el donatiu també es pot mostrar esperit missioner, ja que el seu destí són els Territoris de Missió. En les zones del món on existeixen dificultats econòmiques i la falta de mitjans materials, l’Església veu compromesa la seva tasca d’evangelització. Per a això, el Papa compta amb Obres Missionals Pontifícies per a sostenir la tasca de l’Església a través de la col·lecta del Domund. Hi ha 1.116 Territoris de Missió Representen un terç de les diòcesis del món. Els Territoris de Missió ocupen el 43,13% de la superfície de la terra. El percentatge de persones que viu en Territoris de Missió és un 45,07% de la població. En conjunt, l’Església Catòlica compta amb 26.890 institucions socials i 119.200 institucions educatives.

Testament vital, opció davant l'eutanàsia

firmarQuè és el Testament Vital o Document de Voluntats Anticipades?

El Testament Vital, o Document de Voluntats Anticipades, és l’expressió escrita de la voluntat d’un pacient sobre els tractaments mèdics que desitja rebre, o que no està disposat a acceptar, en la fase final de la seva vida. També especifica que s’administrin els tractaments adequats per a pal·liar els sofriments, però que no s’apliqui l’eutanàsia.

Per què és important?

El testament vital és essencial: Per deixar constància, de manera anticipada, de la nostra voluntat d’acceptar o rebutjar determinats tractaments mèdics. D’aquesta manera s’allibera els familiars del pes de prendre decisions pel malalt en situacions tan difícils. Per evitar l’atropellament a la dignitat i a la llibertat de la persona incapacitada que implica la llei de l’eutanàsia.

Per ajudar a humanitzar el procés de la mort procurant una assistència humana material i espiritual. És vàlid davant l'eutanàsia? La Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia recull que no podrà aplicar-se l’eutanàsia en cas que la persona hagi subscrit anteriorment un document amb instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents reconeguts legalment. Per això és important que es faci i que s’inscrigui en el Registre de voluntats vitals de la Comunitat Autònoma corresponent per tal que tingui validesa jurídica.

Descarregar document de Voluntats Anticipades o testament vital (model en català proposat per la Conferència Episcopal Espanyola)
 

Per a que sigui eficaç i pràctic:

Criteris generals per tal que aquest testament tingui l'eficàcia pràctica d'un document d'últimes voluntats.

1. S'aconsella consultar prèviament la normativa del Registre de voluntats de cada Comunitat Autònoma, que es pot trobar fàcilment a Internet, ja que la normativa pot presentar algunes diferències (en el cas de Catalunya, ho trobareu al següent enllaç).

2. Presentar-lo per a la seva inscripció al Registre oficial de les esmentades voluntats en la Comunitat Autònoma de la persona interessada (des d'on se'n farà el trasllat al Registre Nacional). En tots els Registres públics per a la inscripció de les instruccions prèvies i voluntats anticipades cal presentar conjuntament un formulari o sol·licitud d'inscripció, que li serà facilitat en el mateix Registre o en el seu Centre de Salut; també es pot descarregar de la web de la seva Comunitat.

3. Cal, també, que sigui firmat per tres testimonis, les dades d'identificació dels quals han de constar en el document, al qual s'adjuntarà còpia dels DNI d'aquests. També es pot atorgar davant notari. En aquest cas no calen testimonis.
Els testimonis han de ser persones que no convisquin amb el titular, ni familiars com pares, avis, germans o l'espòs o l'esposa del declarant. Tampoc no podrà ser testimoni qui comparteixi un negoci amb la persona que fa la declaració. No podran actuar com a representants el notari autoritzant del document, el funcionari encarregat del Registre d'Instruccions prèvies, els testimonis davant dels quals es formalitzi el document i els professionals que estiguin prestant servei en la institució sanitària on hagin d'aplicar-se les instruccions prèvies.

4. És convenient que la persona que faci aquesta declaració n'estregui una còpia al seu metge i als parents més pròxims (espòs, esposa, fills, etc.). Es recomana que la còpia que es lliuri a les persones esmentades sigui obtinguda de la presentada al Registre, en la qual constarà el segell o justificant de presentació.
 

Unes reflexions sobre la vida i la mort digna

La persona sempre és digna, amb independència de qualsevol condicionament. La seva dignitat i la seva vocació transcendent s’arrelen en l’essència mateixa del seu ésser.

Amb l’expressió «mort digna» es vol dir que «jo soc l’amo de la meva vida; jo moro quan vull». Però la vida no és una propietat personal, sinó un do que es rep gratuïtament.

«Morir amb dignitat» significa morir amb el mínim dolor possible i en el temps natural, havent estat informat adequadament i havent participat en totes les decisions importants que ens afecten. Morir amb l’ajuda espiritual que es necessiti.

L’eutanàsia planteja la mort com a solució, però, més que tallar el sofriment, talla la vida. No aporta solucions, i elimina la persona que sofreix.

Resulta contradictori defensar avui l’eutanàsia quan la medicina ofereix, com mai fins ara, alternatives com les cures pal·liatives per atendre els malalts en l’última fase de les seves vides.

L’eutanàsia i el suïcidi assistit són una derrota per a tots. No és compassió. Compassió, que vol dir «patir amb», és no abandonar mai els qui sofreixen, no rendir-se mai, cuidar i estimar per donar esperança, ja que «hi ha malalts incurables però no malalts que no es poden cuidar».

Tota persona és un regal per als altres, i no els en podem privar. La meva vida també és per als meus pares, per als meus germans, per als meus nebots. Som per als altres.

La malaltia i la vellesa suposen per a la família un desafiament emocional, un esforç econòmic, un desgast de diverses menes. El malalt ho veu, i també en sofreix. Per això és molt important assegurar el sosteniment d’aquestes persones i també el suport adequat, per tal que les famílies puguin fer front al desafiament que suposa el sofriment d’algun dels seus membres.
 

Vídeos de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, en col·laboració amb l’Institut Borja de Bioètica-URL:

Els Drs. Francesc Torralba, Margarita Bofarull, Montserrat Esquerda i Joan Viñas reflexionen al voltant de la Llei Orgànica de regulació de l'eutanàsia, que entra en vigor el mes de juny de 2021. Una llei que genera moltes preguntes però que no dona respostes. A través d'aquests testimonis podem arribar a posar llum a la foscor.

Francesc Torralba:


Margarita Bofarull:

Dia 31: Verge Maria de la Visitació (beat fra Angèlic)

31 Verge Maria de la VisitacióReina del cel i Mare dels creients, 

fidel deixebla de Jesucrist, 

que anàreu decididament a ajudar Elisabet, 

plena de caritat. 

Veniu a visitar-nos, 

i ompliu-nos de l’alegria del Regne de Déu. 

Que en totes les adversitats 

trobem la pau i la confiança,  

i a tot arreu hi posem la caritat envers el pròxim. 

Que cessi la pandèmia i ens puguem refer 

amb salut, solidaritat i fraternitat.

Subcategorías